Analitzem Rondalles

Enguany hem tornat a llegir algunes de les Rondalles d’Enric Valor per tal d’apropar-nos més a aquesta figura tan important per a la literatura valenciana i per a la normativització i normalització de la nostra llengua.

1

 

A principi de curs aprofitàrem unes sessions que poguérem fer a l’aula d’informàtica i, d’aquesta manera, coneguèrem la tasca fonamental que va desenvolupar com a narrador, conservador del folklore valencià i com a gramàtic.

2

 

I, abans d’acabar el trimestre, hem fet xicotets racons per explicar paral·lelismes entre les rondalles i els contes tradicionals o per a exposar alguns dels elements comuns que trobem en elles.

Aquest ha sigut, més o menys, el resultat:

En general a tots us ha agradat “El jugador de Petrer”. És un text curt i àgil que s’entén fàcilment i que trasmet un missatge un tant inquietant: és possible fer pactes amb el diable i eixir guanyant. Serà aquesta la moralitat?

També heu coincidit respecte a l’opinió de “El gegant del Romaní”. Prou més llarga i complicada. La història d’Adolfet sembla embolicar-se més a cada línea. A poc a poc, tot cobra sentit i els poders que els animals li han transferit acaben ajudant-lo en la resolució del problema.

20171030_132337

Altra que es va complicant és “El xiquet que va nàixer de peus”. Una altra vegada, la màgia haurà de participar en l’acció per resoldre els conflictes als què s’ha d’enfrontar Bernadet. La majoria de vosaltres ha relacionat aquest relat amb el passatge de Moisés. Ambdós són amollats al riu en un intent de salvar-los la vida. A més, l’escena de la gitana avisant Jordi que la seua dona seria mare us ha recordar a l’anunciació de la Verge. Hi ha semblances i diferències, però el més important és trobar eixos punts en comú. Ben fet.

20171027_091420

I què dir de les influències dels contes tradicionals? Aquest grup ho va tindre molt clar. Abella, per exemple, es podria relacionar amb “La Ventafocs”, per un costat, pel tema de les germanastres envejoses; i a “La bella i la bèstia”,per un altre, pel negre que obliga a la protagonista a quedar tancada en el castell i que, finalment, enamorat d’ella mor per la seua absència.

M’ha agradat l’explicació que van fer entre “Joan Antoni i els torpalls” i el quadre de Kandinsky (Estudi de color amb quadrats). Existeix la mateixa varietat de gent i intel·ligències com de colors i possibilitats de combinació.

Per acabar, alguns dels que no heu fet trampa i  heu llegit TOTES les rondalles, heu trobat elements en comú entre elles com l’àmbit rural oposat als palaus dels dolents; la religiositat que, de diverses maneres, hi apareix; la màgia, per descomptat, companyera fidel de la majoria dels protagonistes; influència de la mitologia, com per exemple en “El xiquet que va nàixer de peus” amb l’aparició d’eixe barquer que tant recordava a Caront; la importància dels animals i dels poders que proporcionen als persontages, etc.

M’acomiade amb una mostra del que aprenc de vosaltres. En aquest vídeo s’explica la història de Halloween i es nomena a Jack Olander, jugador que va fer un pacte amb el diable i el va enganyar. Us sona?

Anuncios