Breakout de fonètica. Juguem i avaluem.

Any rere any, em quede amb la impressió que els resultats de les PAU no reflecteixen el treball dut a l’aula, ni el meu ni el dels alumnes. Si almenys ens deixaren revisar les correccions de les proves, tindríem la possibilitat de saber on hem fallat i què hem de millorar pel curs següent. Però no hi ha feedback.

Per intentar informar-me del que passa en realitat el dia fatídic de l’examen, intente parlar amb els estudiants perquè em conten quina part del temari han repassat menys o porten més fluixa. Normalment coincideixen dos continguts: la fonètica i la literatura.

Enguany han canviat el temari de literatura. Espere que siga més efectiu, parlant d’aprenentatge, poder centrar-nos en uns autors i obres determinats i no haver de memoritzar dades sobre diferents gèneres en una època determinada. El que teníem abans era difícil d’assolir. Ja veurem.

Pel que fa a fonètica, no he oblidat la petició que unes alumnes em férem quan arribàrem a aquesta part: “Prepara alguna cosa divertida, per favor.”

Es pot conjugar la diversió i l’aprenentatge en 2n de Batxillerat? És arriscat, però davant els resultats poc encoratjadors, es fa necessari algun canvi. I si provem a motivar-los?

Amb aquesta intenció, he preparat un material visual i un joc educatiu. Tot amb Genial.ly.

Primer, els alumnes accediran a la informació teòrica mitjançant unes infografies sobre les vocals obertes i tancades. Aquestes inclouen al final uns vídeos de la Universitat amb explicacions extra:

 

Després, accediran a uns formularis senzills per comprovar si han aprés el més important. I finalment faran un breakout per grups. Per poder aprofitar tot el treball, accediran també a un formulari on hauran d’escriure les respostes que se’ls va demanant. D’aquesta manera ens quedarà informació del que han fet a l’aula i podrem assignar una puntuació (si volem, clar).

Us convide a provar-ho 🙂

 

 

Per a què serveix la progressió temàtica?

Per a saber com està distribuïda la informació en un text. I és que, es pot contar el mateix però de diferents maneres. Dependrà d’on vullguem focalitzar la informació.

La informació que es dóna al principi es denomina TEMA, i la que es va afegint, REMA.

Segons com es desenvolupe aquesta, la progressió podrà ser de 3 tipus:

Lineal

 

De tema constant

 

De temes derivats

Material per treballar les varietas lingüístiques

Tinc comprovat que els alumnes es fixen més quan el material del que han de traure la informació els resulta visual i interactiu, per això porte temps elaborant presentacions, vídeos, infografies, imatges interactives, etc.

Enguany ja he pogut reutilitzar ferramentes d’altres cursos, i això no sempre passa. No sempre serveix el d’un any per a un altre perquè les característiques del grup són diferents.  En canvi, ara, des que prepare amb la perspectiva de “flippear” la classe, m’he adonat de diversos aspectes que sí comparteixen:

  • Els alumnes han guanyat importància en el procés d’aprenentatge.
  • Ells controlen el ritme i el temps, només cal tindre material divers preparat.
  • Els agrada que haja canviat el meu paper dins de l’aula.
  • Funcionen millor quan captem la seua atenció.
  • Com a conseqüència, el treball extra que faig preparant material és camí que tinc avançat per a una altra ocasió.

I funciona tant en grups reduïts com en els més nombrosos. És veritat que al principi costa que entenguen l’objectiu de les sessions i algú es despista amb els mòbils o els chromebooks, entrant on no toca, però una vegada assimilen el nou mètode, tot funciona millor. (Un exemple: la setmana passada, en una classe de 1r de batxillerat, només un alumne (de 36) va desaprofitar el temps amb el mòbil. Anem millorant.)

Per això he passat el cap de setmana de la mà de Genial.ly, elaborant una presentació sobre les variacions lingüístiques. Com té prou enllaços en la majoria de les diapositives, he pensat deixar ací tot el material per si de cas a algú més li serveix 🙂

La principal és aquesta que tracta les variacions lingüístiques:

I dins d’aquesta es pot trobar una altra que parla dels àmbits d’ús:

Una que especifica les característiques de la varietat diafàsica, amb tipus de registres inclosos:

I altres que donen més detall sobre el registre estàndard:

i sobre els nivells dins del registre formal:

Ah! I sobre l’argot!:

Per últim, alguns trets de la varietat diatòpica (cliqueu damunt de les taques de color):

I, per acabar, la presentació també inclou un formulari d’avaluació de coneixements. Amb Genial·ly és fàcil combinar-ho tot!!

Tant de bo siga útil per a més professors.

Idees per treballar Joan Fuster a l’aula

Fuster és un imprescindible de la nostra literatura, però normalment dubtem a l’hora de portar-lo a l’aula perquè als alumnes els costa entendre els seus missatges.

Per intentar trencar la barrera tàcita que ja fa temps es va imposar entre els joves i ell, enguany hem provat a apropar-nos a la seua figura i als seus escrits d’una manera diferent.

Primer, vam aprofitar el que els  alumnes havien aprés amb el vídeo que van veure d’Estellés. Després, vam preparar una presentació de Genial.ly, interactiva i visual, que ens servirà (de pas) més endavant per a estudiar a l’escriptor en 2n de Batxillerat. Només es tracta de dosificar la informació adient a cada curs.

Una vegada havien assimilat algunes dades cridaneres de la biografia, vam buscar un text no massa llarg i que tractara algún tema que estiguera d’actualitat. Diccionari per a ociosos estava ben prop per a oferir-nos una joia: “Xenofòbia”.

Vam fraccionar el contingut en parts i, de nou amb Genial.ly, vam afegir imatges relacionades perquè resultara més entenedor i atractiu:

Vam llegir a classe per comentar cada pàgina i per resoldre dubtes. Tot va anar bé, així que, després, ens vam apropar als aforismes. Vam trobar un blog que, fins i tot, els ordenava per temes (https://sommacus.wordpress.com/2008/06/09/els-aforismes-de-joan-fuster/), i d’ahí va sorgir la idea de com treballar-los a l’aula.

Vam fer un llistat amb un bon grapat d’aforismes, els repartirem als alumnes i els demanaren que en triaren 4 cadascú. Els donàrem post-it de colors i mentre llegien i triaven, vam preparar un mural senzill en el corredor reflectint els diferents temes que podien tractar.

Quan els alumnes havien escrit en els post-it, eixien de classe i penjaven els paperets on pensaven que anaven millor. Al final, feiem una posada en comú perquè explicaren què havien entés, per què els havien classificat d’eixa manera i quina opinió tenien sobre les màximes de l’autor de Sueca.

Va ser una activitat senzilla de preparar i molt profitosa per l’expressió oral que es provoca i pel pensament crític que es desenvolupa.

20190108_104653

Per acabar, vam llegir un altre text de Fuster, “L’art de llegir”, i van extraure d’ell les característiques del gènere de l’assaig.

El millor de tot: els alumnes es van quedar amb la idea que reflexionar és bo, compartir idees, necessari; i llegir fins i tot allò que no ens agrade, imprescindible per obrir la ment, guanyar coneixements i tindre arguments a l’hora de parlar sobre qualsevol tema.

Genial.ly: un mundo de posibilidades

Conocer nuevas plataformas y Apps da al profesorado la posibilidad de elegir la opción más adecuada para transmitir contenido según su finalidad: juego, recurso educativo, imagen interactiva, dossier, mapa, etc.

Este verano descubrí Genial.ly, y mi planteamiento sobre cómo debe ser una presentación cambió.

logo genially

Pensé que era lo que necesitaba en ese momento porque tenía por delante un reto importante: dar clase a un grupo de PR4, un programa de refuerzo que dispone de poca oferta en cuanto a libros de texto. Así, me lancé a crear contenidos intentando que fueran visuales e interactivos.

He adaptado el temario a las necesidades de los alumnos en el ámbito sociolingüístico teniendo en cuenta la ley y que, en la mayoría de las ocasiones, las sesiones duran casi dos horas.

En la medida de lo posible he relacionado la materia de la asignatura de Lengua Castellana con la de Historia.

Para empezar el curso, leímos unas noticias y a partir de ellas pasamos a la época de la Ilustración, Goya y las fábulas:

Más adelante preparé otra sobre el Modernismo. Sencilla, visual y rápida de montar:

Hemos recorrido a otros métodos, claro, pero esta plataforma dispone de multitud de plantillas y su uso es intuitivo y accesible.

Como todo fue bien, volví a ella para crear más contenido de otros cursos. Resultado: hemos repasado las tipologías textuales, los géneros o las funciones del lenguaje  de una manera rápida y efectiva.

 

A los alumnos les gusta. Además, pueden acceder desde Classroom o con cualquier enlace.

También probé la opción de crear vídeos. Si las transiciones se quedan cortas, puedes ampliar el tiempo que duran:

https://geniallysupport.zendesk.com/hc/es/articles/360000056791-Reproducci%C3%B3n-autom%C3%A1tica-modo-v%C3%ADdeo 

 

En 2º de Bachillerato la he usado para explicar temario de literatura y para afianzar sus conocimientos (por medio de un juego):

 

Les gustó mucho, pero es cierto que hay otras Apps o herramientas que permiten llevar un registro de visitas y de resultados. No obstante, ésta les llama mucho la atención y evita la competitividad entre ellos.

Ha habido más, pero me quedo con las presentaciones que preparé para dar un curso a otros compañeros sobre las herramientas de Google.

 

 

Conclusión: Genial.ly ofrece multitud de opciones de creación, es sencilla de usar y accesible. Además, van renovando las plantillas y amplían su funcionalidad. Me parece una opción muy versátil para crear nuevos contenidos 🙂

¿Qué tienen en común Shakespeare y Goya?

Decía Bécquer: “una vez aguijoneada, la imaginación es como un caballo que se desboca y al que no sirve tirarle de la rienda”.

Con esta entrada en el blog me gustaría, al estilo becqueriano, espolearos para desbocar vuestra imaginación a través de Shakespeare y Goya.

¿Cómo lo hacemos? Muy sencillo. Partiremos de las Pinturas negras para que vayáis relacionando cuadros con momentos o personajes del dramaturgo inglés.

Os propongo unas cuantas imágenes. Elegid dos y explicad qué nexo podría unir lo que plasma con lo que hemos leído y hablado en clase. ¡Aprovechad lo que vimos en el Museo del Prado!

Allá vamos:

¡Poned esas mentes en marcha!

La I Guerra Mundial es “otra historia” ;)

Las redes sociales bien usadas tienen muchos aspectos positivos. Uno de ellos es que te dan la posibilidad de conocer a otros profesores que hablan de sus experiencias en las clases y que, además, comparten material.

Hace unos días entré en Twitter en busca de referencias para explicar la 1ª Guerra Mundial a un grupo de PR4. Los alumnos de esta clase tienen un perfil muy especial y determinado. Me gusta trabajar con ellos porque siempre supone un reto: hay que cambiar de actividad continuamente y mantener su atención no resulta nada sencillo.

Por eso me lancé a utilizar el material que Guillermo Balmori ofrecía desde un tweet:

“Mañana empiezo a explicar la I Guerra Mundial con @KenFollettSpain y su novela La caída de los gigantes” decía.

No pude evitar la tentación y entré en el blog. Encontré fragmentos de la novela para presentar a los personajes y otros que recreaban momentos marcados en el proceso bélico.

Pensé que sería una buena opción aprender historia a través de una novela (como me había pasado a mí mientras leía esta trilogía) y me animé a llevarlo a mi aula.

Reconozco que el primer día fue duro. El horario no acompañaba (un jueves de 13 a 15h) y pensé en dejarlo. Pero al día siguiente volví con fuerzas (me había comprometido a contar cómo me había ido y me resistía a aceptar una derrota) e incluí la idea del dibujo. Los alumnos tenían que dibujar el contenido de lo que iban leyendo y luego lo exponían al resto.

Habrá a quien le parezca un recurso de niños, algo infantil; pero da igual. A nosotros nos sirvió. Pasaron de leer por leer a entender la información y expresarla gráficamente. Además, les sirvió para recordar mejor los datos. Incluso surgieron dudas y curiosidades.

También recurrimos a los chromebook, que facilitan mucho las cosas a la hora de cambiar la metodología. Aprovechamos para buscar un mapa de Europa, buscar los países aliados y, de paso, hacer un Genial.ly.

Guillermo va mucho más rápido que yo, pero le agradezco las horas de dedicación y que haya compartido con los docentes “twitteros” su trabajo.

Sigo adelante, poco a poco, con sus fragmentos. Espero que todo lo que estamos haciendo sirva para agudizar la capacidad de relación de los alumnos. No creo que, pasado un tiempo, recuerden datos y fechas exactas, pero me valdrá si llegan a entender que la historia nos avisa de los errores cometidos para no volver a cometerlos.