Jo+tu+tu+ell però només jo…Quin embolic!

Això mateix devien pensar els alumnes de 1r de Batxillerat quan vam començar a estudiar la dixi personal i els tipus de nosaltres.

Per aclarir-nos, alguns van interpretar el significat de cadascú d’ells en imatges. Els resultats són molt gràfics:

 

escaner_20170201-8

escaner_20170201-9

escaner_20170201-6

escaner_20170201-7

escaner_20170201-5

Errades ortogràfiques a banda, queda clara la idea d’inclusió, d’exclusió, de globalitat i d’eixe nosaltres de modèstia que, en realitat, és fals perquè només es refereix a l’autor que s’amaga darrere del plural.

Què tal si canviem el lloc de recerca i en comptes de buscar eixa dixi en textos ho fem en un vídeo? Us convide a intentar-ho 🙂

Quants tipus de nosaltres reconegueu? Són tots iguals?

Ja sabeu, s’admeten propostes, però no us oblideu de justificar les vostres opcions!! 🙂

Fins la pròxima!

Els anuncis ens convencen

Us agrada la publicitat? Potser depén del moment i de la quantitat, no? Què tal si recorrem a ella per tal de buscar recursos argumentatius, tipus d’arguments exactament?

Fixeu-vos, per exemple, en la comparació que s’estableix entre aquestos dos productes:

publicidad-comparativa

Supose que és evident… Teniu altres exemples vosaltres on aparega una comparació com argumentació?

Tirem endavant. Mireu ara com Shakira ens recomana consumir uns iogurts determinants pel benefici del nostre sistema digestiu 😉

benefici-exemple

No podríem trobar altres tipus d’arguments en la mateixa imatge? Penseu…

En ocasions, el que es presenta com idea a defensar és la quantitat de gent (o animals) que fan alguna cosa o que trien un producte.

quantitat

Els percentatges, les dades, també ajuden per a convèncer:

dades

I algunes imatges desagradables ens recorden les conseqüències d’algunes causes:

causa-conseq

N’hi ha més:

  • Autoritat
  • Balafiament
  • Dilema
  • Benefici

Per què no intenteu ara vosaltres localitzar-los en aquestos anuncis televisius?

Proveu amb aquest. Quin tipus d’argument penseu que utilitza?

I aquest? Segur que us sorprén el final 😉

O aquest altre. Les embarassades donen molt joc:

Ara cambiem d’estil. Charlize Theron ens ensenya què és l’elegància…

Un altre pels amants del futbol 🙂

I encara un més per acabar. Teniu equilibri?

Normalment no ens agrada passar minuts i minuts vegent anuncis, però cal reconèixer que n’hi ha de bons.

A més, si afegim la possibilitat de buscar en ells alguns dels recursos argumentatius que hem d’aprendre, millor encara.

Ara només falta que aquesta entrada us haja servit per aprendre. Tant de bo siga així.

Fins la pròxima!! 🙂

 

Dibuixem la literatura

Es poden transformar els conceptes en imatges? Clar que sí! En 2n de batxillerat hem tornat a provar-ho. Suposa un exercici d’imaginació i abstracció que després ajuda a recordar els continguts de la matèria.

20170120_085217

En aquest s’aprecia la idea central que relaciona cada etapa o autor amb un camí central que sorgeix de la ciutat, encara que també el poble queda reflectit. És fàcil identificar las imatges amb els referents que volen representar: els temes de la poesia actual (amor, pas del temps, el món urbà, la influència dels avantguardismes…); o les característiques de l’obra de Estellés (sensualitat, llenguatge senzill, apropat a la parla quotidiana, del carrer, etc.)

Alguns són molt visuals i combinen la informació gràfica amb els conceptes.

20170120_085901

D’altres es centren en les imatges, i ho fan bé perquè és fàcil interpretar la informació que arrepleguen 🙂

20170123_113029

Per exemple, les característiques d’Estellés són clarament comprensibles vegent aquesta conversió en il·lustracions: la sabata fa al·lusió al erotisme i a la dona; el pimentó ens recorda un dels seus poemes més coneguts; els cors ens remeten a la importància que li donava l’autor a l’amor; les Torres de Serrans evoquen l’estima cap a la ciutat de València; i la bafarada exemplifica l’estil planer, la llengua acostada a la parla del carrer.

Aquest de Miquel Martí  i Pol també està prou bé:

20170131_122118

Altres versions que heu fet:

20170119_103750

Quina seria la valoració de l’activitat?

Per un costat, a vosaltres us agrada fer els mapes. Reconegueu que us serveixen per a estudiar i que us ajuden a aclarir conceptes.

Però també hi ha aspectes negatius. Un seria la quantitat de sessions que necessitem per acabar la feina i per exposar-la. Tant l’any passat com enguany, hem agafat 4 hores per poder completar-ho tot.

El curs passat exposaven davant dels companys, però es queixaven d’avorrir-se. Per això ara només m’ho heu explicat a mi, i clar, després afirmàveu que tan sols havíeu preparat una part… No sé què és millor. Hauré de pensar-ho pel pròxim curs.

Per últim, el que menys em va agradar és comprovar com us costa captar l’essència del mapa mental, és a dir, com us costa comprendre que no es tracta de reflectir-ho tot tal i com apareix als apunts, sinó que heu de ser capaços de transformar la informació en imatges i, després, explicar per què heu triat unes o d’altres relacionant-ho amb el contingut aprés sobre l’època o l’autor.

20170126_102500

Potser 2n de Batxillerat és un curs massa exigent, pensat com preparació per a una prova horrorosa. Potser per això, malgrat la vostra joventut, perdeu la capacitat d’imaginar.

20170123_120055

Siga com siga, el treball està fet i tant de bo haja sigut de profit. Fins la pròxima!

Sabina també usa la polifonia

Hem vist a classe què és la polifonia i un aspecte que es deriva d’aquesta, les veus del discurs.

2

Per si no ho recordes bé, et deixe ací la informació resumida sobre les figures de locutor, enunciador i al·locutari:

Però ja sabem que la teoria només és teoria. El més interessant està a la pràctica, i què millor per a enfrontar-nos a una classe d’eixes d’última hora del matí que practicar amb música 🙂

En aquesta ocasió, Sabina ens ajuda amb una de les seues cançons, Pacto entre caballeros.  Fixeu-vos, quantes veus hi parlen?

PACTO ENTRE CABALLEROS

No pasaba de los veinte
el mayor de los tres chicos
que vinieron a atracarme el mes pasado.

“Subvenciónanos un pico
y no te hagas el valiente
que me pongo muy nervioso si me enfado.”

Me pillaron diez quinientas
y un peluco marca Omega
con un pincho de cocina en la garganta,
pero el bizco se dio cuenta
y me dijo -“oye, colega,
te pareces al Sabina ese que canta.”

Era un noche cualquiera,
puede ser que fuera trece,
¿qué más da? pudiera ser que fuera martes.
Sólo se que algunas veces
cuando menos te lo esperas
el diablo va y se pone de tu parte.

-“Este encuentro hay que mojarlo
con jarabe de litrona,
compañeros antes de que cante el gallo”-
-“tranquilo, tronco, perdona,
y un trago pa celebrarlo”-
los tres iban hasta el culo de caballo.

A una barra americana
me llevaron por la cara,
no dejaron que pagara ni una ronda,
controlaban tres fulanas
pero a mi me reservaban
los encantos de “Maruja la cachonda”.

Nos pusimos como motos,
con la birra y los canutos
se cortaron de meterse algo más fuerte;
nos hicimos unas fotos
de cabina en tres minutos…,
parecemos la cuadrilla de la muerte.

Protegidos por la luna
cogieron prestado un coche,
me dejaron en mi queli y se borraron
por las venas de la noche
-“enróllate y haznos una
copla guapa de la tuyas”- me gritaron.

Me devolvieron intacto,
con un guiño mi dinero,
la cadena, la cartera y el reloj;
yo, que siempre cumplo un pacto
cuando es entre caballeros,
les tenía que escribir esta canción.

Hoy venía en el diario
el careto del más alto,
no lo había vuelto a ver desde aquel día;
escapaba del asalto
al chalé de un millonario
y en la puerta le esperó la policía.
Mucha, mucha policía…

Tant de bo aconseguim aprendre i passar-ho bé 🙂 Fins la pròxima!

Valoració de l’activitat:

Ha sigut la millor classe de la setmana, malgrat l’horari (de 14:00 a 15:00h). Vam començar escoltant la cançó (que no coneixien). Els vaig explicar que contava una història real: una nit uns desconeguts s’aproparen a Sabina per atracar-li, però un el va reconèixer i van acabar anant-se de festa junts.

Mentre escoltàvem la cançó, anàvem llegint la lletra a la pantalla. Després els vaig preguntar quantes veus parlaven i vaig aprofitar la resposta per explicar els conceptes de locutor i enunciador.

A continuació arribà el moment de l’al·locutari. Tampoc els va costar. Hi ha prou referències a la 2a persona). Em va sorprendre comprovar com en aquesta ocasió (i per primera vegada des que vaig començar a explicar aquestos conceptes) la classe semblava entendre tot de seguida.

Ja que estàvem, vam repassar també els tipus de nosaltres.

Conclusió: a partir d’ara usaré l’activitat per donar aquesta part del temari, encara que tinc present que el “feeling” amb els alumnes és determinant per afrontar la classe amb una predisposició o una altra.

Al estilo de Petrarca

Después de acercarnos a la vida y a algunos de los sonetos de Petrarca estuvimos analizando su influencia en otros autores españoles, como Garcilaso.

El ejercicio de comparar ambos poetas salió fenomenal. Nos sirvió para asimilar el petrarquismo y conocer mejor sus características: uso de metáforas, de antítesis, de un lenguaje sencillo pero cuidado y elegante, etc.

Nos propusimos entonces lanzarnos a la composición respetando, en la medida de los posible, el estilo del creador del Cancionero, pero también dando margen a cierta libertad de creación.

Quien quisiera podría intentar componer un soneto manteniendo el número de sílabas y la rima. Si a alguien se le hacía cuesta arriba, debía cumplir con el número de versos de cada estrofa y con algunos de los rasgos que habíamos visto en clase.

20170119_084121

Éste es el resultado 🙂

Ahora, ¡a por Shakespeare!

Actualitzem els clàssics

Després de conèixer un poc de la vida de Ramon Llull, hem llegit alguns fragments del Llibre de les bèsties. Hem pogut comprovar la importància que li donava el geni mallorquí a la fidelitat i l’avís que feia,  ja en el S.XIII, als que tenen el poder en les mans dels perills de la traïció.

perro1

llibre-de-les-besties

També hem conegut l’obra d’Eiximenis i de Sant Vicent Ferrer, com parlaven de l’educació que calia donar al joves, del paper de la dona en aquella societat tan masclista, etc.

part

Un dels textos que més us ha cridat l’atenció ha sigut d’Eiximenis, Com Déu creà la llengua a la dona. Us sorprén com es refereix al sexe femení en clau de xarradores, éssers amb el cap humit i buit, etc.

logo-jircum

Per comprovar que, desgraciadament, no estem tan lluny de tot el que es deia en aquella època, vosaltres havíeu de buscar exemples d’aquestos temes en la premsa actual. El resultat sempre és increïble:

Arturo Fernández, per exemple, va trobar una clara connexió entre la història de traïció de la rabosa i tot el que ha ocorregut amb Pedro Sánchez:

pedrosanchez-5006

http://ultimasnoticiashoy.mx.tl/noticias/los-barones-pasan-a-la-accion-le-echamos-o-desaparecemos

“La semblança del PSOE amb el llibre part d’una situació de caos en què no hi ha un líder o rei que vetlle pels drets i llibertats; d’altre costat podem observar dos bàndols en el partit, igual que en la faula: per una part està el sector que vol a l’expresident Pedro Sánchez (que seria el lleó), i per l’altra els que volen un canvi i proposen a Susana Díaz (que seria el cavall, humil i tranquil). També trobem un conjunt que no saben molt bé el que podria ser el millor per al seu partit i, per tant, es situen al marge de la crisi interna.”

Carlos Arcón també va anar per l’àmbit polític i va trobar relació entre el clàssic de Llull i la situació viscuda a Brasil amb Michel Temer i Dilma Rousseff:

dilma-michel-temer-e1449577640136

http://www.lanacion.com.ar/1933367-michel-temer-el-ascenso-al-poder-tras-anos-a-la-sombra-de-dilma-rousseff 

“Aquesta notícia té certa relació amb Ramon Llull i el Llibre de les bèsties. Michel Temer és la rabosa, que durant molts anys va preparar el seu ascens al poder, manipulant a les persones per acomplir els seus plans. Dilma Rousseff és el lleó, que sent el cap de govern va ser enganyada i manipulada per la rabosa. Tota la resta de polítics representen els altres animals, que estigueren a favor del lleó (Rousseff) i del cavall (el seu oponent), però ningú votà per la rabosa. L’única diferència és el final, que en el conte la rabosa mor i en aquest cas ix victoriosa aconseguint el poder.”

Van ser molts els alumnes que van triar notícies relacionades amb Donald Trump:

trump

http://cat.elpais.com/cat/2016/10/07/internacional/1475876534_569892.html

“Aquesta notícia s’assembla molt a les paraules de Francesc Eiximenis, ja que en les declaracions de Trump podem trobar misogínia, insults a les dones, etc. Això era molt típic d’aquest autor, com podem veure al seu relat “Com Déu creà la llengua a la dona”, en el qual parla d’aquestes dient que són xarradores per naturalesa. Diu que la culpa del pecat original la té la dona (argument molt representatiu de la misogínia) i inclús arriba a comparar la llengua de la dona amb la cua de les cabres. Aquestes paraules pareixen d’una altra època, però hui en dia també podem escoltar-les. Pot ser Eiximenis i Trump no s’assemblen com a persones, però del que no cap dubte és que les seues paraules són molt paregudes.”

Un altre exemple de misogínia el trobava Lorena Palomares en la notícia que parlava del president de Nigèria:

merkel

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/president-nigeria-respon-les-critiques-seva-dona-dient-que-seu-lloc-cuina-5506549

“La notícia es pot relacionar amb els textos d’Eiximenis, ja que aquest autor presentava una actitud misògina. Per exemple, al text “Com Déu creà la llengua a la dona” considera que aquesta és inferior a l’home quan la culpa de parlar amb la serp o d’inclinar Adam al pecat, o quan diu que la dona, com que estava feta de la costella i és un os sec, fa molt de soroll. Mentre que els homes estan fets de terra i com aquesta no fa soroll, són d’una naturalesa més noble que les dones.

En conclusió, tant Eiximenis al S.XIV com Muhammadu Buhari tenen un punt de vista misògin ja que consideren inferiors a les dones.”

facebook-me-gusta

Han sigut molts els treballs per corregir, però paga la pena llegir-los perquè demostren que heu llegit, us heu informat, heu entés i heu tret les vostres conclusions.

Si no us importa, em quede amb aquesta: “Fent aquest treball m’he adonat de la importància per a l’èsser humà d’estudiar i entendre la història per a poder resoldre situacions semblants sense cometre els mateixos errors del passat.”

Fins la pròxima!! 🙂

 

 

 

Avaluar sense exàmens

Per segon any consecutiu he dut a terme en 1r de Batxillerat, durant tot el primer trimestre, l’avaluació sense exàmens.

Reconec que en un principi pot sonar arriscar, però paga la pena. El primer que guanyes és l’atenció dels alumnes. No és el mateix explicar la literatura medieval havent-se d’enfrontar a un examen que anar sumant punts a mesura que van elaborant els diferents treballs.

20150921_115925

Per si hi ha algú interessat en conèixer més, explicaré un poc en què ha consistit el projecte:

  • Tenim un llibre de text com a font d’informació i de seguretat. De fet, recordem coneixements o els expliquem amb l’ajuda del llibre. Inclús remarquem on estan les parts més importants per si algú haguera de recuperar l’assignatura a final de curs (aleshores sí que hauria d’examinar-se).
  • Plantegem els treballs, alguns en grup i d’altres individuals. Expliquem la metodologia, el contingut que agafarà, la puntuació que obtindran i com es repartirà aquesta.

20150921_115910

  • Tot es treballa a l’aula, no hi ha tasca per a casa (excepte si no han aprofitat el temps, clar).
  • Es prima més el procés d’aprenentatge que acabar la matèria establerta en un principi.
  • Es pot consultar el mòbil per buscar informació o recursos.

20160927_101721

  • El professor va passant pels grups o per les taules ajudant els alumnes.
  • Usem recursos audiovisuals.

ACTIVITATS PROPOSTES

Racó trobadoresc

Entre tots recordem les característiques principals de l’època medieval i de l’amor cortés. Després llegim poemes de diferents trobadors i trobairitzs; per supost,  incloem “La llengenda del cor menjat”. Apliquem els trets del codi amorós i deixem dos sessions perquè pensen com preparar el seu racó trobadoresc. Hauran d’ambientar-lo amb propietat i, a més, hauran de demostrar els seus dots com poetes o narradors. Per acabar, exposen el treball davant els seus companys. (S’admeten disfresses) 😉

 

Que huit segles no són res

En aquesta ocasió hauran de connectar els segles de la literatura doctrinària (S.XII – XIII) amb l’actualitat.

Prenem contacte amb Ramon Llull i el Llibre de les bèsties, també extraem les característiques més rellevants de l’època amb els textos d’Eiximenis i Sant Vicent Ferrer. Després -descoberta la misogínia, la falta de llibertat i de coneixements del poble en general, l’obediència extrema als amos- es llancen a buscar exemples en la premsa que demostren que huit segles no són res.

il%c2%b7lustracio_del_llibre_de_les_besties_de_josep_granyer

(il·lustració de Josep Granyer)

Aquest treball és individual.

Mostres de treballs.

Escrivim cròniques

Per a començar aquesta part del temari, vegem “Excalibur”. És un poc llarga, però ens serveix per a entendre què era un cavaller a l’Edat Mitjana i com afectava la màgia i els poders sobrenaturals en certa part de la producció textual.

Llegim alguns fragments de les quatre grans Cròniques, busquem les característiques principals i dediquem dos sessions per escriure una que haurà d’estar basada en alguna de les escenes de la pel.lícula. Hauran de respectar certs aspectes: l’ús del Nos Majestàtic o de la tercera persona (depenent a quin autor trien), mostrar providencialisme, etc. A més, han de decorar el full en què escriuran.

 

Es busquen superherois

Aprofitant tot allò aprés amb la pel·lícula, agafem les característiques que ha de tindre un cavaller medieval, les comparem amb les que defineix al gran Tirant lo Blanch (després de llegir alguns fragments de la novel·la) i definim les diferències entre llibre de cavalleries i novel·la cavalleresca.

Ens adonem de la proximitat d’aquells herois amb d’altres més propers que apareixen als còmics i al cine. Però no ens quedem ahí. ¿O no existeixen persones que han millorat el món gràcies al seu treball?

D’açò es tractarà ara, de triar un personatge (de ficció o real), explicar l’elecció i justificar si compliria amb els trets dels llibres de cavalleria o de les novel·les cavalleresques. Descriuran la investigació i el resultat de la mateixa davant dels companys de classe.

20161207_084914img-20161126-wa0006img-20161126-wa0008

Rock a l’Edat Mitjana

rock-edat-mitjana-1

https://laclasedelola.wordpress.com/2017/01/15/rock-a-ledat-mitjana/rock-edat-mitjana-1/ 

La nota del trimestre s’obté sumant la que van aconseguint amb els treballs realitzats. En les rúbriques apareix què s’avaluarà i com es puntuarà. Els serveixen per a saber amb anticipació què han de fer.

Valoració del projecte:

Com a docent, pense que és bo canviar el nostre paper a l’aula. Hem de fer-los protagonistes de l’aprenentatge, i per aconseguir-ho, necessiten transformar la informació.

No es tracta de memoritzar dades, sinó de comprendre, assimilar, fer seu el coneixement.

Inconvenient: com els grups són nombrosos, és dificultós fer més treballs individuals, encara que els convendria per millorar l’expressió escrita i l’ortografia.

La valoració per part d’ells és positiva. Diuen que recorden conceptes després que hagen passsat mesos i troben l’assignatura més organitzada. Els agradaria treballar d’aquesta manera en altres matèries també.