Ausiàs March, l’amor i la por a condemnar-se

Alguna vegada us heu enamorat? Com us heu sentit? Heu notat papallones en l’estòmac? Heu deixat de menjar o de dormir? Com ha anat tot? Us heu sentit estimats? En alguna ocasió us han rebutjat?

Si heu passat per aquesta situació i us demanaren identificar-vos amb un animal, quin triarieu?  Un bou, potser?

Així ho va fer Ausiàs March, el pare de la poesia valenciana. Ell també es va enamorar, i no sempre li va eixir bé. Mireu com parla de la dona que l’ha deixat (o que no li ha fet cas).

 

Sabeu per què es refereix d’aquesta manera al que ha passat?

Per començar, la seua idea sobre l’amor no era com la nostra sinó un poc més estranya. El poeta s’afanyava en trobar una dona meravellosa per la qual sentira només un amor espiritual, és a dir, no físic.

Coincideix açò amb la nostra manera de pensar? Per descomptat que no.

I per què creia que l’amor espiritual era l’adequat? Pels costums socials de l’època en què visqué. No podem oblidar que Ausiàs March escrigé al S.XV, quan l’Humanisme començava a introduir-se per les nostres terres.

Però allò més normal era, sobretot entre els nobles, que els matrimonis foren concertats i que no es tingueren en compte els sentiments.

Us imagineu? Ara ens costa, clar, però no passava el mateix ni a l’Edat Mitjana ni temps després.

I què li va passar a Ausiàs March? Que es va enamorar d’una dona (bé, de vàries en realitat) i creia que la passió que sentia per ella (elles) el condemnaria a l’infern. Mireu com expressa la seua angoixa a l’inici del Cant espiritual:

“Ja que sense Tu ningú no arriba a Tu,

dóna’m la mà o pren-me pels cabells:

si no estenc la meua mà cap a la teua,

estira’m a la força cap a Tu!

Jo vull anar al teu encontre:

no sé per què no faig allò que voldria,

ja que estic cert de tenir voluntat lliure

i no sé què m’impediex aquest desig”.

Al llarg de tot el poema el poeta mostrarà la seua desesperació per voler estar prop de Déu seguint les normes però no podent aconseguir-ho per culpa dels sentiments passionals que sent cap a les dones.

Aquesta cançó de Robbie Williams expressa una sensació pareguda:

Quines paral·lelismes trobeu? Fixeu-vos què diu sobre l’amor vertader i la idea que tenia March sobre aquest tema. Coincideixen?

Arribeu a entendre el sentiment del poeta? Quina idea teniu vosaltres de l’amor?

Si us ha cridat l’atenció algun aspecte d’allò explicat en l’entrada, us convide a conèixer millor aquest insigne poeta llegint alguns dels seus poemes més coneguts.

Us espere a classe!!

Anuncios