Estellés sona a música en valencià :)

Què tenen en comú Obrint pas, Aspencat i la Gossa sorda? A primer colp d’ull podríem pensar que només el fet de cantar en valencià; però si furguem un poquet més en les lletres dels temes, ens adonarem que els tres grups es podrien relacionar amb un dels grans poetes de la nostra terra: Vicent Andrés Estellés.

Buscar aquestes relacions és el que hem estat fent les últimes sessions a 4t d’ESO, i la veritat és que ens ha funcionat molt bé.

Per a començar, vam veure un documental que va emetre À Punt fa poc de temps. A partir d’ell els alumnes van traure la informació més important de la vida, l’estil i l’obra de l’autor. Van descobrir les relacions que va tenir amb altres escriptors també molt cabdals com Joan Fuster o Sanchís Guarner; o l’estima que li tenia al gran clàssic de les nostres lletres: Ausiàs March. Després van omplir un quadre amb unes preguntes per tal d’afiançar els coneixements que, més tard, necessitarien per a continuar endavant amb l’activitat.

VAE

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/homenatges/vicent-andres-estelles-burjassot-1924-valencia-1993- 

En la següent sessió vam fer una posada en comú de tot allò que havien aprés. Això ens va donar peu per a parlar, per exemple, de la situació de la llengua durant la postguerra i la dictadura, de les principals posicions que la població va adoptar a partir dels anys 50 (vessant més popular- representat per Lo Rat Penat – i altra més moderna -representada per l’editorial Torre-).

A partir d’ací, resultava més fàcil entendre la tasca de recuperació en l’ús de la llengua valenciana que van aconseguir tant Estellés en poesia, com Fuster en l’assaig i en les publicacions que feia en diferents revistes literàries.

Arribava la part més complicada per als estudiants: havien de localitzar temes que uniren les lletres d’algunes cançons  dels grups mencionats abans amb versos d’Estellés. Es tractava, aleshores, de posar en marxa les ments per connectar el passat amb un present prou proper.

La rebel·lia, les ganes de desobediència, el sentiment de l’amor viscut amb por -d’amagat en sales obscures de cinemes o en escaletes fosques com apareix als versos d’Estellés-, l’enunciació d’espais característics de la nostra cultura i de la ciutat… Tot apareixia en el paper, negre sobre blanc, i entre acords de guitarra elèctrica.

Encara que al principi va resultar una feina complicada per als alumnes (acostumats a respondre preguntes memorístiques) quan es guiaven per les instruccions que els donaven, començaven a entendre, llegir, subratllar i relacionar.

Així van veure la connexió entre els temes exposats en aquestos versos de “Quan caminàvem”, del grup Aspencat, per exemple:

“Quan caminàvem pels carrers de València
quan tu i jo teníem somnis rebels
i amb poemes d’amor bastíem la resistència.”

N’hi ha més. Si us quedeu amb ganes d’aprofundir en aquestes relacions, us recomane l’entrada que Enric Iborra va escriure en el seu blog, La serp blanca.

Per acabar, agraïsc de tot cor l’ajuda de les meues companyes d’assignatura. Malgrat el cansanci de final de trimestre, seguim pensant com donar forma a les classes perquè siguen més atractives als alumnes.

 

 

Anuncios

Webs i blogs, altres formes de comunicar-nos

Parlem de webs i de blogs i, en moltes ocasions, ho fem com si foren sinònims. Podem trobar aquesta realitat fins i tot en pàgines especialitzades com aquesta:

https://coobis.com/es/cooblog/los-10-mejores-blogs-de-musica-de-espana/

qr-code

web blog

Però, ho són? Coneixem les semblances i les diferències?

 

Fixeu-vos en aquestos enllaços i penseu:

https://sites.google.com/site/litymas/

litymas

Observeu l’índex que té al costat i el tipus de contingut. És estàtic, no hi ha cap tipus d’interacció amb els lectors.

Mireu, en canvi, aquest altre:

https://laclasedelola.wordpress.com/canciones-2/

canciones

S’aprecien diferents pàgines en la part de dalt, el subtítol ja parla de “crear i compartir” i al costat apareix una finestra amb diferents etiquetes. Tot indica que és un lloc més interactiu i dinàmic.

WEB

WEB (1)

També pot passar que un blog incloga un web i al contrari. En aquesta pàgina ocorre açò. Fixeu-vos:

 http://www.popelera.net/acerca-de/

qr-code

http://www.popelera.net/ultimas-noticias/

blog ejemplo

A quines conclusions arribeu? Podríeu donar dues diferències entre web i blog? Endavant, doncs.

Bé, ara que ja sabem diferenciar un mitjà de l’altre, passem a un altre aspecte. Com s’organitzen? És a dir, quines parts tenen i com podem buscar un contingut determinat de manera ràpida i efectiva?

Per aclarir-nos necessitarem conèixer bé alguns conceptes. Entra en aquesta imatge interactiva i relaciona’t amb ells:

Podràs accedir millor amb aquest codi QR:

qr-code

Per acabar, només ens falta relacionar-nos amb alguns termes legals. Què faríeu si volguéreu afegir una imatge a un blog o a una xarxa social? Podem aprofitar qualsevol fotografia que aparega a Google?

I si muntem un vídeo, podríem usar qualsevol cançó que ens agradara?

La resposta és: NO.

Ací teniu algunes indicacions molt generals respecte a la Llei de Propietat Intel·lectual i la de Protecció de Dades:

 

Llegir, reflexionar i actualitzar amb l’Odissea :)

Ja hem començat a llegir L’Odissea amb el grup de PR4 i, encara que l’inici no va ser massa bo (el primer dia ningú va portar el llibre a classe), ara estan agafant ritme.

La proposta és connectar la història d’Ulisses a l’actualitat tant com puguem. Per a fer-ho, en acabar cada capítol plategem una qüestió que han de contestar. D’aquesta manera, a més de la comprensió lectora treballem l’expressió escrita i desenvolupem el món de les inferències.

20181031_093752

Per exemple, a partir del primer capítol, “El retorn d’Ulisses”, els alumnes havien de buscar una situació de l’actualitat que, a l’igual que passa en l’illa dels lotòfags, ens atrape la voluntat. Després de pensar un poc van eixir uns quants exemples:

-Els vídeojocs, perquè de vegades fan que ens importen més que la vida real.

-Les drogues i l’alcohol, perquè fan oblidar els problemes.

-Les xarxes socials, perquè importa més la vida falsa que la real.

-Les sèries i la televisió, perquè aconsegueixen que ens fixem més en la vida dels altres que en les nostres. Ens evadixen de la realitat.

-El gimnàs, perquè arriba a obsessionar a algunes persones.

20181107_081514

Amb el segon capítol, “El país dels ciclops”, havien de buscar un paral·lelisme amb Polifem, és a dir, amb algú que, ara, tracte mal als desconeguts que hi arriben.

En aquesta ocasió la resposta va ser més tancada. Tots els alumnes pensaren en Donald Trump i les seues mesures contra la immigració. Després de les últimes notícies que ens arriben dels EEUU, aquesta setmana inclourem també la lectura d’algun diari que puga mantindre’ns al dia de les decisions que va prenent respecte a la caravana de centreamericans que es dirigeixen cap al nord.

I, desgraciadament, aquest no seria ni l’únic exemple ni l’única notícia a tractar. Necessitem els clàssics per recordar tot el que té de bo l’ésser humà, però també per no oblidar el que té de dolent.

20181107_083355

A poc a poc, amb l’ajuda de les aventures d’Ulisses, anem reflexionant també sobre la nostra vida. Els capítols ens ofereixen la possibilitat de revisar què passa en el nostre dia a dia. Per exemple, amb la visita a l’illa d’Eòlia, vam preguntar-nos en quina ocasió hem estat a punt d’aconseguir alguna cosa desitjada però l’hem perdut en l’últim moment. O amb l’estada en l’illa de Circe, que els rep bé per a convertir-los després en porcs… En quina situació actual podrien trobar un paral·lelisme?

Amb les màfies que trafiquen amb immigrants, amb polítics que prometen fins que passen les eleccions, amb els bancs que diuen voler ajudar als pobres però no ho fan…

També ens hem comparat amb Sísif i amb la dessa Atena si, en alguna ocasió, hem sentit que algú ens castigava amb insistència o hem sigut els únics en ajudar un altre que ho estava passant malament.

Podríem continuar, però no cal. Açò només és una mostra.

20181107_083838

És un goig veure’ls enganxats a les pàgines, comprovar com van captant la idea d’actualitzar les aventures que descobrim i els temes que es tracten amb la nostra realitat. A  més, coneixen les pel·lícules de Percy Jackson i els ajuda a relacionar amb personatges, mites i déus. Paga la pena invertir el temps de classe en llegir, i més, si són clàssics.

Algú més s’anima?

Juguem a reescriure L’Odissea :)

Un clàssic sempre és un clàssic. És important tindre’ls en compte a l’hora de planificar les nostres classes perquè en ells està tot el que l’ésser humà necessita saber. El dolor, l’alegria, l’amor, la traïció, la veritat, la vida, la mort, l’amistat, l’abús de poder, el somni…Podríem seguir fins l’infinit i més enllà, veritat?

Però també és cert que als nostres alumnes els costa apropar-se a ells. El primer que hem de fer per ajudar en la tasca és trobar una edició que aprope el llenguatge a la realitat dels estudiants. Tractar de llegir la Divina Comèdia, El Quixot o La Ilíada, per exemple, quasi en versió original no resulta massa atractiu.

Jo he trobar un bon company de viatge amb L’Odissea de Bromera i he pensat aprofitar l’aventura per aplicar alguns dels consells que Gianni Rodari donava en la meravellosa Gramàtica de la fantasia per pegar-li una volta al clàssic i reescriure alguns dels capítols més coneguts.

Ulisses

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

“Amb els xiquets ocorre que la major diversió consisteix en formular les preguntes més ridícules i sorprenents”. Rodari encertava en l’afirmació.

Podríem partir del Binomi Fantàstic i crear noves oportunitats d’acció per a eixes ments creatives que a ell tant li agradaven.

Per a aconseguir-ho haurem de crear una relació insòlita entre dos elements. Molt bé. Per si de cas els nostres joves estan adormits, no estaria mal oferir alguna proposta. Per exemple, què passaria si relacionarem aquestos elements a l’atzar? Si els numerem i deixem que la sort trie en forma de dau, ajudem a la imaginació 😉

PERSONATGES ELEMENTS
Ulisses Espasa
Penèlope Mojito
Telèmac Telèfon mòbil
Polifem Hotel
Atenea Spa
Sirenes Satèl·lit
Circe Vaixell
Posidó ONG

Penelope

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Ja tenim una possibilitat. Només han d’agafar el personatge i l’element i començar a escriure.

Anem a per més. Incorporem un nou element i creem el Trinomi Fantàstic 🙂

PERSONATGES ELEMENTS ACCIONS
Ulisses Espasa telefonar
Penèlope Mojito ballar
Telèmac Telèfon mòbil viatjar
Polifem Hotel defensar
Atenea Spa vendre
Sirenes Satèl·lit observar
Circe Vaixell Guanyar
Posidó ONG romandre

I si ara afegim unes ruletes perquè siguen elles les que trien l’acció a desenvolupar?

RULETA PERSONAJES

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Només hauríem d’imprimir-les i fer-les girar amb un llapis, per exemple. D’aquesta manera podríem intercanviar elements i accions amb les opcions de les combinacions dels 3 elements. Tant per a expressió escrita com per a la pràctica de l’oral, el joc està servit.

20181114_094526

I d’ahí, ampliem si volem: possibles localitzacions temporals i espacials, determinar un tipus de narrador, o donar un inici d’acció diferent al que coneixen però amb els personatges de sempre:

Ulisses desperta en la vora d’una platja desorientat. No recorda res del que ha ocorregut, ni tan sols el seu nom. Aleshores, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Quan s’apropa a elles per escoltar-les millor s’adona que porten gots a la mà i que, al costat de les roques, tenen muntada una paradeta plena de botelles de rom i soda. Per a què les voldran?

Sirenes

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Telèmac desperta en la vora d’una platja desorientat. Té records confusos al cap. Una tempesta, el mar embravit, unes ones gegants. Poc més, però suficient per fer-se una idea del que va ocórrer. A poc a poc comença a moure el cos. Comprova que no té cap os trencat. Intenta alçar-se quan, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Una d’elles porta un estrany aparell penjat al coll amb una corda. És rectangular i emet un so vibrant i estrident. De sobte, la sirena agafa l’aparell i  sembla que l’utilitza per comunicar-se amb algú que no hi està present. És impossible, però… sembla ¡un telèfon mòbil!

Ostres! Quina idea! I si poguera parlar amb la sirena, convèncer-la perquè li deixe eixe aparell i aconseguir així localitzar son pare?

Telemac

O una altra opció. No us heu plantejat mai per què Penèlope ha d’estar esperant el seu home 20 anys mentre aquest va d’aventura en aventura? Aguantaria hui en dia una dona aquesta situació?

Potser fora més divertit “aliar-la” amb Circe, per exemple i que ambdues dedicaren els vespres a anar al fisioterapeuta…

-Penèlope desperta en la vora d’una platja desorientada. Encara li fa mal el cap. La nit passada va ser divertida, massa… Circe està tombada prop d’ella. Encara dorm. No la despertarà, la deixarà descansar mentre ella aprofita per apropar-se al fisioterapeuta que li està tractant el mal d’esquena. Nervis, diuen. Potser. S’ho agafarà amb un punt de vista positiu, no tot va a ser patir per l’absència del seu home, no?

Circe

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

20181114_094149

Per acabar, també podríem aprofitar el clàssic per actualitzar la figura dels personatges més representatius, encara que el punt de vista ja no seria tan agradable.

Qui vaga d’un lloc a un altre perdut en el mar amb els déus en contra? Els immigrants.

La relectura de L’Odissea obliga també a mirar al nostre voltant. Els paral·lelismes apareixen amb facilitat:

Ulisses – migrant                                            Penèlope – família que deixen

Ítaca – país que deixen                                 Posidómàfies, governants que els rebutgen

Atenea – ONG que ajuden

Atena

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

https://www.huffingtonpost.es/2018/06/20/el-ministro-del-interior-italiano-matteo-salvini-los-barcos-de-ongs-ya-no-pisaran-italia_a_23464228/ 

Diverses opcions, diversos resultats. El més important: aconseguir que els nostres alumnes lligen, comprenguen, relacionen i creen.

Ànim i endavant! 🙂

 

Pel·lícules, flipp classroom i literatura de postguerra

Per començar el curs hem d’endinsar-nos en l’Espanya de la postguerra, però, què sabeu d’ella?

Si haguéreu de definir aquell moment amb unes quantes paraules, quines agafaríeu?

Per si us costa un poc entrar en aquell món us propose una cosa: intenteu extraure les característiques principals de la societat, la cultura i l’economia dels anys 50, 60 i 70 a través de fragments de pel·lícules. Comenceu a veure’ls i agafeu apunts!! Comentarem els resultats a classe i treballarem amb ells.

Per als anys 50, ens quedem amb Bienvenido Mr. Marshall, de Berlanga. El film reflecteix a la perfecció la situació precària en què es vivia, especialment als pobles. Es basa en un fet real: la vinguda dels americans al país amb la intenció de donar ajudes econòmiques. A partir d’aquesta premisa, Berlanga retrata les intencions de governants i de més gent que, amb l’excusa de la visita, proposaran als habitants de Villar del río (poble real) modificar els carrers i els costums del dia a dia per donar una molt bona impressió als americans en el seu viatge a terres de Castella.

En aquest vídeo podeu conèixer un poc el poble:

Us crida alguna cosa l’atenció? Com són les carreteres? I els mitjans de transport? Com són les cases? Dos minuts i mig de vídeo que donen molt a parlar.

Mireu ara com es preparen per a la visita dels americans:

Hi ha detalls sense desperdici, com el del rellotge o la decoració del bar, veritat?

Continuem endavant amb una de les escenes més conegudes d’aquesta pel·lícula, la del discurs de l’alcalde:

“Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación y esa explicación que os debo os la voy a dar”. Paraules embastades en frases que al final no diuen massa.

El següen fragment va bé per fer-nos una idea de com vivia la gent en aquells pobles aleshores. Fixeu-vos-hi i recordeu, preneu nota:

I per acabar la dècada dels 50, l’assaig general de la cançó que preparen amb molta il·lusió. Potser l’hàgeu escoltada també en alguna ocasió:

Per a comprendre millor els canvis que es produiexen en els anys 60, observeu aquest fragment d’un altre film: Un franco 14 pesetas, de Carlos Iglesias.

La pel·lícula conta la història de dos amics que es veuen forçats a emigrar a Suïssa per treballar. El tema de la migració i els canvis de costums entre els dos països queden de rerefons.

Us heu fixat en l’escena del bany? I en la dels edredons? Què donen a entendre sobre els protagonistes?

Sabíeu que Carlos Iglesias (protagonista i director) parla, en part, del que van passar els seus pares en aquella dècada? I ara, contiuem pensant que en altres països europeus es viu millor que ací, que es guanyen més diners i paga la pena anar a viure allí?

Un altre punt de vista sobre aquestos anys el podem trobar en Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba. El títol fa referència a una cançó de The Beatles perquè el protagonista és un professor que, a finals del 60, ensenyava anglés als seus alumnes amb la música del grup. Quan s’assabenta que John Lennon està a Almeria grabant una pel·lícula, no dubta en viatjar per parlar amb ell i demanar-li que incloguen les lletres dels temes als seus discos. En el camí es trobarà amb dos joves que fugen per motius diferents. I ahí trobem la connexió amb el que ens interessa: com era la societat espanyola aleshores i quins canvis s’havien produït respecte a la dècada anterior.

Ah!, la història del professor és real també. Mireu el tràiler:

De què fugen els joves? Com penseu que és el professor?

Per contestar millor, ací teniu un altre fragment interessant:

Per la conversació que tenen, què podem saber de les normes de disciplina en alguns centres d’aquella època?

Intenteu fer-vos una idea general de l’ambient de l’Espanya de postguerra al llarg de les dècades pels vídeos que heu vist. Quines conclusions en traieu? Porteu els apunts a classe  i  allí parlem!!

Dones sorprenents a l’Edat Mitjana

L’Edat Mitjana es caracteritza, entre altres coses, pel rebuig a tot allò que estiguera relacionat amb les dones. Hi ha clares mostres a la literatura de l’època que ho demostren: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig…

Es fàcil trobar frases on es relaciona a les fèmines amb termes com putanes, deslleials, mentideres, bruixes, portadores de malalties i més. Inclús s’intenta explicar el nostre origen com una idea boja d’Adam qui, evitant les recomanacions de Déu, li demanà que li fera una companyera. Que si tenim el cap humit, que si la llengua prové de la cua d’una cabra…

Mireu, per exemple, aquest fragment de l’Espill, de Jaume Roig:

“Si s’adormia

de seguida roncava. Molt m’enutjava

cada nit. Sovint al llit

com s’orinava i movia

tant i sovint, el llit podrint.

D’altre pudia quan li venia

allò ordinari, sense més pensar-hi,

cames i cuixes les calces fluixes,

tot se n’omplia…”

Però, entre tanta misogínia, també podem trobar casos de dones que sobreïsqueren pels seus coneixements i pel seu treball en  aquest temps de superstició.

Christine de Pisan i Trótula de Salerno són dos exemples. Ja vam parlar d’elles en una altra entrada. Clica en les següents imatges interactives i informa’t un poc més sobre elles:

 

A classe podràs accedir a altres casos més recents, com els de les germanes Bronte, Alfonsina Estrada o Kate Sheppard per comparar-les i quedar-te amb el millor de cada història. I és que les dones, si volem, podem 😉  

La prensa nos conecta al mundo real

¿Está el contenido de las asignaturas relacionado con la actualidad? ¿Qué podemos hacer los profesores para conectar fechas, causas y consecuencias con el mundo real?

NEWS

(Imagen Lola M, Canva)

¿No habéis oído alguna vez  a los alumnos quejarse porque estudian hechos, características de movimientos, obras y autores de antes pero no saben apenas nada de lo que está pasando ahora mismo? La situación llega a tal punto que piensan que la cultura está llena de gente que ya murió. Como si ahora no se hiciera nada.

¿Qué pasaría si preguntáramos en clase por la desaparición de una banda terrorista española o por el peligro acechante de desmembración de la Unión Europea? ¿Qué saben de las medidas proteccionistas de Donald Trump?

NEWS (1)

(Imagen Lola M, Canva)

Supone un esfuerzo para los docentes llegar de lo marcado en la ley a las noticias del mediodía, pero disponemos de una herramienta útil y versátil: la prensa.

Nosotros lo hemos probado en el ámbito sociolingüístico de 4º de la ESO y el resultado está siendo muy bueno.

Durante un par de semanas, aprovechando que el grupo es reducido, los alumnos han dispuesto de un periódico en clase. Cogían una hoja y leían la información que aparecía (daba igual que fuera de ámbito local, nacional o internacional), luego comentábamos en voz alta qué habían aprendido. Cuando algo nos llamaba la atención, buscábamos más datos. La actividad ha resultado sencilla de realizar y les ha gustado.

20180601_084444

Aprovechando la amplitud de miras que permite el ámbito sociolingüístico, en el grupo de PR4 lo hemos llevado también en práctica con la prensa digital. En esta ocasión el camino fue más largo.

Para empezar, vimos qué ocurrió en la Europa de entreguerras, después nos adentramos en el horror de la II Guerra Mundial. Vieron vídeos sobre momentos claves del enfrentamiento, contestaron cuestionarios, comentamos en clase e hicieron mapas mentales.

Para entender mejor la barbarie cometida, les recomendé ver El pianista, de Roman Polanski. No esperaba que les gustara tanto. Les impactó de tal manera que nos pusimos a buscar información extra por medio de la prensa digital. A pesar de lo que pensábamos en un principio, había artículos bastante recientes.

Por medio de enlaces nos enteramos de que el director vivió en carne propia algunas de las escenas que aparecen en la película (como la del guardia que abofetea al padre del protagonista por ser judío y no caminar por la calzada) y que la idea de grabar una cinta sobre aquella época siempre rondó por su cabeza.

Su biografía está salpicada de puntos oscuros. Ahondando en la lectura descubrimos que su mujer fue asesinada cuando estaba a punto de dar a la luz por una especie de secta. También supimos de las acusaciones de violación a menores que carga a su espalda.

A partir de toda esta información debatimos en clase sobre su inocencia o su culpabilidad. ¿Realmente era Polanski un hombre capaz de asaltar a chicas jóvenes? ¿Se habrían aprovechado ellas de su popularidad? ¿Podía ser una persona tan sensible a un tema como el Holocausto capaz de cometer actos así?

20180529_091805

Otro tema que también nos interesó fue el del análisis de los últimos restos de Hitler. Según un artículo de hace unos días, un equipo de patólogos franceses había demostrado que los rusos no mentían cuando decían tener pruebas de que el Führer se suicidó en el búnker de Berlín. Al parecer, pudieron recuperar unas piezas dentales y ahora, pasados más de 70 años  del final de la contienda, se ha confirmado la autenticidad de dichos restos. ¿Por qué es importante esta comprobación? ¿Quién estaría interesado en que Hitler siguiera vivo?

Como respuesta, llegó otra recomendación en forma de película. En Ha vuelto se plantea una situación similar: un hombre aparece vestido de uniforme justo en el lugar donde estuvo el búnker. Está sucio y desorientado. Camina sin rumbo por Berlín observando a los alemanes. Parece no entender nada. Afirma ser Adolf Hitler y no está muy contento con la realidad que se ha encontrado. ¿Conseguirá demostrar que es el líder nazi o pensarán que es un cómico grabando un programa para la televisión? Y lo peor, ¿lo acogerá y escuchará la gente con la que se encuentre o lo rechazarán?

En última instancia, ¿será acaso la película un aviso para navegantes sobre la sociedad xenófoba y racista que estamos creando?

La prensa nos conecta con la realidad. Merece la pena afrontar el reto de trabajo que supone encontrar los lazos entre nuestras materias y la actualidad. Os invito a probarlo 🙂