Cervantes y Lope, dos gigantes opuestos

Debemos seguir adelante en nuestra andadura literaria y no podíamos hacerlo sin detenernos a conocer un poco más a Cervantes. Sí, a todos nos suena el nombre, incluso conocemos el título de la novela que le dio fama pero, ¿quién era en realidad?, ¿cómo y de qué vivía?, ¿era conocido ya en su momento?

Mañana podremos contestar a algunas de estas preguntas a través de uno de los capítulos del Ministerio del Tiempo.

ministerio1

http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-ministerio-del-tiempo/capitulo-11-tiempo-hidalgos-cervantes-lope-vega-quijote/3505339/

Estad atentos a toda la información que aparece sobre su vida y obra porque tendréis que contestar después a un cuestionario. Y fijaos en la forma de vestir, de hablar, en los corrales de comedia, en el ambiente de las tabernas, etc. Nos vendrá muy bien de ahora en adelante 😉

Anuncios

Si Petrarca levantara la cabeza…

Se quedaría maravillado con vuestras composiciones.

Esta semana ha sido dura, al menos para mí. No resulta fácil dar clase sin voz, por eso me replanteé cómo preparar las sesiones, y de nuevo la tecnología me echó una mano. Bueno, vuestra colaboración, también; claro.

Para evitar la explicación de tarima, vimos un vídeo sobre Petrarca que permitía, en unos 3 minutos, acercarnos al gran poeta humanista.

Para asegurarme de que lo veíais y de que asimilabais los contenidos, contestasteis a las preguntas de un formulario. Leímos algunos de sus poemas, nos relacionamos con su lenguaje y estilo, incluso marcasteis con colores rasgos de su estilo.

20180111_123746

20180111_123756

Luego, mediante Classroom, os llegó un documento con otro poema (Soneto a Laura) y con unas pautas a seguir: debíais escribir una composición siguiendo las características petrarquistas y rellenar un cuadro para aseguraros de que lo hacíais bien.

cuadro maría g

A pesar de las circunstancias adversas, el resultado ha sido muy bueno. Como humilde ayuda, me iba pasando por las mesas susurrando recomendaciones o sugerencias.

Aquí os dejo alas muestras de vuestra capacidad:

Soneto 

A veces recuerdo que he de olvidarla,
y siempre me pierdo cuando la encuentro.
Mi marchita alma solo quiere amarla
pero ese deseo se quedará dentro.

Ser el aire, para poder tocarla
y que de una vez haya un reencuentro
para así, cegado, admirarla
ya que de mi universo ella es el centro.

Sus ojos ardientes hielan mi alma,
su hermosa presencia me aterroriza
y su dulce mirada me seduce.

Pero ella es la tormenta que me calma,
que entre mis pensamientos se desliza,
es el ángel que al pecado me induce.

(María García, Alba García)

LA GRANDEZA DE TU SER

Tus irresistibles labios cereza,
y tu gélida mirada ardiente,
me hacía caer en la tristeza,
y provocar tortura en mi mente.

Ella andaba pausada y volante,
luciendo su imponente belleza,
yo sin dejar de ser perseverante,
y sin alcanzar ninguna certeza.

Todo es gris si no tengo tu claridad,
si te noto cerca puedo volar,
en ti la guerra se convierte en paz.

Tú representas mi gran debilidad,
en tu imagen no paro de pensar,
bellas rosas se posan en tu faz.

(Sara Salvo, Patricia Martínez y Paula Benlloch)

Soneto a mi amada

Después de ver esa noche a mi amada
y cantar alto hasta el amanecer,
no paré de pensar lo que soñaba
y hasta llegué a ver el día crecer.

Pues frío eres,ventisca que quemaba;
Diosa sin alas que logró hacerme creer
que el amor puro que tanto ansiaba
podía,en tus ojos,volver a renacer.

Y además soy valiente en cobardía,
y me pincho con los pétalos rojos
que mis labios sienten en cada beso.

Quién pensaría que merecería
mi reflejo en el verde de tus ojos;
mi atracción divina cual obseso.

(Lidia Esteve, Susana Celis, Claudia Ferrer)

SU AUSENCIA

Sus castaños cabellos me iluminan,
su mirada esmeralda no se olvida.
Divinos andares predeterminan,
el deseo por ofrecerle mi vida.

Elena, que así al ángel denominan,
por mil demonios se siente dolorida.
Son las que mis males exterminan,
sus palabras, como de la Elegida.

La amo y por siempre juro estimarla
mas su ausencia restringe nuestro gozo,
pues decidió embarcarse en matrimonio.

Dios quisiera romperlo y perdonarla,
por comprometerse y caer en destrozo.
Ahógome por sentir este endemonio.

(Carlos Arjona, Luís Díaz)

Soneto a Cristina
Cálida flor tan frágil como el hielo
pensamiento divino, amor prohibido,
contigo cada noche me desvelo,
como sol llegaste y lluvia te has ido.

Tu mirada como estrella en el cielo
me guiaba cuando estaba perdido,
por ti me hubiera batido en duelo
aunque mi vida hubiera perdido.

A día de hoy ya es un poco tarde,
pues tú ya eres solo un pensamiento
y ya no puedo permitirme amarte.

Por ser carta sellada fui cobarde
y si olvidarte fuese posible, me miento
pues únicamente puedo soñarte.

(Héctor Benlloch, Irene Modesto, Sara Bartolomé)

POEMA PETRARQUISTA

Mientras el tiempo pasa, se marchita la flor,
se acerca la muerte porque la vida ha pasado
y el hielo se convirtió en abrasante dolor,
cual diosa que del cielo había bajado.

Sabor amargo contra dulce olor,
dorada lana corría entre sus hombros perfumados,
como un acierto que resultó ser un error,
celeste mirada en su rostro adornado.

En su boca, treinta y dos zafiros blancos,
una triste sonrisa escapó al verla pasar,
debido a esto prometí mi amor eterno.

Su hermosa altura elevada por sus zancos,
en su dulce mirada se reflejaba el mar,
y al no poder tocarla sentía un frío infierno.

(César Villanueva, Silvia Martínez y Andrea Campos)

 

Reflexión: Hacer escribir a los alumnos implica manejar la información y transformarla. Creo que ha sido una buena idea incluir el vídeo con las preguntas porque no podían copiar y pegar información de una página a otra. Tenían que redactar ellos. Asimismo, el cuadro en el que tenían que evidenciar los recursos petrarquistas que utilizaban les ha ayudado a ser conscientes de lo que incluían en sus versos. Para acabar, aunque me planteé “obligarlos” a hacer un soneto, me han demostrado que se crecen ante las dificultades.

¿Y si cambiamos la metodología?

Lo he probado y funciona. Invertir el orden de trabajo dentro del aula es útil y efectivo.

20180108_123421

La metodología Flipped Classroom se basa en el visionado de vídeos con explicación del contenido de las asignaturas desde casa, pero si algún grupo lo requiere (o lo permite), también pueden verse en clase.

20180108_123534

Es lo que hemos hecho estos días en clase. Me he lanzado a probar esta forma de trabajar con ellos porque les cuesta engancharse al ritmo de trabajo. Las explicaciones les aburren y, a pesar de tener las sesiones preparadas, antes o después empiezan a desconectar.

20180108_123438

A veces mantienen la calma y las apariencias, pero en otras ocasiones incluso alteran el comportamiento y acaban distrayendo al resto.

Es cierto que cualquier cambio en nuestros planes incluye tiempo de preparación, pero merece la pena.

Ver a un grupo de alumnos enfrascados en los vídeos, sacando información, tomando apuntes para luego comentar de manera grupal las dudas o lo que les ha llamado la atención significa un cambio cualitativo.

20180109_101058

Y no solo eso. Este método también puede implicar una nueva visión en  la evaluación. ¿Por qué no plantear un examen desde plataformas (como Playposit) que permiten generar preguntas y recoger las respuestas de manera individualizada? ¿Habrían aprendido más esos estudiantes si hubieran memorizado unos esquemas?

20180109_100927

Al preguntarles, opinan que no, que los recursos audiovisuales les ayudan a asimilar los contenidos. Y lo mejor es que cuando vuelves días después a tratar el tema, se acuerdan e incluso son capaces de relacionar lo que han aprendido con otras cuestiones actuales.

Hoy, casi sin darnos cuenta, repasando, hemos viajado desde la época de la Revolución Industrial hasta el final de la 2ª Guerra Mundial. Además, han conectado el inicio del proletariado con los primeros movimientos políticos y sindicales. Incluso han sabido diferenciar por ideologías a diferentes partidos.

20180110_134727

A la espera de nuevas reacciones, seguiré investigando el camino que me ha abierto “flippear” la clase. ¿Alguien más se apunta? 😉

Repassem un poc :)

Començarem el 2n trimestre en Batxillerat repassant conceptes ja coneguts.

Per alleugerir les sessions, ho farem  des de Genial.ly.

Funcions del llenguatge:

Tipologia textual, gèneres i àmbit d’ús:
Compte! No es tracta només de mirar! Fixeu-vos perquè també heu de treballar 🙂

 

Scape Room de pronoms febles

“Pronoms febles? Una altra vegada?”

Si ho pensem, aquestes frases tant podrien estar dites per un alumne com per la majoria dels professors, i és que els pronoms febles formen part d’eixos continguts que, any rere any, expliquem i queden en un racó xicotet de la memòria.

“És que mai els he entés”, “són un embolic”, “no m’aclarisc amb les substitucions”…. Podríem continuar.

Enguany, per aproximar-nos a ells d’una manera diferent, vaig decidir muntar una scape room. I què és això? Un joc que planteja la superació de diversos reptes.

En el noste cas, a partir d’una situació adversa (vèncer amb la llum del coneixement la por als pronoms) els alumnes havien d’aconseguir obrir la porta de  la classe al termini de la sessió. Naturalment, abans havien de resoldre els reptes.

I com obtenien la llum del coneixement? En aquesta ocasió, i per plantejar-ho d’una altra manera, vaig flippear les primeres classes. Mitjançant classroom els alumnes accedien a uns vídeos de repàs.

Per saber si els veien i si assolien els continguts, vaig incloure unes qüestions. Playposit fa un registre dels noms dels xics i dels resultats que han obtingut en cada pregunta.

playposit classe

Després de veure les respostes, pots dedicar el temps de la classe a corregir les errades més comuns.

Registre playposit

Això dóna la possibilitat de repassar. Per comprovar si començaven a tindre clar la teoria i la pràctica, vaig preparar un formulari inicial amb substitucions senzilles.

 

 

 

 

Com en el cas anterior, els formularis de google permeten controlar les respostes dels alumnes, tant de manera global com individual. I de nou vam poder aclarir dubtes centrant-nos en les errades més habituals.

pantallazo formulari p febles

Per acabar-nos de preparar, vam practicar més substitucions amb Plickers. Aquesta aplicació és senzilla, còmoda i pràctica, ja que només necessita d’un ordinador i d’un dipositiu mòbil que capta les respostes dels alumnes amb la lectura d’uns codis QR.

 

 

Amb els conceptes més clars i sentint-nos més segurs d’haver-nos apropat a la llum del coneixement, ens disposàrem a l’última prova: escapar de l’aula.

Per separar-los per grups vaig aprofitar una de les ferramentes que ofereix Classroomscreen: la selecció d’alumnes. També es pot usar com rellotge o com cronòmetre.

pantallazoclassroom screen

I va començar el joc. Primer, vérem un vídeo que els animava a donar-ho tot. Ací us deixe el trailer:

Ja ambientats, començaren a resoldre els reptes:

 

 

Feren 3: primer, un encreuat amb conceptes teòrics. A continuació, hagueren de interpretar els caràcters d’un nou alfabet. Una vegada traduïda la frase al valencià, buscaren una funció sintàctica i feren la substitució. Per últim, ordenaren 3 frases, buscaren diferents funcions i realitzaren també les substitucions.

En cada classe hi hagué un grup guanyador. Tots resultaven premiats, bé amb puntuació extra, o amb comodins d’ortografia. El més important era resoldre tots els reptes.

Conclusió: 

Crec que és favorable treballar els continguts de sempre d’una altra manera. La tecnologia ens ofereix un ventall de possibilitats. Necessitem temps per formar-nos i per preparar el nou material, però després, quan ho portes tot a l’aula, paga la pena.

En tots els anys que porte fent classe de valencià, mai havia vist uns alumnes tan engrescats amb una part del temari que els resulta tan farragosa.

Com a qüestions pràctiques, és millor tindre el recolzament d’un altre professor eixe dia a l’aula perquè, en quant acaben una prova, demanen la correcció per accedir a la següent. Si som dos, la tasca s’aullegerix.

Per un altre costat, prepararé més reptes per a la pròxima ocasió. En tots els grups va sobrar temps. Quan volen, són ràpids.

Objectiu pròxim: continuar aprenent i gamificant 🙂

Passegem amb Vicent Andrés Estellés

Per a conèixer un autor, el millor és llegir-lo.

Us propose per a aquestos dies dedicar un poc de temps a agafar l’Antologia d’Estellés. Descobrireu la naturalitat i senzillesa d’un gran poeta que usa la llengua del carrer per a parlar de temes tan propers a nosaltres com l’amor, la mort, l’erotisme o el record.

Ací teniu la ruta literària que us ajudarà a descobrir al pare de la poesia valenciana del S.XX. També podreu passejar per alguns dels carrers més coneguts de la nostra ciutat.

Animeu-vos a realitzar les tasques que hi apareixen. Només necessitareu el llibre i el mòbil. Graveu-vos i munteu un vídeo amb tot el material aconseguit.

Antologia VAE

Una recomanació: abans de començar, llegiu les propostes per tindre-ho tot preparat i trieu la ruta que us resulte més còmoda.

A classe ficarem en comú tot el que hàgeu llegit i aprés d’Estellés. Tant de bo us agrade l’activitat 🙂

Ànim i endavant! La poesia us espera 😉

Hedonisme, societat i un gegant actualitzat

“Hedonisme? I açò què és?” , em pregunten els estudiants de Batxillerat quan escolten el mot en parlar de Quim Monzó. “La vida que portem hui en dia, la manera de viure que hem creat”, els conteste. I ells semblen no acabar d’entendre. “Però, que n’hi ha una altra?”

Potser si m’hagueren acompanyat a la xarrada de l’expert en màrqueting que vaig escoltar precisament en la setmana del Black Friday els hauria quedat més clar. Amb una xicoteta retrospectiva, va mostrar els canvis de la societat al llarg d’un grapat de dècades. D’uns anys 40 viscuts en la pobresa i en la idea d’estalvi es va passar a l’esforç del 60, el benestar del 80 i l’hedonisme del nou mil·lenni. Com nomenar la d’ara?

Per argumentar l’exposició només va haver de recórrer a una realitat que els mestres coneguem molt bé: la situació familiar de la majoria, amb xiquets carregats de deures i activitats extraescolars per omplir un temps que molts pares no saben com dedicar-los. Alguns per treball i altres per recompenses personals, deixen de complir una part important en l’educació: estar, i l’escola ha d’ocupar eixe lloc buit. Seu bé, fes cas del que et diuen, no contestes, a mi no em parles així, lleva’t l’auricular del mòbil… Nou contingut per a les nostres matèries.

En un segle basat en el consumisme busquem els xicotets plaers que ens fan creure que vivim millor: roba, calçat, perfums, massatges… Tot per sentir-nos bé.

1

Enguany, en Batxillerat, també hem llegit algunes Rondalles d’Enric Valor. Parlant amb ells de “El gegant del romaní” els crida l’atenció la maldat del gegant, l’egoisme que mostra quan exigeix a uns pares portar-se  el fill, l’Adolfet. L’enginy del jove, el desenvolupament inesperat de l’acció i el final tràgic del dolent respon a l’estructura esperada dels contes tradicionals. Fins ahí semblava arribar la història.

Però ja no. Per al pròxim curs afegiré la lectura de la versió actualitzada que Francesc Gisbert n’ha fet. En “Un poble de llegenda” el gegant passa d’antagonista a víctima des del primer moment en què s’encarrega de xiquets malcriats i malfaeneres a petició de pares desesperats. Fins que, fart d’abusos, decideix fer-los fora del castell, tancar les portes i desaparèixer un temps. Dorm durant anys i, en despertar, ell no sap quant ha transcorregut, però nosaltres, els lectors, sí. Xarxes socials, turistes, cases rurals o pares que es preocupen més per ells mateixos que pels seus fills. Estem al 2017 i els mestres som com el gegant.

poble de llegenda

(Il·lustració Ada Sinhache)

A partir d’ara, per explicar als estudiants què és l’hedonisme els recomanaré llegir la contalla de Gisbert. Per a recobrar el paper que teníem abans els docents encara no tinc solució. Continuaré llegint, per si de cas.