Hedonisme, societat i un gegant actualitzat

“Hedonisme? I açò què és?” , em pregunten els estudiants de Batxillerat quan escolten el mot en parlar de Quim Monzó. “La vida que portem hui en dia, la manera de viure que hem creat”, els conteste. I ells semblen no acabar d’entendre. “Però, que n’hi ha una altra?”

Potser si m’hagueren acompanyat a la xarrada de l’expert en màrqueting que vaig escoltar precisament en la setmana del Black Friday els hauria quedat més clar. Amb una xicoteta retrospectiva, va mostrar els canvis de la societat al llarg d’un grapat de dècades. D’uns anys 40 viscuts en la pobresa i en la idea d’estalvi es va passar a l’esforç del 60, el benestar del 80 i l’hedonisme del nou mil·lenni. Com nomenar la d’ara?

Per argumentar l’exposició només va haver de recórrer a una realitat que els mestres coneguem molt bé: la situació familiar de la majoria, amb xiquets carregats de deures i activitats extraescolars per omplir un temps que molts pares no saben com dedicar-los. Alguns per treball i altres per recompenses personals, deixen de complir una part important en l’educació: estar, i l’escola ha d’ocupar eixe lloc buit. Seu bé, fes cas del que et diuen, no contestes, a mi no em parles així, lleva’t l’auricular del mòbil… Nou contingut per a les nostres matèries.

En un segle basat en el consumisme busquem els xicotets plaers que ens fan creure que vivim millor: roba, calçat, perfums, massatges… Tot per sentir-nos bé.

1

Enguany, en Batxillerat, també hem llegit algunes Rondalles d’Enric Valor. Parlant amb ells de “El gegant del romaní” els crida l’atenció la maldat del gegant, l’egoisme que mostra quan exigeix a uns pares portar-se  el fill, l’Adolfet. L’enginy del jove, el desenvolupament inesperat de l’acció i el final tràgic del dolent respon a l’estructura esperada dels contes tradicionals. Fins ahí semblava arribar la història.

Però ja no. Per al pròxim curs afegiré la lectura de la versió actualitzada que Francesc Gisbert n’ha fet. En “Un poble de llegenda” el gegant passa d’antagonista a víctima des del primer moment en què s’encarrega de xiquets malcriats i malfaeneres a petició de pares desesperats. Fins que, fart d’abusos, decideix fer-los fora del castell, tancar les portes i desaparèixer un temps. Dorm durant anys i, en despertar, ell no sap quant ha transcorregut, però nosaltres, els lectors, sí. Xarxes socials, turistes, cases rurals o pares que es preocupen més per ells mateixos que pels seus fills. Estem al 2017 i els mestres som com el gegant.

poble de llegenda

(Il·lustració Ada Sinhache)

A partir d’ara, per explicar als estudiants què és l’hedonisme els recomanaré llegir la contalla de Gisbert. Per a recobrar el paper que teníem abans els docents encara no tinc solució. Continuaré llegint, per si de cas.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s