Dones sorprenents a l’Edat Mitjana

L’Edat Mitjana es caracteritza, entre altres coses, pel rebuig a tot allò que estiguera relacionat amb les dones. Hi ha clares mostres a la literatura de l’època que ho demostren: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig…

Es fàcil trobar frases on es relaciona a les fèmines amb termes com putanes, deslleials, mentideres, bruixes, portadores de malalties i més. Inclús s’intenta explicar el nostre origen com una idea boja d’Adam qui, evitant les recomanacions de Déu, li demanà que li fera una companyera. Que si tenim el cap humit, que si la llengua prové de la cua d’una cabra…

Mireu, per exemple, aquest fragment de l’Espill, de Jaume Roig:

“Si s’adormia

de seguida roncava. Molt m’enutjava

cada nit. Sovint al llit

com s’orinava i movia

tant i sovint, el llit podrint.

D’altre pudia quan li venia

allò ordinari, sense més pensar-hi,

cames i cuixes les calces fluixes,

tot se n’omplia…”

Però, entre tanta misogínia, també podem trobar casos de dones que sobreïsqueren pels seus coneixements i pel seu treball en  aquest temps de superstició.

Christine de Pisan i Trótula de Salerno són dos exemples. Ja vam parlar d’elles en una altra entrada. Clica en les següents imatges interactives i informa’t un poc més sobre elles:

 

A classe podràs accedir a altres casos més recents, com els de les germanes Bronte, Alfonsina Estrada o Kate Sheppard per comparar-les i quedar-te amb el millor de cada història. I és que les dones, si volem, podem 😉  

Anuncios

Feminisme a l’Edat Mitjana?

Després de llegir Eiximenis i Sant Vicent Ferrer amb eixa visió tan misògina, parlant de les dones com si totes foren “putanes”, o comparant-les amb les cabres, què millor que recordar casos que els lleven la raó.

Us imagineu una dona de 25 anys que puguera, en el S.XIV, sobreviure escrivint professionalment?

Christine de Pisan ho va fer, o ho va haver de fer, ja que va enviudar a eixa edat i va tindre al  seu  càrrec tres xiquets i dos familiars més.

chrsitinedepisan-2

La seua és una vida peculiar. El seu pare volia que estudiara, de fet, va afavorir que tinguera accés a la cultura humanista que começava a desenvolupar-se (en contra del que pensava la mare). Eixa formació li va permetre després poder encarregar-se de tot quan el seu home morí a causa de la pesta. A més, encara que la va casar als 15 anys, va viure feliç i enamorada al costat del seu marit.

Què penseu que li hauria passat si haguera aprés només les “coses típiques de les dones” com pretenia la mare? Segurament hauria  hagut de casar-se una altra vegada.

Però no. Va treballar escrivint, conreant diferents gèneres, des de poesia fins a assajos. En “La ciutat de les dones” critica el sistema misògin i demana drets per a les dones.

Pisan presenta su libro Pisan presenta el seu llibre a Isabel de Baviera

20151119_151445-1

I ella no és l’unic cas.

Sabies que, al S.XI, ja hi havia una ginecòloga? Sí, Trótula de Salerno  va escriure en aquell segle sobre la menstruació, el part, els problemes de concepció, les malalties ginecològiques, la cosmètica, etc.

trotula-salerno

Per un costat es mostrava avançada a la seua època, ja que parlava de la possibilitat de administrar opiacis a les dones en el part, per exemple; encara que també mostrava els senyals propis de l’època quan opinava que nosaltres teníem més probabilitat d’emmalaltir per “l’herència” rebuda del pecat original comés per Eva.

part

I és que, al S.XI era més normal que les dones estudiaren i treballaren que al S.XII amb la creació de les universitats, obertes només als homes. De fet, es pensa que a partir d’aquesta data, els mestres universitaris començaren a menysprear el treball d’aquestes metgesses fins el punt d’arribar a plantejar si, en realitat, serien homes.

Per això, nosaltres, al S.XXI les recordem i donem valor a la tasca que dugueren a terme 🙂