M-Learning para conocer a Blasco Ibáñez

Un año más hemos comprobado que Vicente Blasco Ibáñez sólo aparece nombrado en el libro de texto a pesar de la importancia que tiene en nuestra literatura. Para no perder la oportunidad de conocerlo, esta vez hemos probado a investigar un poco en uno de sus cuentos y en algunos aspectos de su vida con una imagen interactiva.

Imagen de fabulas.info

La actividad ha resultado sencilla. Después de acceder al cuento por medio de uno de los enlaces, lo hemos proyectado en clase para todos (hay que ahorrar datos). Luego os habéis juntado por pequeños grupos para entrar en los otros puntos de información y poder contestar a las preguntas que se os hacía.

Antes de acabar la sesión hemos hecho una puesta en común con los datos que habíais obtenido.

Algunos incluso han aprovechado las notas del móvil para apuntar de manera esquemática las respuestas:

20170322_104122

Por lo que habéis dicho, os ha parecido una forma rápida, sencilla y amena de entrar en contacto con Blasco Ibáñez. Repetiremos la experiencia.

Espero que además de aprender hayáis descubierto que el móvil sirve para algo más que jugar y mandar whatsapps 😉

Para acabar, os dejo con un enlace a Ciudadseva. Allí podréis encontrar más cuentos de este gran escritor.

http://ciudadseva.com/autor/vicente-blasco-ibanez/cuentos/ 

Arte y literatura en El Prado

Este año volveremos a Madrid para disfrutar del Museo del Prado y del Reina Sofía. Desde el primer viaje tenía una idea rondando por la cabeza, pero no sabía cómo darle forma. Ahora, gracias al curso sobre aprendizaje móvil que estoy haciendo, creo que he encontrado una  actividad para aprovechar la relación que intentamos establecer en clase entre arte y literatura.

Os explico:

Ya que siempre lleváis los móviles encima y no paráis de consultarlos, en esta ocasión os servirán para algo más que para comprobar la hora o enviar whatsapps. Tendréis que ir buscando algunas de las salas que estarán marcadas en el plano que aparece aquí abajo y allí os encontraréis con obras de arte bellísimas que nos contarán muchas cosas.

Intentadlo 🙂

 

 

A la vuelta redactaréis un texto contestando a una de las cuestiones que se plantean en los planos.

Espero que aprendáis mucho 🙂

Lo que tú no sabías ;)

Hoy hemos hecho una tutoría diferente. Nos hemos planteado hasta qué punto conocemos a nuestros compañeros y hemos hablado de lo interesante que resulta en ocasiones abrir nuestro pequeño grupo para conocer a otras personas.

Así nos ha ido:

¿Hasta qué punto conoces a los compañeros de tu clase? ¿Alguna vez te has parado a hablar un buen rato con alguien que no es de tu círculo más cercano?

Vamos a ver un vídeo que nos demuestra que, a veces, encasillamos a las personas por su profesión, apariencia, etc. cuando en realidad podríamos compartir con ellos más de lo que creemos.

Hagamos lo mismo. Vamos a retirar las mesas y las sillas de la clase para hacer un círculo en el centro. Poneos de pie alrededor. Os iré planteando preguntas sobre diferentes temas, y vosotros iréis saliendo al centro cuando os sintáis representados 🙂

  • ¿A quién le gusta Walking Dead?
  • ¿A quién le gustan las lentejas?
  • ¿Quién ha viajado por Europa alguna vez?
  • ¿Quién veranea en un pueblo?
  • ¿Quién se relaja con música?
  • ¿A quién le gusta leer libros con trasfondo histórico?
  • ¿Quién ve las noticias para enterarse de lo que ha pasado durante el día?
  • ¿Quién escucha la radio?
  • ¿Quién mira el móvil antes de acostarse?
  • ¿Quién se despierta por las mañanas muerto de hambre?
  • ¿Quién sigue desayunando leche con cola cao?
  • ¿Quién practica algún deporte fuera del cole?
  • ¿A quién le gusta el rock?

 

 

Ante estas primeras cuestiones, las ganadoras por respuesta masiva han sido la de haber viajado por Europa y la de veranear en un pueblo. Esto nos demuestra que sois una generación privilegiada y que sacáis tiempo para todo 😉

Por supuesto, ha habido otra que ha destacado por amplio margen… TODOS, y me incluyo, consultamos el móvil antes de acostarnos.

Me ha sorprendido que unos cuantos escucháis la radio; y pocos, muy pocos, desayunan café con leche.

La mejor parte ha llegado cuando vosotros habéis formulado las preguntas. El matiz ha cambiado y se han vuelto más personales: amor, parejas, posibles parejas, animes, planes para el futuro… O quién está agobiado este trimestre…

20170214_165158

Ha sido divertido e interesante. Sobre todo, recordad lo que hemos planteado al principio: abrid los ojos y la mente, porque cerca de vosotros hay personas muy interesantes. Como dice el final del vídeo: “hay más cosas que nos unen de las que pensamos”

¡Hasta la próxima! 🙂

Jo+tu+tu+ell però només jo…Quin embolic!

Això mateix devien pensar els alumnes de 1r de Batxillerat quan vam començar a estudiar la dixi personal i els tipus de nosaltres.

Per aclarir-nos, alguns van interpretar el significat de cadascú d’ells en imatges. Els resultats són molt gràfics:

 

escaner_20170201-8

escaner_20170201-9

escaner_20170201-6

escaner_20170201-7

escaner_20170201-5

Errades ortogràfiques a banda, queda clara la idea d’inclusió, d’exclusió, de globalitat i d’eixe nosaltres de modèstia que, en realitat, és fals perquè només es refereix a l’autor que s’amaga darrere del plural.

Què tal si canviem el lloc de recerca i en comptes de buscar eixa dixi en textos ho fem en un vídeo? Us convide a intentar-ho 🙂

Quants tipus de nosaltres reconegueu? Són tots iguals?

Ja sabeu, s’admeten propostes, però no us oblideu de justificar les vostres opcions!! 🙂

Fins la pròxima!

Els anuncis ens convencen

Us agrada la publicitat? Potser depén del moment i de la quantitat, no? Què tal si recorrem a ella per tal de buscar recursos argumentatius, tipus d’arguments exactament?

Fixeu-vos, per exemple, en la comparació que s’estableix entre aquestos dos productes:

publicidad-comparativa

Supose que és evident… Teniu altres exemples vosaltres on aparega una comparació com argumentació?

Tirem endavant. Mireu ara com Shakira ens recomana consumir uns iogurts determinants pel benefici del nostre sistema digestiu 😉

benefici-exemple

No podríem trobar altres tipus d’arguments en la mateixa imatge? Penseu…

En ocasions, el que es presenta com idea a defensar és la quantitat de gent (o animals) que fan alguna cosa o que trien un producte.

quantitat

Els percentatges, les dades, també ajuden per a convèncer:

dades

I algunes imatges desagradables ens recorden les conseqüències d’algunes causes:

causa-conseq

N’hi ha més:

  • Autoritat
  • Balafiament
  • Dilema
  • Benefici

Per què no intenteu ara vosaltres localitzar-los en aquestos anuncis televisius?

Proveu amb aquest. Quin tipus d’argument penseu que utilitza?

I aquest? Segur que us sorprén el final 😉

O aquest altre. Les embarassades donen molt joc:

Ara cambiem d’estil. Charlize Theron ens ensenya què és l’elegància…

Un altre pels amants del futbol 🙂

I encara un més per acabar. Teniu equilibri?

Normalment no ens agrada passar minuts i minuts vegent anuncis, però cal reconèixer que n’hi ha de bons.

A més, si afegim la possibilitat de buscar en ells alguns dels recursos argumentatius que hem d’aprendre, millor encara.

Ara només falta que aquesta entrada us haja servit per aprendre. Tant de bo siga així.

Fins la pròxima!! 🙂

 

Dibuixem la literatura

Es poden transformar els conceptes en imatges? Clar que sí! En 2n de batxillerat hem tornat a provar-ho. Suposa un exercici d’imaginació i abstracció que després ajuda a recordar els continguts de la matèria.

20170120_085217

En aquest s’aprecia la idea central que relaciona cada etapa o autor amb un camí central que sorgeix de la ciutat, encara que també el poble queda reflectit. És fàcil identificar las imatges amb els referents que volen representar: els temes de la poesia actual (amor, pas del temps, el món urbà, la influència dels avantguardismes…); o les característiques de l’obra de Estellés (sensualitat, llenguatge senzill, apropat a la parla quotidiana, del carrer, etc.)

Alguns són molt visuals i combinen la informació gràfica amb els conceptes.

20170120_085901

D’altres es centren en les imatges, i ho fan bé perquè és fàcil interpretar la informació que arrepleguen 🙂

20170123_113029

Per exemple, les característiques d’Estellés són clarament comprensibles vegent aquesta conversió en il·lustracions: la sabata fa al·lusió al erotisme i a la dona; el pimentó ens recorda un dels seus poemes més coneguts; els cors ens remeten a la importància que li donava l’autor a l’amor; les Torres de Serrans evoquen l’estima cap a la ciutat de València; i la bafarada exemplifica l’estil planer, la llengua acostada a la parla del carrer.

Aquest de Miquel Martí  i Pol també està prou bé:

20170131_122118

Altres versions que heu fet:

20170119_103750

Quina seria la valoració de l’activitat?

Per un costat, a vosaltres us agrada fer els mapes. Reconegueu que us serveixen per a estudiar i que us ajuden a aclarir conceptes.

Però també hi ha aspectes negatius. Un seria la quantitat de sessions que necessitem per acabar la feina i per exposar-la. Tant l’any passat com enguany, hem agafat 4 hores per poder completar-ho tot.

El curs passat exposaven davant dels companys, però es queixaven d’avorrir-se. Per això ara només m’ho heu explicat a mi, i clar, després afirmàveu que tan sols havíeu preparat una part… No sé què és millor. Hauré de pensar-ho pel pròxim curs.

Per últim, el que menys em va agradar és comprovar com us costa captar l’essència del mapa mental, és a dir, com us costa comprendre que no es tracta de reflectir-ho tot tal i com apareix als apunts, sinó que heu de ser capaços de transformar la informació en imatges i, després, explicar per què heu triat unes o d’altres relacionant-ho amb el contingut aprés sobre l’època o l’autor.

20170126_102500

Potser 2n de Batxillerat és un curs massa exigent, pensat com preparació per a una prova horrorosa. Potser per això, malgrat la vostra joventut, perdeu la capacitat d’imaginar.

20170123_120055

Siga com siga, el treball està fet i tant de bo haja sigut de profit. Fins la pròxima!

Sabina també usa la polifonia

Hem vist a classe què és la polifonia i un aspecte que es deriva d’aquesta, les veus del discurs.

2

Per si no ho recordes bé, et deixe ací la informació resumida sobre les figures de locutor, enunciador i al·locutari:

Però ja sabem que la teoria només és teoria. El més interessant està a la pràctica, i què millor per a enfrontar-nos a una classe d’eixes d’última hora del matí que practicar amb música 🙂

En aquesta ocasió, Sabina ens ajuda amb una de les seues cançons, Pacto entre caballeros.  Fixeu-vos, quantes veus hi parlen?

PACTO ENTRE CABALLEROS

No pasaba de los veinte
el mayor de los tres chicos
que vinieron a atracarme el mes pasado.

“Subvenciónanos un pico
y no te hagas el valiente
que me pongo muy nervioso si me enfado.”

Me pillaron diez quinientas
y un peluco marca Omega
con un pincho de cocina en la garganta,
pero el bizco se dio cuenta
y me dijo -“oye, colega,
te pareces al Sabina ese que canta.”

Era un noche cualquiera,
puede ser que fuera trece,
¿qué más da? pudiera ser que fuera martes.
Sólo se que algunas veces
cuando menos te lo esperas
el diablo va y se pone de tu parte.

-“Este encuentro hay que mojarlo
con jarabe de litrona,
compañeros antes de que cante el gallo”-
-“tranquilo, tronco, perdona,
y un trago pa celebrarlo”-
los tres iban hasta el culo de caballo.

A una barra americana
me llevaron por la cara,
no dejaron que pagara ni una ronda,
controlaban tres fulanas
pero a mi me reservaban
los encantos de “Maruja la cachonda”.

Nos pusimos como motos,
con la birra y los canutos
se cortaron de meterse algo más fuerte;
nos hicimos unas fotos
de cabina en tres minutos…,
parecemos la cuadrilla de la muerte.

Protegidos por la luna
cogieron prestado un coche,
me dejaron en mi queli y se borraron
por las venas de la noche
-“enróllate y haznos una
copla guapa de la tuyas”- me gritaron.

Me devolvieron intacto,
con un guiño mi dinero,
la cadena, la cartera y el reloj;
yo, que siempre cumplo un pacto
cuando es entre caballeros,
les tenía que escribir esta canción.

Hoy venía en el diario
el careto del más alto,
no lo había vuelto a ver desde aquel día;
escapaba del asalto
al chalé de un millonario
y en la puerta le esperó la policía.
Mucha, mucha policía…

Tant de bo aconseguim aprendre i passar-ho bé 🙂 Fins la pròxima!

Valoració de l’activitat:

Ha sigut la millor classe de la setmana, malgrat l’horari (de 14:00 a 15:00h). Vam començar escoltant la cançó (que no coneixien). Els vaig explicar que contava una història real: una nit uns desconeguts s’aproparen a Sabina per atracar-li, però un el va reconèixer i van acabar anant-se de festa junts.

Mentre escoltàvem la cançó, anàvem llegint la lletra a la pantalla. Després els vaig preguntar quantes veus parlaven i vaig aprofitar la resposta per explicar els conceptes de locutor i enunciador.

A continuació arribà el moment de l’al·locutari. Tampoc els va costar. Hi ha prou referències a la 2a persona). Em va sorprendre comprovar com en aquesta ocasió (i per primera vegada des que vaig començar a explicar aquestos conceptes) la classe semblava entendre tot de seguida.

Ja que estàvem, vam repassar també els tipus de nosaltres.

Conclusió: a partir d’ara usaré l’activitat per donar aquesta part del temari, encara que tinc present que el “feeling” amb els alumnes és determinant per afrontar la classe amb una predisposició o una altra.