Material per treballar les varietas lingüístiques

Tinc comprovat que els alumnes es fixen més quan el material del que han de traure la informació els resulta visual i interactiu, per això porte temps elaborant presentacions, vídeos, infografies, imatges interactives, etc.

Enguany ja he pogut reutilitzar ferramentes d’altres cursos, i això no sempre passa. No sempre serveix el d’un any per a un altre perquè les característiques del grup són diferents.  En canvi, ara, des que prepare amb la perspectiva de “flippear” la classe, m’he adonat de diversos aspectes que sí comparteixen:

  • Els alumnes han guanyat importància en el procés d’aprenentatge.
  • Ells controlen el ritme i el temps, només cal tindre material divers preparat.
  • Els agrada que haja canviat el meu paper dins de l’aula.
  • Funcionen millor quan captem la seua atenció.
  • Com a conseqüència, el treball extra que faig preparant material és camí que tinc avançat per a una altra ocasió.

I funciona tant en grups reduïts com en els més nombrosos. És veritat que al principi costa que entenguen l’objectiu de les sessions i algú es despista amb els mòbils o els chromebooks, entrant on no toca, però una vegada assimilen el nou mètode, tot funciona millor. (Un exemple: la setmana passada, en una classe de 1r de batxillerat, només un alumne (de 36) va desaprofitar el temps amb el mòbil. Anem millorant.)

Per això he passat el cap de setmana de la mà de Genial.ly, elaborant una presentació sobre les variacions lingüístiques. Com té prou enllaços en la majoria de les diapositives, he pensat deixar ací tot el material per si de cas a algú més li serveix 🙂

La principal és aquesta que tracta les variacions lingüístiques:

I dins d’aquesta es pot trobar una altra que parla dels àmbits d’ús:

Una que especifica les característiques de la varietat diafàsica, amb tipus de registres inclosos:

I altres que donen més detall sobre el registre estàndard:

i sobre els nivells dins del registre formal:

Ah! I sobre l’argot!:

Per últim, alguns trets de la varietat diatòpica (cliqueu damunt de les taques de color):

I, per acabar, la presentació també inclou un formulari d’avaluació de coneixements. Amb Genial·ly és fàcil combinar-ho tot!!

Tant de bo siga útil per a més professors.

Anuncios

Idees per treballar Joan Fuster a l’aula

Fuster és un imprescindible de la nostra literatura, però normalment dubtem a l’hora de portar-lo a l’aula perquè als alumnes els costa entendre els seus missatges.

Per intentar trencar la barrera tàcita que ja fa temps es va imposar entre els joves i ell, enguany hem provat a apropar-nos a la seua figura i als seus escrits d’una manera diferent.

Primer, vam aprofitar el que els  alumnes havien aprés amb el vídeo que van veure d’Estellés. Després, vam preparar una presentació de Genial.ly, interactiva i visual, que ens servirà (de pas) més endavant per a estudiar a l’escriptor en 2n de Batxillerat. Només es tracta de dosificar la informació adient a cada curs.

Una vegada havien assimilat algunes dades cridaneres de la biografia, vam buscar un text no massa llarg i que tractara algún tema que estiguera d’actualitat. Diccionari per a ociosos estava ben prop per a oferir-nos una joia: “Xenofòbia”.

Vam fraccionar el contingut en parts i, de nou amb Genial.ly, vam afegir imatges relacionades perquè resultara més entenedor i atractiu:

Vam llegir a classe per comentar cada pàgina i per resoldre dubtes. Tot va anar bé, així que, després, ens vam apropar als aforismes. Vam trobar un blog que, fins i tot, els ordenava per temes (https://sommacus.wordpress.com/2008/06/09/els-aforismes-de-joan-fuster/), i d’ahí va sorgir la idea de com treballar-los a l’aula.

Vam fer un llistat amb un bon grapat d’aforismes, els repartirem als alumnes i els demanaren que en triaren 4 cadascú. Els donàrem post-it de colors i mentre llegien i triaven, vam preparar un mural senzill en el corredor reflectint els diferents temes que podien tractar.

Quan els alumnes havien escrit en els post-it, eixien de classe i penjaven els paperets on pensaven que anaven millor. Al final, feiem una posada en comú perquè explicaren què havien entés, per què els havien classificat d’eixa manera i quina opinió tenien sobre les màximes de l’autor de Sueca.

Va ser una activitat senzilla de preparar i molt profitosa per l’expressió oral que es provoca i pel pensament crític que es desenvolupa.

20190108_104653

Per acabar, vam llegir un altre text de Fuster, “L’art de llegir”, i van extraure d’ell les característiques del gènere de l’assaig.

El millor de tot: els alumnes es van quedar amb la idea que reflexionar és bo, compartir idees, necessari; i llegir fins i tot allò que no ens agrade, imprescindible per obrir la ment, guanyar coneixements i tindre arguments a l’hora de parlar sobre qualsevol tema.

Estellés sona a música en valencià :)

Què tenen en comú Obrint pas, Aspencat i la Gossa sorda? A primer colp d’ull podríem pensar que només el fet de cantar en valencià; però si furguem un poquet més en les lletres dels temes, ens adonarem que els tres grups es podrien relacionar amb un dels grans poetes de la nostra terra: Vicent Andrés Estellés.

Buscar aquestes relacions és el que hem estat fent les últimes sessions a 4t d’ESO, i la veritat és que ens ha funcionat molt bé.

Per a començar, vam veure un documental que va emetre À Punt fa poc de temps. A partir d’ell els alumnes van traure la informació més important de la vida, l’estil i l’obra de l’autor. Van descobrir les relacions que va tenir amb altres escriptors també molt cabdals com Joan Fuster o Sanchís Guarner; o l’estima que li tenia al gran clàssic de les nostres lletres: Ausiàs March. Després van omplir un quadre amb unes preguntes per tal d’afiançar els coneixements que, més tard, necessitarien per a continuar endavant amb l’activitat.

VAE

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/homenatges/vicent-andres-estelles-burjassot-1924-valencia-1993- 

En la següent sessió vam fer una posada en comú de tot allò que havien aprés. Això ens va donar peu per a parlar, per exemple, de la situació de la llengua durant la postguerra i la dictadura, de les principals posicions que la població va adoptar a partir dels anys 50 (vessant més popular- representat per Lo Rat Penat – i altra més moderna -representada per l’editorial Torre-).

A partir d’ací, resultava més fàcil entendre la tasca de recuperació en l’ús de la llengua valenciana que van aconseguir tant Estellés en poesia, com Fuster en l’assaig i en les publicacions que feia en diferents revistes literàries.

Arribava la part més complicada per als estudiants: havien de localitzar temes que uniren les lletres d’algunes cançons  dels grups mencionats abans amb versos d’Estellés. Es tractava, aleshores, de posar en marxa les ments per connectar el passat amb un present prou proper.

La rebel·lia, les ganes de desobediència, el sentiment de l’amor viscut amb por -d’amagat en sales obscures de cinemes o en escaletes fosques com apareix als versos d’Estellés-, l’enunciació d’espais característics de la nostra cultura i de la ciutat… Tot apareixia en el paper, negre sobre blanc, i entre acords de guitarra elèctrica.

Encara que al principi va resultar una feina complicada per als alumnes (acostumats a respondre preguntes memorístiques) quan es guiaven per les instruccions que els donaven, començaven a entendre, llegir, subratllar i relacionar.

Així van veure la connexió entre els temes exposats en aquestos versos de “Quan caminàvem”, del grup Aspencat, per exemple:

“Quan caminàvem pels carrers de València
quan tu i jo teníem somnis rebels
i amb poemes d’amor bastíem la resistència.”

N’hi ha més. Si us quedeu amb ganes d’aprofundir en aquestes relacions, us recomane l’entrada que Enric Iborra va escriure en el seu blog, La serp blanca.

Per acabar, agraïsc de tot cor l’ajuda de les meues companyes d’assignatura. Malgrat el cansanci de final de trimestre, seguim pensant com donar forma a les classes perquè siguen més atractives als alumnes.

 

 

Webs i blogs, altres formes de comunicar-nos

Parlem de webs i de blogs i, en moltes ocasions, ho fem com si foren sinònims. Podem trobar aquesta realitat fins i tot en pàgines especialitzades com aquesta:

https://coobis.com/es/cooblog/los-10-mejores-blogs-de-musica-de-espana/

qr-code

web blog

Però, ho són? Coneixem les semblances i les diferències?

 

Fixeu-vos en aquestos enllaços i penseu:

https://sites.google.com/site/litymas/

litymas

Observeu l’índex que té al costat i el tipus de contingut. És estàtic, no hi ha cap tipus d’interacció amb els lectors.

Mireu, en canvi, aquest altre:

https://laclasedelola.wordpress.com/canciones-2/

canciones

S’aprecien diferents pàgines en la part de dalt, el subtítol ja parla de “crear i compartir” i al costat apareix una finestra amb diferents etiquetes. Tot indica que és un lloc més interactiu i dinàmic.

WEB

WEB (1)

També pot passar que un blog incloga un web i al contrari. En aquesta pàgina ocorre açò. Fixeu-vos:

 http://www.popelera.net/acerca-de/

qr-code

http://www.popelera.net/ultimas-noticias/

blog ejemplo

A quines conclusions arribeu? Podríeu donar dues diferències entre web i blog? Endavant, doncs.

Bé, ara que ja sabem diferenciar un mitjà de l’altre, passem a un altre aspecte. Com s’organitzen? És a dir, quines parts tenen i com podem buscar un contingut determinat de manera ràpida i efectiva?

Per aclarir-nos necessitarem conèixer bé alguns conceptes. Entra en aquesta imatge interactiva i relaciona’t amb ells:

Podràs accedir millor amb aquest codi QR:

qr-code

Per acabar, només ens falta relacionar-nos amb alguns termes legals. Què faríeu si volguéreu afegir una imatge a un blog o a una xarxa social? Podem aprofitar qualsevol fotografia que aparega a Google?

I si muntem un vídeo, podríem usar qualsevol cançó que ens agradara?

La resposta és: NO.

Ací teniu algunes indicacions molt generals respecte a la Llei de Propietat Intel·lectual i la de Protecció de Dades:

 

Estimat Carles, jo també t’esperaria ;)

Fa un parell d’anys vam tindre l’oportunitat d’anar un vespre al Teatre Talia per a veure el que aleshores era l’última obra de teatre de Carles Alberola: “M’esperaràs?”. Venia empentada per un premi literari important a les nostres terres, el “Ciutat d’Alzira”, i la veritat és que ens vam divertir molt veient-la.

Vam anar-hi amb un grup reduït d’alumnes i pares, d’aquestos que encara queden, amants del teatre, que s’apunten a tot. I el resultat va ser molt bo.

Dos anys després, exactament al mes de juny, vaig rebre una invitació a la pre-estrena de la pel·lícula homònima que la productora havia preparat. I allà vaig estar. Va ser molt satisfactori repassar l’acció, els xicotets detalls que s’amaguen darrere dels fets principals, els símbols, les referències literàries… Com també ho va ser retrobar el mateix equip d’actors que ja la representaven damunt els escenaris.

https://vimeo.com/282523026

Potser aquesta siga l’explicació de per què tot resulta tan natural i funciona tan bé. Es respira familiaritat en l’ambient, tot és més que creïble.

A més, l’obra planteja una sèrie de temes que sempre ens afecten i colpegen. Per això mateix vam decidir apuntar-nos a l’oferta que vam rebre des d’Albena Teatre i Bromera (la companyia teatral i l’editorial que va publicar el llibre) per tornar al cinema amb alumnes de 2n cicle i Batxillerat.

mesperaras

Ahir mateix vam passar una hora i mitja endinsant-nos en el món de ficció d’Alberola. I tot ha eixit molt bé de nou. Els estudiants van eixir encantats. Hui, a classe, hem estat comentat el guió i aquelles qüestions que semblaven quedar penjades en l’aire. Però no, ells ho tenen clar: si els preguntem, diuen que uns dels temes principals és l’amor vertader. Només el fet d’escoltar açò de part d’uns adolescents fa que pague la pena l’esforç de preparar l’activitat (i els que siguen professors sabran a què em referisc: autoritzacions, arreplegar diners, decidir el mitjà de transport, preparar les substitucions mentre estàs fora…)

I han vist més coses: què implica una relació d’amistat de veritat, la confiança que comporta; la força de l’esperança, de continuar sempre endavant sabent que pot haver-hi una segona oportunitat. També la importància de la sinceritat i de poder connectar amb algú per alguna cosa més que el físic (com d’important em sembla açò en aquesta època d’aparences).

Per tot açò recomane no només la lectura de l’obra de teatre, sinó també una visita als Lys les pròximes setmanes aprofitant que estarà en cartell 🙂

me-esperaras-1

Llegir, reflexionar i actualitzar amb l’Odissea :)

Ja hem començat a llegir L’Odissea amb el grup de PR4 i, encara que l’inici no va ser massa bo (el primer dia ningú va portar el llibre a classe), ara estan agafant ritme.

La proposta és connectar la història d’Ulisses a l’actualitat tant com puguem. Per a fer-ho, en acabar cada capítol plategem una qüestió que han de contestar. D’aquesta manera, a més de la comprensió lectora treballem l’expressió escrita i desenvolupem el món de les inferències.

20181031_093752

Per exemple, a partir del primer capítol, “El retorn d’Ulisses”, els alumnes havien de buscar una situació de l’actualitat que, a l’igual que passa en l’illa dels lotòfags, ens atrape la voluntat. Després de pensar un poc van eixir uns quants exemples:

-Els vídeojocs, perquè de vegades fan que ens importen més que la vida real.

-Les drogues i l’alcohol, perquè fan oblidar els problemes.

-Les xarxes socials, perquè importa més la vida falsa que la real.

-Les sèries i la televisió, perquè aconsegueixen que ens fixem més en la vida dels altres que en les nostres. Ens evadixen de la realitat.

-El gimnàs, perquè arriba a obsessionar a algunes persones.

20181107_081514

Amb el segon capítol, “El país dels ciclops”, havien de buscar un paral·lelisme amb Polifem, és a dir, amb algú que, ara, tracte mal als desconeguts que hi arriben.

En aquesta ocasió la resposta va ser més tancada. Tots els alumnes pensaren en Donald Trump i les seues mesures contra la immigració. Després de les últimes notícies que ens arriben dels EEUU, aquesta setmana inclourem també la lectura d’algun diari que puga mantindre’ns al dia de les decisions que va prenent respecte a la caravana de centreamericans que es dirigeixen cap al nord.

I, desgraciadament, aquest no seria ni l’únic exemple ni l’única notícia a tractar. Necessitem els clàssics per recordar tot el que té de bo l’ésser humà, però també per no oblidar el que té de dolent.

20181107_083355

A poc a poc, amb l’ajuda de les aventures d’Ulisses, anem reflexionant també sobre la nostra vida. Els capítols ens ofereixen la possibilitat de revisar què passa en el nostre dia a dia. Per exemple, amb la visita a l’illa d’Eòlia, vam preguntar-nos en quina ocasió hem estat a punt d’aconseguir alguna cosa desitjada però l’hem perdut en l’últim moment. O amb l’estada en l’illa de Circe, que els rep bé per a convertir-los després en porcs… En quina situació actual podrien trobar un paral·lelisme?

Amb les màfies que trafiquen amb immigrants, amb polítics que prometen fins que passen les eleccions, amb els bancs que diuen voler ajudar als pobres però no ho fan…

També ens hem comparat amb Sísif i amb la dessa Atena si, en alguna ocasió, hem sentit que algú ens castigava amb insistència o hem sigut els únics en ajudar un altre que ho estava passant malament.

Podríem continuar, però no cal. Açò només és una mostra.

20181107_083838

És un goig veure’ls enganxats a les pàgines, comprovar com van captant la idea d’actualitzar les aventures que descobrim i els temes que es tracten amb la nostra realitat. A  més, coneixen les pel·lícules de Percy Jackson i els ajuda a relacionar amb personatges, mites i déus. Paga la pena invertir el temps de classe en llegir, i més, si són clàssics.

Algú més s’anima?

Juguem a reescriure L’Odissea :)

Un clàssic sempre és un clàssic. És important tindre’ls en compte a l’hora de planificar les nostres classes perquè en ells està tot el que l’ésser humà necessita saber. El dolor, l’alegria, l’amor, la traïció, la veritat, la vida, la mort, l’amistat, l’abús de poder, el somni…Podríem seguir fins l’infinit i més enllà, veritat?

Però també és cert que als nostres alumnes els costa apropar-se a ells. El primer que hem de fer per ajudar en la tasca és trobar una edició que aprope el llenguatge a la realitat dels estudiants. Tractar de llegir la Divina Comèdia, El Quixot o La Ilíada, per exemple, quasi en versió original no resulta massa atractiu.

Jo he trobar un bon company de viatge amb L’Odissea de Bromera i he pensat aprofitar l’aventura per aplicar alguns dels consells que Gianni Rodari donava en la meravellosa Gramàtica de la fantasia per pegar-li una volta al clàssic i reescriure alguns dels capítols més coneguts.

Ulisses

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

“Amb els xiquets ocorre que la major diversió consisteix en formular les preguntes més ridícules i sorprenents”. Rodari encertava en l’afirmació.

Podríem partir del Binomi Fantàstic i crear noves oportunitats d’acció per a eixes ments creatives que a ell tant li agradaven.

Per a aconseguir-ho haurem de crear una relació insòlita entre dos elements. Molt bé. Per si de cas els nostres joves estan adormits, no estaria mal oferir alguna proposta. Per exemple, què passaria si relacionarem aquestos elements a l’atzar? Si els numerem i deixem que la sort trie en forma de dau, ajudem a la imaginació 😉

PERSONATGES ELEMENTS
Ulisses Espasa
Penèlope Mojito
Telèmac Telèfon mòbil
Polifem Hotel
Atenea Spa
Sirenes Satèl·lit
Circe Vaixell
Posidó ONG

Penelope

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Ja tenim una possibilitat. Només han d’agafar el personatge i l’element i començar a escriure.

Anem a per més. Incorporem un nou element i creem el Trinomi Fantàstic 🙂

PERSONATGES ELEMENTS ACCIONS
Ulisses Espasa telefonar
Penèlope Mojito ballar
Telèmac Telèfon mòbil viatjar
Polifem Hotel defensar
Atenea Spa vendre
Sirenes Satèl·lit observar
Circe Vaixell Guanyar
Posidó ONG romandre

I si ara afegim unes ruletes perquè siguen elles les que trien l’acció a desenvolupar?

RULETA PERSONAJES

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Només hauríem d’imprimir-les i fer-les girar amb un llapis, per exemple. D’aquesta manera podríem intercanviar elements i accions amb les opcions de les combinacions dels 3 elements. Tant per a expressió escrita com per a la pràctica de l’oral, el joc està servit.

20181114_094526

I d’ahí, ampliem si volem: possibles localitzacions temporals i espacials, determinar un tipus de narrador, o donar un inici d’acció diferent al que coneixen però amb els personatges de sempre:

Ulisses desperta en la vora d’una platja desorientat. No recorda res del que ha ocorregut, ni tan sols el seu nom. Aleshores, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Quan s’apropa a elles per escoltar-les millor s’adona que porten gots a la mà i que, al costat de les roques, tenen muntada una paradeta plena de botelles de rom i soda. Per a què les voldran?

Sirenes

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Telèmac desperta en la vora d’una platja desorientat. Té records confusos al cap. Una tempesta, el mar embravit, unes ones gegants. Poc més, però suficient per fer-se una idea del que va ocórrer. A poc a poc comença a moure el cos. Comprova que no té cap os trencat. Intenta alçar-se quan, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Una d’elles porta un estrany aparell penjat al coll amb una corda. És rectangular i emet un so vibrant i estrident. De sobte, la sirena agafa l’aparell i  sembla que l’utilitza per comunicar-se amb algú que no hi està present. És impossible, però… sembla ¡un telèfon mòbil!

Ostres! Quina idea! I si poguera parlar amb la sirena, convèncer-la perquè li deixe eixe aparell i aconseguir així localitzar son pare?

Telemac

O una altra opció. No us heu plantejat mai per què Penèlope ha d’estar esperant el seu home 20 anys mentre aquest va d’aventura en aventura? Aguantaria hui en dia una dona aquesta situació?

Potser fora més divertit “aliar-la” amb Circe, per exemple i que ambdues dedicaren els vespres a anar al fisioterapeuta…

-Penèlope desperta en la vora d’una platja desorientada. Encara li fa mal el cap. La nit passada va ser divertida, massa… Circe està tombada prop d’ella. Encara dorm. No la despertarà, la deixarà descansar mentre ella aprofita per apropar-se al fisioterapeuta que li està tractant el mal d’esquena. Nervis, diuen. Potser. S’ho agafarà amb un punt de vista positiu, no tot va a ser patir per l’absència del seu home, no?

Circe

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

20181114_094149

Per acabar, també podríem aprofitar el clàssic per actualitzar la figura dels personatges més representatius, encara que el punt de vista ja no seria tan agradable.

Qui vaga d’un lloc a un altre perdut en el mar amb els déus en contra? Els immigrants.

La relectura de L’Odissea obliga també a mirar al nostre voltant. Els paral·lelismes apareixen amb facilitat:

Ulisses – migrant                                            Penèlope – família que deixen

Ítaca – país que deixen                                 Posidómàfies, governants que els rebutgen

Atenea – ONG que ajuden

Atena

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

https://www.huffingtonpost.es/2018/06/20/el-ministro-del-interior-italiano-matteo-salvini-los-barcos-de-ongs-ya-no-pisaran-italia_a_23464228/ 

Diverses opcions, diversos resultats. El més important: aconseguir que els nostres alumnes lligen, comprenguen, relacionen i creen.

Ànim i endavant! 🙂