Estimat Carles, jo també t’esperaria ;)

Fa un parell d’anys vam tindre l’oportunitat d’anar un vespre al Teatre Talia per a veure el que aleshores era l’última obra de teatre de Carles Alberola: “M’esperaràs?”. Venia empentada per un premi literari important a les nostres terres, el “Ciutat d’Alzira”, i la veritat és que ens vam divertir molt veient-la.

Vam anar-hi amb un grup reduït d’alumnes i pares, d’aquestos que encara queden, amants del teatre, que s’apunten a tot. I el resultat va ser molt bo.

Dos anys després, exactament al mes de juny, vaig rebre una invitació a la pre-estrena de la pel·lícula homònima que la productora havia preparat. I allà vaig estar. Va ser molt satisfactori repassar l’acció, els xicotets detalls que s’amaguen darrere dels fets principals, els símbols, les referències literàries… Com també ho va ser retrobar el mateix equip d’actors que ja la representaven damunt els escenaris.

https://vimeo.com/282523026

Potser aquesta siga l’explicació de per què tot resulta tan natural i funciona tan bé. Es respira familiaritat en l’ambient, tot és més que creïble.

A més, l’obra planteja una sèrie de temes que sempre ens afecten i colpegen. Per això mateix vam decidir apuntar-nos a l’oferta que vam rebre des d’Albena Teatre i Bromera (la companyia teatral i l’editorial que va publicar el llibre) per tornar al cinema amb alumnes de 2n cicle i Batxillerat.

mesperaras

Ahir mateix vam passar una hora i mitja endinsant-nos en el món de ficció d’Alberola. I tot ha eixit molt bé de nou. Els estudiants van eixir encantats. Hui, a classe, hem estat comentat el guió i aquelles qüestions que semblaven quedar penjades en l’aire. Però no, ells ho tenen clar: si els preguntem, diuen que uns dels temes principals és l’amor vertader. Només el fet d’escoltar açò de part d’uns adolescents fa que pague la pena l’esforç de preparar l’activitat (i els que siguen professors sabran a què em referisc: autoritzacions, arreplegar diners, decidir el mitjà de transport, preparar les substitucions mentre estàs fora…)

I han vist més coses: què implica una relació d’amistat de veritat, la confiança que comporta; la força de l’esperança, de continuar sempre endavant sabent que pot haver-hi una segona oportunitat. També la importància de la sinceritat i de poder connectar amb algú per alguna cosa més que el físic (com d’important em sembla açò en aquesta època d’aparences).

Per tot açò recomane no només la lectura de l’obra de teatre, sinó també una visita als Lys les pròximes setmanes aprofitant que estarà en cartell 🙂

me-esperaras-1

Anuncios