Escape Room de pronoms febles

“Pronoms febles? Una altra vegada?”

Si ho pensem, aquestes frases tant podrien estar dites per un alumne com per la majoria dels professors, i és que els pronoms febles formen part d’eixos continguts que, any rere any, expliquem i queden en un racó xicotet de la memòria.

“És que mai els he entés”, “són un embolic”, “no m’aclarisc amb les substitucions”…. Podríem continuar.

Enguany, per aproximar-nos a ells d’una manera diferent, vaig decidir muntar una escape room. I què és això? Un joc que planteja la superació de diversos reptes.

En el nostre cas, a partir d’una situació adversa (vèncer amb la llum del coneixement la por als pronoms) els alumnes havien d’aconseguir obrir la porta de  la classe al termini de la sessió. Naturalment, abans havien de resoldre els reptes.

I com obtenien la llum del coneixement? En aquesta ocasió, i per plantejar-ho d’una altra manera, vaig flippear les primeres classes. Mitjançant classroom els alumnes accedien a uns vídeos de repàs.

Per saber si els veien i si assolien els continguts, vaig incloure unes qüestions. Playposit fa un registre dels noms dels xics i dels resultats que han obtingut en cada pregunta.

playposit classe

Després de veure les respostes, pots dedicar el temps de la classe a corregir les errades més comuns.

Registre playposit

Això dóna la possibilitat de repassar. Per comprovar si començaven a tindre clar la teoria i la pràctica, vaig preparar un formulari inicial amb substitucions senzilles.

 

 

 

 

 

Com en el cas anterior, els formularis de google permeten controlar les respostes dels alumnes, tant de manera global com individual. I de nou vam poder aclarir dubtes centrant-nos en les errades més habituals.

pantallazo formulari p febles

Per acabar-nos de preparar, vam practicar més substitucions amb Plickers. Aquesta aplicació és senzilla, còmoda i pràctica, ja que només necessita d’un ordinador i d’un dipositiu mòbil que capta les respostes dels alumnes amb la lectura d’uns codis QR.

 

 

 

 

Amb els conceptes més clars i sentint-nos més segurs d’haver-nos apropat a la llum del coneixement, ens disposàrem a l’última prova: escapar de l’aula.

Per separar-los per grups vaig aprofitar una de les ferramentes que ofereix Classroomscreen: la selecció d’alumnes. També es pot usar com rellotge o com cronòmetre.

pantallazoclassroom screen

I va començar el joc. Primer, vérem un vídeo que els animava a donar-ho tot. Ací us deixe el trailer:

Ja ambientats, començaren a resoldre els reptes:

 

 

 

 

Feren 3: primer, un encreuat amb conceptes teòrics. A continuació, hagueren de interpretar els caràcters d’un nou alfabet. Una vegada traduïda la frase al valencià, buscaren una funció sintàctica i feren la substitució. Per últim, ordenaren 3 frases, buscaren diferents funcions i realitzaren també les substitucions.

En cada classe hi hagué un grup guanyador. Tots resultaven premiats, bé amb puntuació extra, o amb comodins d’ortografia. El més important era resoldre tots els reptes.

Conclusió: 

Crec que és favorable treballar els continguts de sempre d’una altra manera. La tecnologia ens ofereix un ventall de possibilitats. Necessitem temps per formar-nos i per preparar el nou material, però després, quan ho portes tot a l’aula, paga la pena.

En tots els anys que porte fent classe de valencià, mai havia vist uns alumnes tan engrescats amb una part del temari que els resulta tan farragosa.

Com a qüestions pràctiques, és millor tindre el recolzament d’un altre professor eixe dia a l’aula perquè, en quant acaben una prova, demanen la correcció per accedir a la següent. Si som dos, la tasca s’aullegerix.

Per un altre costat, prepararé més reptes per a la pròxima ocasió. En tots els grups va sobrar temps. Quan volen, són ràpids.

Objectiu pròxim: continuar aprenent i gamificant 🙂

Anuncios

Jocs de taula per a l’ortografia

Què fer quan has d’explicar una vegada més els diftongs, els hiats, l’accentuació i els dígrafs davant uns alumnes que t’esperen amb cara d’avorriment? JUGAR.

A açò ens hem dedicat aquestes primeres setmanes en 3r d’ESO. Amb els continguts “clàssics” de l’ortografia hem donat pas a la seua creativitat.

Els vam demanar que, a partir de la base teòrica, elaboraren jocs de taula i no van tardar gens en ficar en marxa els seus caps.

 

Cartolines, retoladors, tisores, pegament… fins i tot una pistola de cola.

Des dels jocs clàssics a d’altres més televisius i actuals.

A poc a poc prenien forma.

Després de fer una exposició oral individual explicant per què havien triat cada joc, les instruccions, els conceptes que havien reflectit en les preguntes, etc. vam parlar sobre l’aprenentatge que havia suposat. En general, reconeixien haver aprés sense adonar-se mentre ho preparaven tot.

I per fi va arribar el moment decisiu: provar-los.

 

Conclusió: de moment no hem fet cap prova escrita per comprovar el grau d’assoliment, però paga la pena modificar les dinàmiques per veure’ls treballar en equip, passar-ho bé i aprendre.

Cada curs, quasi cada trimestre, notem com canvia el perfil dels nostres alumnes. Són addictes a la tecnologia i rebutgen les sessions tradicionals. La gamificació suposa una bona proposta per fer-los protagonistes. Manipular la informació és una opció per evitar que l’obliden en eixir de classe.

El pròxim trimestre, més i, si és possible, millor 😉

 

 

 

 

Damero mitológico

Para empezar el curso siempre hablamos de los orígenes de la literatura, y siempre nos va bien ver algunos de los capítulos de la serie que ofrece la web de TVE

Con ellos entendemos rápidamente la necesidad  del ser humano de creer en un ser superior que, al igual que nosotros, haya sufrido, amado, vivido… Necesitamos sentirnos protegidos y tener una explicación para algunos sucesos.

 

Este año volveremos a ello, pero lo haremos de una manera diferente. En vez de investigar por parejas para luego hacer una presentación, jugaremos con el damero mitológico.

¿Qué tendréis que hacer? Muy sencillo. Las casillas con ilustraciones representan dioses y mitos y contiene información sobre ellos. Dejaremos alguna sesión para que entréis a conocerlos un poco más a fondo. Luego, por grupos, estableceremos un día en clase y jugaremos.

Las casillas numeradas son turnos de preguntas. Dispondréis de unas cartas donde aparecen formuladas las cuestiones. Cada vez que caigáis en una de ellas tendréis que contestar. Si acertáis, sumaréis la cantidad que aparece reflejada en el “ataque”. En cambio, si falláis,  la “defensa” será para el contrincante.

 

Aprovecharemos las cartas para ir ambientándonos con el Museo del Prado. En cada una aparecerá un cuadro relacionado con el dios/ mito que podremos ver el último trimestre en nuestro viaje a Madrid.

Dánae recibiendo lluvia oro, Tiziano

Dánae recibiendo la lluvia de oro, Tiziano.

Aquiles descubierto por Ulises y Diomedes, Rubens

Aquiles descubierto por Ulises y Diómedes, Rubens.

Para acabar y comprobar si habéis aprendido con el juego, completaréis un formulario que contendrá cuestiones con inferencias, es decir, que irá más allá de las preguntas de memorización o comprensión lectora.

Espero que os apetezca empezar el curso jugando 🙂