Per començar el curs hem d’endinsar-nos en l’Espanya de la postguerra, però, què sabeu d’ella?
Si haguéreu de definir aquell moment amb unes quantes paraules, quines agafaríeu?
Per si us costa un poc entrar en aquell món us propose una cosa: intenteu extraure les característiques principals de la societat, la cultura i l’economia dels anys 50, 60 i 70 a través de fragments de pel·lícules. Comenceu a veure’ls i agafeu apunts!! Comentarem els resultats a classe i treballarem amb ells.
Per als anys 50, ens quedem amb Bienvenido Mr. Marshall, de Berlanga. El film reflecteix a la perfecció la situació precària en què es vivia, especialment als pobles. Es basa en un fet real: la vinguda dels americans al país amb la intenció de donar ajudes econòmiques. A partir d’aquesta premisa, Berlanga retrata les intencions de governants i de més gent que, amb l’excusa de la visita, proposaran als habitants de Villar del río (poble real) modificar els carrers i els costums del dia a dia per donar una molt bona impressió als americans en el seu viatge a terres de Castella.
En aquest vídeo podeu conèixer un poc el poble:
Us crida alguna cosa l’atenció? Com són les carreteres? I els mitjans de transport? Com són les cases? Dos minuts i mig de vídeo que donen molt a parlar.
Mireu ara com es preparen per a la visita dels americans:
Hi ha detalls sense desperdici, com el del rellotge o la decoració del bar, veritat?
Continuem endavant amb una de les escenes més conegudes d’aquesta pel·lícula, la del discurs de l’alcalde:
“Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación y esa explicación que os debo os la voy a dar”. Paraules embastades en frases que al final no diuen massa.
El següen fragment va bé per fer-nos una idea de com vivia la gent en aquells pobles aleshores. Fixeu-vos-hi i recordeu, preneu nota:
I per acabar la dècada dels 50, l’assaig general de la cançó que preparen amb molta il·lusió. Potser l’hàgeu escoltada també en alguna ocasió:
Per a comprendre millor els canvis que es produiexen en els anys 60, observeu aquest fragment d’un altre film: Un franco 14 pesetas, de Carlos Iglesias.
La pel·lícula conta la història de dos amics que es veuen forçats a emigrar a Suïssa per treballar. El tema de la migració i els canvis de costums entre els dos països queden de rerefons.
Us heu fixat en l’escena del bany? I en la dels edredons? Què donen a entendre sobre els protagonistes?
Sabíeu que Carlos Iglesias (protagonista i director) parla, en part, del que van passar els seus pares en aquella dècada? I ara, contiuem pensant que en altres països europeus es viu millor que ací, que es guanyen més diners i paga la pena anar a viure allí?
Un altre punt de vista sobre aquestos anys el podem trobar en Vivir es fácil con los ojos cerrados, de David Trueba. El títol fa referència a una cançó de The Beatles perquè el protagonista és un professor que, a finals del 60, ensenyava anglés als seus alumnes amb la música del grup. Quan s’assabenta que John Lennon està a Almeria grabant una pel·lícula, no dubta en viatjar per parlar amb ell i demanar-li que incloguen les lletres dels temes als seus discos. En el camí es trobarà amb dos joves que fugen per motius diferents. I ahí trobem la connexió amb el que ens interessa: com era la societat espanyola aleshores i quins canvis s’havien produït respecte a la dècada anterior.
Ah!, la història del professor és real també. Mireu el tràiler:
De què fugen els joves? Com penseu que és el professor?
Per contestar millor, ací teniu un altre fragment interessant:
Per la conversació que tenen, què podem saber de les normes de disciplina en alguns centres d’aquella època?
Intenteu fer-vos una idea general de l’ambient de l’Espanya de postguerra al llarg de les dècades pels vídeos que heu vist. Quines conclusions en traieu? Porteu els apunts a classe i allí parlem!!
