El último de la fila i la isotopia lèxica

Aquesta setmana hem conegut de prop el meravellós món de la isotopia. Si recordeu, al principi us va descol·locar la paraula. Pensàrem fins i tot pel significat etimològic (iso=mateix; topia=lloc), però no arribàvem a copsar bé de què anava aquest nou terme que, com habitualment pensem, algun filòleg avorrit havia inventat. Eixe “cognom” (lèxica) ens portava al món de la semàntica però, no estava ja tot dit i aprés en semàntica? Després dels sinònims, antònims, hipònims, hiperònims, camps semàntics….encara quedava vida en l’àmbit del significat?

Així que començarem a jugar per intentar aclarir-nos un poc. Primer vam pensar en quines paraules utilitzaríem si volguérem escriure una cançó d’amor. Van eixir les de sempre: bes, cor, lluna, estrela, estima, carícia, passió, cos… Em va extranyar que tot fora tan positiu. Que no patim mai per amor? No ho passem mal de vegades? No té una altra cara el sentiment? Noves paraules s’afegiren al llistat: desengany, infidelitat, dolor…

original

Per complicar-ho tot un poc més, vaig demanar-vos que pensàreu en algun animal que puguérem relacionar amb l’amor. Sorprenentment, en els dos grups, la primera opció va ser “rabosa”…. Ja m’explicareu per què… I més, clar: pardal, colom, gos (per la idea de fidelitat), tigressa (no cal explicar res)…

I vam arribar al moment decisiu: havíeu d’escoltar una cançó de “El último de la fila” i anotar paraules importants per establir camps semàntics.

No us va costar agafar el tema: el desamor. Vau localitzar 3 camps semàntics: amor, cos i animals. Vam decidir que es podrien reduir a dos: l’amor i el cos estan lògicament relacionats en aquest context. I ahí vam començar a entendre la isotopia, perquè, què feien paraules com “fauces”o “garfi0”? Tot queda explicat gràcies a la isotopia, és a dir, a l’agrupació de camps semàntics que donen sentit i homogeneïtat al text, en aquest cas, a la cançó.

Ara, el vers “pero tampoco los ángeles tiene hélices”, no hi ha isotopia possible que l’explique 😉

Como garfios de plata se clavan tus dedos en mi cuerpo,
y tu risa se gasta entre mis besos encendidos.
Olor de algo que no existe,
de amor, que tal vez no existió jamas.
Quiero atarme a este momento,
que pasó que ya no estás.

Quiero quedarme clavado en tu mirada.
Fulminado por ese algo que desprendes.
Como fauces de loba se clavan tus dientes en mi cuerpo
y tu risa se gasta entre mis labios encendidos de pasión.
Aferrarme a tu cuerpo desesperadamente
a ese momento que pasó que ya no estás.

Entre las sombras de esta cama,
besándome despacio,
eres la fiera que apenas conozco.

Quiero morirme en este momento,
quiero quedarme clavado a tus besos.
Quiero morirme en este momento,
quiero quedarme clavado a tu cuerpo.

El nuestro no es un amor perfecto,
pero tampoco los ángeles tienen hélices.
A veces te busco y solo quiero sexo,
sólo quiero tu cuerpo.
Y tu me dices que no somos felices.
Eres lo que busco siempre que te alejas
dejándome vacío a tus espaldas.

En esta vieja cama
de habitación de hotel barato.
Temblando, como un perro viejo…

Mañana, más exposiciones

Mañana seguiremos con las exposiciones de los libros que os habéis estado leyendo. De momento está yendo fenomenal. Sigo aprendiendo con vosotros.

Recordando  frases que habéis dicho y conclusiones a las que habéis llegado, he pensado dedicaros estas canciones de El último de la fila. Hablan de otra manera de ver la vida, de leer y escribir, de apartarse del mundanal ruido, de soñar, de encontrar tiempo para pararse a observar. En fin, espero que os gusten y que os den ganas para continuar mañana.