Actualitzem els clàssics

Després de conèixer un poc de la vida de Ramon Llull, hem llegit alguns fragments del Llibre de les bèsties. Hem pogut comprovar la importància que li donava el geni mallorquí a la fidelitat i l’avís que feia,  ja en el S.XIII, als que tenen el poder en les mans dels perills de la traïció.

perro1

llibre-de-les-besties

També hem conegut l’obra d’Eiximenis i de Sant Vicent Ferrer, com parlaven de l’educació que calia donar al joves, del paper de la dona en aquella societat tan masclista, etc.

part

Un dels textos que més us ha cridat l’atenció ha sigut d’Eiximenis, Com Déu creà la llengua a la dona. Us sorprén com es refereix al sexe femení en clau de xarradores, éssers amb el cap humit i buit, etc.

logo-jircum

Per comprovar que, desgraciadament, no estem tan lluny de tot el que es deia en aquella època, vosaltres havíeu de buscar exemples d’aquestos temes en la premsa actual. El resultat sempre és increïble:

Arturo Fernández, per exemple, va trobar una clara connexió entre la història de traïció de la rabosa i tot el que ha ocorregut amb Pedro Sánchez:

pedrosanchez-5006

http://ultimasnoticiashoy.mx.tl/noticias/los-barones-pasan-a-la-accion-le-echamos-o-desaparecemos

“La semblança del PSOE amb el llibre part d’una situació de caos en què no hi ha un líder o rei que vetlle pels drets i llibertats; d’altre costat podem observar dos bàndols en el partit, igual que en la faula: per una part està el sector que vol a l’expresident Pedro Sánchez (que seria el lleó), i per l’altra els que volen un canvi i proposen a Susana Díaz (que seria el cavall, humil i tranquil). També trobem un conjunt que no saben molt bé el que podria ser el millor per al seu partit i, per tant, es situen al marge de la crisi interna.”

Carlos Arcón també va anar per l’àmbit polític i va trobar relació entre el clàssic de Llull i la situació viscuda a Brasil amb Michel Temer i Dilma Rousseff:

dilma-michel-temer-e1449577640136

http://www.lanacion.com.ar/1933367-michel-temer-el-ascenso-al-poder-tras-anos-a-la-sombra-de-dilma-rousseff 

“Aquesta notícia té certa relació amb Ramon Llull i el Llibre de les bèsties. Michel Temer és la rabosa, que durant molts anys va preparar el seu ascens al poder, manipulant a les persones per acomplir els seus plans. Dilma Rousseff és el lleó, que sent el cap de govern va ser enganyada i manipulada per la rabosa. Tota la resta de polítics representen els altres animals, que estigueren a favor del lleó (Rousseff) i del cavall (el seu oponent), però ningú votà per la rabosa. L’única diferència és el final, que en el conte la rabosa mor i en aquest cas ix victoriosa aconseguint el poder.”

Van ser molts els alumnes que van triar notícies relacionades amb Donald Trump:

trump

http://cat.elpais.com/cat/2016/10/07/internacional/1475876534_569892.html

“Aquesta notícia s’assembla molt a les paraules de Francesc Eiximenis, ja que en les declaracions de Trump podem trobar misogínia, insults a les dones, etc. Això era molt típic d’aquest autor, com podem veure al seu relat “Com Déu creà la llengua a la dona”, en el qual parla d’aquestes dient que són xarradores per naturalesa. Diu que la culpa del pecat original la té la dona (argument molt representatiu de la misogínia) i inclús arriba a comparar la llengua de la dona amb la cua de les cabres. Aquestes paraules pareixen d’una altra època, però hui en dia també podem escoltar-les. Pot ser Eiximenis i Trump no s’assemblen com a persones, però del que no cap dubte és que les seues paraules són molt paregudes.”

Un altre exemple de misogínia el trobava Lorena Palomares en la notícia que parlava del president de Nigèria:

merkel

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/president-nigeria-respon-les-critiques-seva-dona-dient-que-seu-lloc-cuina-5506549

“La notícia es pot relacionar amb els textos d’Eiximenis, ja que aquest autor presentava una actitud misògina. Per exemple, al text “Com Déu creà la llengua a la dona” considera que aquesta és inferior a l’home quan la culpa de parlar amb la serp o d’inclinar Adam al pecat, o quan diu que la dona, com que estava feta de la costella i és un os sec, fa molt de soroll. Mentre que els homes estan fets de terra i com aquesta no fa soroll, són d’una naturalesa més noble que les dones.

En conclusió, tant Eiximenis al S.XIV com Muhammadu Buhari tenen un punt de vista misògin ja que consideren inferiors a les dones.”

facebook-me-gusta

Han sigut molts els treballs per corregir, però paga la pena llegir-los perquè demostren que heu llegit, us heu informat, heu entés i heu tret les vostres conclusions.

Si no us importa, em quede amb aquesta: “Fent aquest treball m’he adonat de la importància per a l’èsser humà d’estudiar i entendre la història per a poder resoldre situacions semblants sense cometre els mateixos errors del passat.”

Fins la pròxima!! 🙂

 

 

 

Feminisme a l’Edat Mitjana?

Després de llegir Eiximenis i Sant Vicent Ferrer amb eixa visió tan misògina, parlant de les dones com si totes foren “putanes”, o comparant-les amb les cabres, què millor que recordar casos que els lleven la raó.

Us imagineu una dona de 25 anys que puguera, en el S.XIV, sobreviure escrivint professionalment?

Christine de Pisan ho va fer, o ho va haver de fer, ja que va enviudar a eixa edat i va tindre al  seu  càrrec tres xiquets i dos familiars més.

chrsitinedepisan-2

La seua és una vida peculiar. El seu pare volia que estudiara, de fet, va afavorir que tinguera accés a la cultura humanista que começava a desenvolupar-se (en contra del que pensava la mare). Eixa formació li va permetre després poder encarregar-se de tot quan el seu home morí a causa de la pesta. A més, encara que la va casar als 15 anys, va viure feliç i enamorada al costat del seu marit.

Què penseu que li hauria passat si haguera aprés només les “coses típiques de les dones” com pretenia la mare? Segurament hauria  hagut de casar-se una altra vegada.

Però no. Va treballar escrivint, conreant diferents gèneres, des de poesia fins a assajos. En “La ciutat de les dones” critica el sistema misògin i demana drets per a les dones.

Pisan presenta su libro Pisan presenta el seu llibre a Isabel de Baviera

20151119_151445-1

I ella no és l’unic cas.

Sabies que, al S.XI, ja hi havia una ginecòloga? Sí, Trótula de Salerno  va escriure en aquell segle sobre la menstruació, el part, els problemes de concepció, les malalties ginecològiques, la cosmètica, etc.

trotula-salerno

Per un costat es mostrava avançada a la seua època, ja que parlava de la possibilitat de administrar opiacis a les dones en el part, per exemple; encara que també mostrava els senyals propis de l’època quan opinava que nosaltres teníem més probabilitat d’emmalaltir per “l’herència” rebuda del pecat original comés per Eva.

part

I és que, al S.XI era més normal que les dones estudiaren i treballaren que al S.XII amb la creació de les universitats, obertes només als homes. De fet, es pensa que a partir d’aquesta data, els mestres universitaris començaren a menysprear el treball d’aquestes metgesses fins el punt d’arribar a plantejar si, en realitat, serien homes.

Per això, nosaltres, al S.XXI les recordem i donem valor a la tasca que dugueren a terme 🙂