Un clàssic sempre és un clàssic. És important tindre’ls en compte a l’hora de planificar les nostres classes perquè en ells està tot el que l’ésser humà necessita saber. El dolor, l’alegria, l’amor, la traïció, la veritat, la vida, la mort, l’amistat, l’abús de poder, el somni…Podríem seguir fins l’infinit i més enllà, veritat?
Però també és cert que als nostres alumnes els costa apropar-se a ells. El primer que hem de fer per ajudar en la tasca és trobar una edició que aprope el llenguatge a la realitat dels estudiants. Tractar de llegir la Divina Comèdia, El Quixot o La Ilíada, per exemple, quasi en versió original no resulta massa atractiu.
Jo he trobar un bon company de viatge amb L’Odissea de Bromera i he pensat aprofitar l’aventura per aplicar alguns dels consells que Gianni Rodari donava en la meravellosa Gramàtica de la fantasia per pegar-li una volta al clàssic i reescriure alguns dels capítols més coneguts.
(Disseny de Nacho Vidal Vía)
“Amb els xiquets ocorre que la major diversió consisteix en formular les preguntes més ridícules i sorprenents”. Rodari encertava en l’afirmació.
Podríem partir del Binomi Fantàstic i crear noves oportunitats d’acció per a eixes ments creatives que a ell tant li agradaven.
Per a aconseguir-ho haurem de crear una relació insòlita entre dos elements. Molt bé. Per si de cas els nostres joves estan adormits, no estaria mal oferir alguna proposta. Per exemple, què passaria si relacionarem aquestos elements a l’atzar? Si els numerem i deixem que la sort trie en forma de dau, ajudem a la imaginació 😉
| PERSONATGES | ELEMENTS |
| Ulisses | Espasa |
| Penèlope | Mojito |
| Telèmac | Telèfon mòbil |
| Polifem | Hotel |
| Atenea | Spa |
| Sirenes | Satèl·lit |
| Circe | Vaixell |
| Posidó | ONG |
(Disseny de Nacho Vidal Vía)
Ja tenim una possibilitat. Només han d’agafar el personatge i l’element i començar a escriure.
Anem a per més. Incorporem un nou element i creem el Trinomi Fantàstic 🙂
| PERSONATGES | ELEMENTS | ACCIONS |
| Ulisses | Espasa | telefonar |
| Penèlope | Mojito | ballar |
| Telèmac | Telèfon mòbil | viatjar |
| Polifem | Hotel | defensar |
| Atenea | Spa | vendre |
| Sirenes | Satèl·lit | observar |
| Circe | Vaixell | Guanyar |
| Posidó | ONG | romandre |
I si ara afegim unes ruletes perquè siguen elles les que trien l’acció a desenvolupar?
(Disseny de Nacho Vidal Vía)
Només hauríem d’imprimir-les i fer-les girar amb un llapis, per exemple. D’aquesta manera podríem intercanviar elements i accions amb les opcions de les combinacions dels 3 elements. Tant per a expressió escrita com per a la pràctica de l’oral, el joc està servit.
I d’ahí, ampliem si volem: possibles localitzacions temporals i espacials, determinar un tipus de narrador, o donar un inici d’acció diferent al que coneixen però amb els personatges de sempre:
–Ulisses desperta en la vora d’una platja desorientat. No recorda res del que ha ocorregut, ni tan sols el seu nom. Aleshores, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Quan s’apropa a elles per escoltar-les millor s’adona que porten gots a la mà i que, al costat de les roques, tenen muntada una paradeta plena de botelles de rom i soda. Per a què les voldran?
(Disseny de Nacho Vidal Vía)
–Telèmac desperta en la vora d’una platja desorientat. Té records confusos al cap. Una tempesta, el mar embravit, unes ones gegants. Poc més, però suficient per fer-se una idea del que va ocórrer. A poc a poc comença a moure el cos. Comprova que no té cap os trencat. Intenta alçar-se quan, des d’unes roques properes, unes sirenes comencen a cridar per captar la seua atenció. Una d’elles porta un estrany aparell penjat al coll amb una corda. És rectangular i emet un so vibrant i estrident. De sobte, la sirena agafa l’aparell i sembla que l’utilitza per comunicar-se amb algú que no hi està present. És impossible, però… sembla ¡un telèfon mòbil!
Ostres! Quina idea! I si poguera parlar amb la sirena, convèncer-la perquè li deixe eixe aparell i aconseguir així localitzar son pare?
O una altra opció. No us heu plantejat mai per què Penèlope ha d’estar esperant el seu home 20 anys mentre aquest va d’aventura en aventura? Aguantaria hui en dia una dona aquesta situació?
Potser fora més divertit “aliar-la” amb Circe, per exemple i que ambdues dedicaren els vespres a anar al fisioterapeuta…
-Penèlope desperta en la vora d’una platja desorientada. Encara li fa mal el cap. La nit passada va ser divertida, massa… Circe està tombada prop d’ella. Encara dorm. No la despertarà, la deixarà descansar mentre ella aprofita per apropar-se al fisioterapeuta que li està tractant el mal d’esquena. Nervis, diuen. Potser. S’ho agafarà amb un punt de vista positiu, no tot va a ser patir per l’absència del seu home, no?
(Disseny de Nacho Vidal Vía)
Per acabar, també podríem aprofitar el clàssic per actualitzar la figura dels personatges més representatius, encara que el punt de vista ja no seria tan agradable.
Qui vaga d’un lloc a un altre perdut en el mar amb els déus en contra? Els immigrants.
La relectura de L’Odissea obliga també a mirar al nostre voltant. Els paral·lelismes apareixen amb facilitat:
Ulisses – migrant Penèlope – família que deixen
Ítaca – país que deixen Posidó – màfies, governants que els rebutgen
Atenea – ONG que ajuden
(Disseny de Nacho Vidal Vía)
Diverses opcions, diversos resultats. El més important: aconseguir que els nostres alumnes lligen, comprenguen, relacionen i creen.
Ànim i endavant! 🙂
