Estimat Carles, jo també t’esperaria ;)

Fa un parell d’anys vam tindre l’oportunitat d’anar un vespre al Teatre Talia per a veure el que aleshores era l’última obra de teatre de Carles Alberola: “M’esperaràs?”. Venia empentada per un premi literari important a les nostres terres, el “Ciutat d’Alzira”, i la veritat és que ens vam divertir molt veient-la.

Vam anar-hi amb un grup reduït d’alumnes i pares, d’aquestos que encara queden, amants del teatre, que s’apunten a tot. I el resultat va ser molt bo.

Dos anys després, exactament al mes de juny, vaig rebre una invitació a la pre-estrena de la pel·lícula homònima que la productora havia preparat. I allà vaig estar. Va ser molt satisfactori repassar l’acció, els xicotets detalls que s’amaguen darrere dels fets principals, els símbols, les referències literàries… Com també ho va ser retrobar el mateix equip d’actors que ja la representaven damunt els escenaris.

https://vimeo.com/282523026

Potser aquesta siga l’explicació de per què tot resulta tan natural i funciona tan bé. Es respira familiaritat en l’ambient, tot és més que creïble.

A més, l’obra planteja una sèrie de temes que sempre ens afecten i colpegen. Per això mateix vam decidir apuntar-nos a l’oferta que vam rebre des d’Albena Teatre i Bromera (la companyia teatral i l’editorial que va publicar el llibre) per tornar al cinema amb alumnes de 2n cicle i Batxillerat.

Ahir mateix vam passar una hora i mitja endinsant-nos en el món de ficció d’Alberola. I tot ha eixit molt bé de nou. Els estudiants van eixir encantats. Hui, a classe, hem estat comentat el guió i aquelles qüestions que semblaven quedar penjades en l’aire. Però no, ells ho tenen clar: si els preguntem, diuen que uns dels temes principals és l’amor vertader. Només el fet d’escoltar açò de part d’uns adolescents fa que pague la pena l’esforç de preparar l’activitat (i els que siguen professors sabran a què em referisc: autoritzacions, arreplegar diners, decidir el mitjà de transport, preparar les substitucions mentre estàs fora…)

I han vist més coses: què implica una relació d’amistat de veritat, la confiança que comporta; la força de l’esperança, de continuar sempre endavant sabent que pot haver-hi una segona oportunitat. També la importància de la sinceritat i de poder connectar amb algú per alguna cosa més que el físic (com d’important em sembla açò en aquesta època d’aparences).

Per tot açò recomane no només la lectura de l’obra de teatre, sinó també una visita als Lys les pròximes setmanes aprofitant que estarà en cartell 🙂

Anuncios

Llegir, reflexionar i actualitzar amb l’Odissea :)

Ja hem començat a llegir L’Odissea amb el grup de PR4 i, encara que l’inici no va ser massa bo (el primer dia ningú va portar el llibre a classe), ara estan agafant ritme.

La proposta és connectar la història d’Ulisses a l’actualitat tant com puguem. Per a fer-ho, en acabar cada capítol plategem una qüestió que han de contestar. D’aquesta manera, a més de la comprensió lectora treballem l’expressió escrita i desenvolupem el món de les inferències.

Per exemple, a partir del primer capítol, “El retorn d’Ulisses”, els alumnes havien de buscar una situació de l’actualitat que, a l’igual que passa en l’illa dels lotòfags, ens atrape la voluntat. Després de pensar un poc van eixir uns quants exemples:

-Els vídeojocs, perquè de vegades fan que ens importen més que la vida real.

-Les drogues i l’alcohol, perquè fan oblidar els problemes.

-Les xarxes socials, perquè importa més la vida falsa que la real.

-Les sèries i la televisió, perquè aconsegueixen que ens fixem més en la vida dels altres que en les nostres. Ens evadixen de la realitat.

-El gimnàs, perquè arriba a obsessionar a algunes persones.

Amb el segon capítol, “El país dels ciclops”, havien de buscar un paral·lelisme amb Polifem, és a dir, amb algú que, ara, tracte mal als desconeguts que hi arriben.

En aquesta ocasió la resposta va ser més tancada. Tots els alumnes pensaren en Donald Trump i les seues mesures contra la immigració. Després de les últimes notícies que ens arriben dels EEUU, aquesta setmana inclourem també la lectura d’algun diari que puga mantindre’ns al dia de les decisions que va prenent respecte a la caravana de centreamericans que es dirigeixen cap al nord.

I, desgraciadament, aquest no seria ni l’únic exemple ni l’única notícia a tractar. Necessitem els clàssics per recordar tot el que té de bo l’ésser humà, però també per no oblidar el que té de dolent.

A poc a poc, amb l’ajuda de les aventures d’Ulisses, anem reflexionant també sobre la nostra vida. Els capítols ens ofereixen la possibilitat de revisar què passa en el nostre dia a dia. Per exemple, amb la visita a l’illa d’Eòlia, vam preguntar-nos en quina ocasió hem estat a punt d’aconseguir alguna cosa desitjada però l’hem perdut en l’últim moment. O amb l’estada en l’illa de Circe, que els rep bé per a convertir-los després en porcs… En quina situació actual podrien trobar un paral·lelisme?

Amb les màfies que trafiquen amb immigrants, amb polítics que prometen fins que passen les eleccions, amb els bancs que diuen voler ajudar als pobres però no ho fan…

També ens hem comparat amb Sísif i amb la dessa Atena si, en alguna ocasió, hem sentit que algú ens castigava amb insistència o hem sigut els únics en ajudar un altre que ho estava passant malament.

Podríem continuar, però no cal. Açò només és una mostra.

És un goig veure’ls enganxats a les pàgines, comprovar com van captant la idea d’actualitzar les aventures que descobrim i els temes que es tracten amb la nostra realitat. A  més, coneixen les pel·lícules de Percy Jackson i els ajuda a relacionar amb personatges, mites i déus. Paga la pena invertir el temps de classe en llegir, i més, si són clàssics.

Algú més s’anima?

Juguem a reescriure L’Odissea :)

Un clàssic sempre és un clàssic. És important tindre’ls en compte a l’hora de planificar les nostres classes perquè en ells està tot el que l’ésser humà necessita saber. El dolor, l’alegria, l’amor, la traïció, la veritat, la vida, la mort, l’amistat, l’abús de poder, el somni…Podríem seguir fins l’infinit i més enllà, veritat?

Però també és cert que als nostres alumnes els costa apropar-se a ells. El primer que hem de fer per ajudar en la tasca és trobar una edició que aprope el llenguatge a la realitat dels estudiants. Tractar de llegir la Divina Comèdia, El Quixot o La Ilíada, per exemple, quasi en versió original no resulta massa atractiu.

Jo he trobar un bon company de viatge amb L’Odissea de Bromera i he pensat aprofitar l’aventura per aplicar alguns dels consells que Gianni Rodari donava en la meravellosa Gramàtica de la fantasia per pegar-li una volta al clàssic i reescriure alguns dels capítols més coneguts.

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

“Amb els xiquets ocorre que la major diversió consisteix en formular les preguntes més ridícules i sorprenents”. Rodari encertava en l’afirmació.

Podríem partir del Binomi Fantàstic i crear noves oportunitats d’acció per a eixes ments creatives que a ell tant li agradaven.

Per a aconseguir-ho haurem de crear una relació insòlita entre dos elements. Molt bé. Per si de cas els nostres joves estan adormits, no estaria mal oferir alguna proposta. Per exemple, què passaria si relacionarem aquestos elements a l’atzar? Si els numerem i deixem que la sort trie en forma de dau, ajudem a la imaginació 😉

PERSONATGES	ELEMENTS
Ulisses	Espasa
Penèlope	Mojito
Telèmac	Telèfon mòbil
Polifem	Hotel
Atenea	Spa
Sirenes	Satèl·lit
Circe	Vaixell
Posidó	ONG

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Ja tenim una possibilitat. Només han d’agafar el personatge i l’element i començar a escriure.

Anem a per més. Incorporem un nou element i creem el Trinomi Fantàstic 🙂

PERSONATGES	ELEMENTS	ACCIONS
Ulisses	Espasa	telefonar
Penèlope	Mojito	ballar
Telèmac	Telèfon mòbil	viatjar
Polifem	Hotel	defensar
Atenea	Spa	vendre
Sirenes	Satèl·lit	observar
Circe	Vaixell	Guanyar
Posidó	ONG	romandre

I si ara afegim unes ruletes perquè siguen elles les que trien l’acció a desenvolupar?

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Només hauríem d’imprimir-les i fer-les girar amb un llapis, per exemple. D’aquesta manera podríem intercanviar elements i accions amb les opcions de les combinacions dels 3 elements. Tant per a expressió escrita com per a la pràctica de l’oral, el joc està servit.

I d’ahí, ampliem si volem: possibles localitzacions temporals i espacials, determinar un tipus de narrador, o donar un inici d’acció diferent al que coneixen però amb els personatges de sempre:

–Ulisses desperta en la vora d’una platja desorientat. No recorda res del que ha ocorregut, ni tan sols el seu nom. Aleshores, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Quan s’apropa a elles per escoltar-les millor s’adona que porten gots a la mà i que, al costat de les roques, tenen muntada una paradeta plena de botelles de rom i soda. Per a què les voldran?

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

–Telèmac desperta en la vora d’una platja desorientat. Té records confusos al cap. Una tempesta, el mar embravit, unes ones gegants. Poc més, però suficient per fer-se una idea del que va ocórrer. A poc a poc comença a moure el cos. Comprova que no té cap os trencat. Intenta alçar-se quan, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Una d’elles porta un estrany aparell penjat al coll amb una corda. És rectangular i emet un so vibrant i estrident. De sobte, la sirena agafa l’aparell i  sembla que l’utilitza per comunicar-se amb algú que no hi està present. És impossible, però… sembla ¡un telèfon mòbil!

Ostres! Quina idea! I si poguera parlar amb la sirena, convèncer-la perquè li deixe eixe aparell i aconseguir així localitzar son pare?

O una altra opció. No us heu plantejat mai per què Penèlope ha d’estar esperant el seu home 20 anys mentre aquest va d’aventura en aventura? Aguantaria hui en dia una dona aquesta situació?

Potser fora més divertit “aliar-la” amb Circe, per exemple i que ambdues dedicaren els vespres a anar al fisioterapeuta…

-Penèlope desperta en la vora d’una platja desorientada. Encara li fa mal el cap. La nit passada va ser divertida, massa… Circe està tombada prop d’ella. Encara dorm. No la despertarà, la deixarà descansar mentre ella aprofita per apropar-se al fisioterapeuta que li està tractant el mal d’esquena. Nervis, diuen. Potser. S’ho agafarà amb un punt de vista positiu, no tot va a ser patir per l’absència del seu home, no?

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

Per acabar, també podríem aprofitar el clàssic per actualitzar la figura dels personatges més representatius, encara que el punt de vista ja no seria tan agradable.

Qui vaga d’un lloc a un altre perdut en el mar amb els déus en contra? Els immigrants.

La relectura de L’Odissea obliga també a mirar al nostre voltant. Els paral·lelismes apareixen amb facilitat:

Ulisses – migrant                                            Penèlope – família que deixen

Ítaca – país que deixen                                 Posidó – màfies, governants que els rebutgen

Atenea – ONG que ajuden

(Disseny de Nacho Vidal Vía)

https://www.huffingtonpost.es/2018/06/20/el-ministro-del-interior-italiano-matteo-salvini-los-barcos-de-ongs-ya-no-pisaran-italia_a_23464228/ 

Diverses opcions, diversos resultats. El més important: aconseguir que els nostres alumnes lligen, comprenguen, relacionen i creen.

Ànim i endavant! 🙂

 

La tragedia griega suena a rock psicodélico

Me pregunto si Edipo sentiría la desazón y el vértigo que intentan expresar Jim Morrison y sus chicos en “The end”, uno de los temas emblemáticos de The doors.

¿Será cierta la relación que se ha querido ver entre la letra de la canción y la historia del mito griego? ¿Conocían los americanos la gran tragedia?

La idea puede desprenderse de parte de la letra. Es cierto que el tema fue escrito en una época convulsa en los EEUU, pero ¿por qué no establecer un puente entre el mensaje y el contenido persuasivo de la obra de Sófocles?

“Éste es el fin, querida amiga, de nuestro complicado plan, de lo que queda en pie… tus ojos no podré ver más”.

Y sigue.

(imagen Film Affinity)

Los versos en los que habla de su familia, de entrar en la habitación y ver a su hermana, a su hermano, de matar al padre y tener más que palabras con su madre nos llevan a poder interpretar esa relación entre la canción y el clásico.

Y es que la historia de Edipo, como la de Jim Morrison, no es nada sencilla.

Aunque ninguna culpa se le pueda atribuir, aunque sus actos sean puros (en principio), el lector juega con un as en la manga: sabe de su linaje, quiénes fueron sus padres y qué hicieron.

Aun así, Sófocles mantiene la tensión a lo largo de los episodios. ¿Llegará Edipo a descubrir a tiempo quién es realmente? ¿Conseguirá Yocasta parar la investigación y hacerlo desistir? ¿Existirá la clemencia de los dioses que querrán cambiar el destino desafortunado del rey de Tebas?

Si miramos hacia atrás, hay mucho que explicar. Si alguien piensa que tiene una familia complicada es porque no conoce a ésta.

Edipo está ligado a Tebas aunque él se pasa más de media vida sin saberlo. Uno de sus antepasados, Cadmo, fundó la ciudad cuando iba en busca de su hermana Europa (que había sido raptada).

Tras mucho deambular, el oráculo de Delfos le dijo que, en realidad, estaba allí para fundar una nueva ciudad. Y así lo hizo. Tras solucionar un problemilla con un dragón, se casó con Harmonía y tuvieron una gran descendencia.

Uno de ellos, Polidoro, será el abuelo de Layo,heredero del trono de Tebas que  mantendrá un comportamiento violento con Crisipo, el hijo de los regentes que le dieron asilo cuando le desterraron de la ciudad.

Fruto de este acto, llegará la maldición de toda su estirpe. Y el primero en pagar será Edipo. Si quieres saber cómo sigue la historia, te recomiendo que leas una de las grandes tragedias griegas porque, como siempre acabamos diciendo, los clásicos lo son por algo y su lectura nos ayuda a entender la adversa realidad que muchas veces nos rodea.

Entra en el mundo de los mitos, dioses y leyendas y experimenta la catarsis del conocimiento 😉

Ausiàs March, l’amor i la por a condemnar-se

Alguna vegada us heu enamorat? Com us heu sentit? Heu notat papallones en l’estòmac? Heu deixat de menjar o de dormir? Com ha anat tot? Us heu sentit estimats? En alguna ocasió us han rebutjat?

Si heu passat per aquesta situació i us demanaren identificar-vos amb un animal, quin triarieu?  Un bou, potser?

Així ho va fer Ausiàs March, el pare de la poesia valenciana. Ell també es va enamorar, i no sempre li va eixir bé. Mireu com parla de la dona que l’ha deixat (o que no li ha fet cas).

 

Sabeu per què es refereix d’aquesta manera al que ha passat?

Per començar, la seua idea sobre l’amor no era com la nostra sinó un poc més estranya. El poeta s’afanyava en trobar una dona meravellosa per la qual sentira només un amor espiritual, és a dir, no físic.

Coincideix açò amb la nostra manera de pensar? Per descomptat que no.

I per què creia que l’amor espiritual era l’adequat? Pels costums socials de l’època en què visqué. No podem oblidar que Ausiàs March escrigé al S.XV, quan l’Humanisme començava a introduir-se per les nostres terres.

Però allò més normal era, sobretot entre els nobles, que els matrimonis foren concertats i que no es tingueren en compte els sentiments.

Us imagineu? Ara ens costa, clar, però no passava el mateix ni a l’Edat Mitjana ni temps després.

I què li va passar a Ausiàs March? Que es va enamorar d’una dona (bé, de vàries en realitat) i creia que la passió que sentia per ella (elles) el condemnaria a l’infern. Mireu com expressa la seua angoixa a l’inici del Cant espiritual:

“Ja que sense Tu ningú no arriba a Tu,

dóna’m la mà o pren-me pels cabells:

si no estenc la meua mà cap a la teua,

estira’m a la força cap a Tu!

Jo vull anar al teu encontre:

no sé per què no faig allò que voldria,

ja que estic cert de tenir voluntat lliure

i no sé què m’impediex aquest desig”.

Al llarg de tot el poema el poeta mostrarà la seua desesperació per voler estar prop de Déu seguint les normes però no podent aconseguir-ho per culpa dels sentiments passionals que sent cap a les dones.

Aquesta cançó de Robbie Williams expressa una sensació pareguda:

Quines paral·lelismes trobeu? Fixeu-vos què diu sobre l’amor vertader i la idea que tenia March sobre aquest tema. Coincideixen?

Arribeu a entendre el sentiment del poeta? Quina idea teniu vosaltres de l’amor?

Si us ha cridat l’atenció algun aspecte d’allò explicat en l’entrada, us convide a conèixer millor aquest insigne poeta llegint alguns dels seus poemes més coneguts.

Us espere a classe!!

Pel·lícules, flipp classroom i literatura de postguerra

Per començar el curs hem d’endinsar-nos en l’Espanya de la postguerra, però, què sabeu d’ella?

Si haguéreu de definir aquell moment amb unes quantes paraules, quines agafaríeu?

Per si us costa un poc entrar en aquell món us propose una cosa: intenteu extraure les característiques principals de la societat, la cultura i l’economia dels anys 50, 60 i 70 a través de fragments de pel·lícules. Comenceu a veure’ls i agafeu apunts!! Comentarem els resultats a classe i treballarem amb ells.

Per als anys 50, ens quedem amb Bienvenido Mr. Marshall, de Berlanga. El film reflecteix a la perfecció la situació precària en què es vivia, especialment als pobles. Es basa en un fet real: la vinguda dels americans al país amb la intenció de donar ajudes econòmiques. A partir d’aquesta premisa, Berlanga retrata les intencions de governants i de més gent que, amb l’excusa de la visita, proposaran als habitants de Villar del río (poble real) modificar els carrers i els costums del dia a dia per donar una molt bona impressió als americans en el seu viatge a terres de Castella.

En aquest vídeo podeu conèixer un poc el poble:

Us crida alguna cosa l’atenció? Com són les carreteres? I els mitjans de transport? Com són les cases? Dos minuts i mig de vídeo que donen molt a parlar.

Mireu ara com es preparen per a la visita dels americans:

Hi ha detalls sense desperdici, com el del rellotge o la decoració del bar, veritat?

Continuem endavant amb una de les escenes més conegudes d’aquesta pel·lícula, la del discurs de l’alcalde:

“Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación y esa explicación que os debo os la voy a dar”. Paraules embastades en frases que al final no diuen massa.

El següen fragment va bé per fer-nos una idea de com vivia la gent en aquells pobles aleshores. Fixeu-vos-hi i recordeu, preneu nota:

I per acabar la dècada dels 50, l’assaig general de la cançó que preparen amb molta il·lusió. Potser l’hàgeu escoltada també en alguna ocasió:

Per a comprendre millor els canvis que es produiexen en els anys 60, observeu aquest fragment d’un altre film: Un franco 14 pesetas, de Carlos Iglesias.

La pel·lícula conta la història de dos amics que es veuen forçats a emigrar a Suïssa per treballar. El tema de la migració i els canvis de costums entre els dos països queden de rerefons.

Us heu fixat en l’escena del bany? I en la dels edredons? Què donen a entendre sobre els protagonistes?

Sabíeu que Carlos Iglesias (protagonista i director) parla, en part, del que van passar els seus pares en aquella dècada? I ara, contiuem pensant que en altres països europeus es viu millor que ací, que es guanyen més diners i paga la pena anar a viure allí?

Un altre punt de vista sobre aquestos anys el podem trobar en Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba. El títol fa referència a una cançó de The Beatles perquè el protagonista és un professor que, a finals del 60, ensenyava anglés als seus alumnes amb la música del grup. Quan s’assabenta que John Lennon està a Almeria grabant una pel·lícula, no dubta en viatjar per parlar amb ell i demanar-li que incloguen les lletres dels temes als seus discos. En el camí es trobarà amb dos joves que fugen per motius diferents. I ahí trobem la connexió amb el que ens interessa: com era la societat espanyola aleshores i quins canvis s’havien produït respecte a la dècada anterior.

Ah!, la història del professor és real també. Mireu el tràiler:

De què fugen els joves? Com penseu que és el professor?

Per contestar millor, ací teniu un altre fragment interessant:

Per la conversació que tenen, què podem saber de les normes de disciplina en alguns centres d’aquella època?

Intenteu fer-vos una idea general de l’ambient de l’Espanya de postguerra al llarg de les dècades pels vídeos que heu vist. Quines conclusions en traieu? Porteu els apunts a classe  i  allí parlem!!

Dones sorprenents a l’Edat Mitjana

L’Edat Mitjana es caracteritza, entre altres coses, pel rebuig a tot allò que estiguera relacionat amb les dones. Hi ha clares mostres a la literatura de l’època que ho demostren: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig…

Es fàcil trobar frases on es relaciona a les fèmines amb termes com putanes, deslleials, mentideres, bruixes, portadores de malalties i més. Inclús s’intenta explicar el nostre origen com una idea boja d’Adam qui, evitant les recomanacions de Déu, li demanà que li fera una companyera. Que si tenim el cap humit, que si la llengua prové de la cua d’una cabra…

Mireu, per exemple, aquest fragment de l’Espill, de Jaume Roig:

“Si s’adormia

de seguida roncava. Molt m’enutjava

cada nit. Sovint al llit

com s’orinava i movia

tant i sovint, el llit podrint.

D’altre pudia quan li venia

allò ordinari, sense més pensar-hi,

cames i cuixes les calces fluixes,

tot se n’omplia…”

Però, entre tanta misogínia, també podem trobar casos de dones que sobreïsqueren pels seus coneixements i pel seu treball en  aquest temps de superstició.

Christine de Pisan i Trótula de Salerno són dos exemples. Ja vam parlar d’elles en una altra entrada. Clica en les següents imatges interactives i informa’t un poc més sobre elles:

 

A classe podràs accedir a altres casos més recents, com els de les germanes Bronte, Alfonsina Estrada o Kate Sheppard per comparar-les i quedar-te amb el millor de cada història. I és que les dones, si volem, podem 😉