Avaluar sense exàmens

Per segon any consecutiu he dut a terme en 1r de Batxillerat, durant tot el primer trimestre, l’avaluació sense exàmens.

Reconec que en un principi pot sonar arriscar, però paga la pena. El primer que guanyes és l’atenció dels alumnes. No és el mateix explicar la literatura medieval havent-se d’enfrontar a un examen que anar sumant punts a mesura que van elaborant els diferents treballs.

20150921_115925

Per si hi ha algú interessat en conèixer més, explicaré un poc en què ha consistit el projecte:

  • Tenim un llibre de text com a font d’informació i de seguretat. De fet, recordem coneixements o els expliquem amb l’ajuda del llibre. Inclús remarquem on estan les parts més importants per si algú haguera de recuperar l’assignatura a final de curs (aleshores sí que hauria d’examinar-se).
  • Plantegem els treballs, alguns en grup i d’altres individuals. Expliquem la metodologia, el contingut que agafarà, la puntuació que obtindran i com es repartirà aquesta.

20150921_115910

  • Tot es treballa a l’aula, no hi ha tasca per a casa (excepte si no han aprofitat el temps, clar).
  • Es prima més el procés d’aprenentatge que acabar la matèria establerta en un principi.
  • Es pot consultar el mòbil per buscar informació o recursos.

20160927_101721

  • El professor va passant pels grups o per les taules ajudant els alumnes.
  • Usem recursos audiovisuals.

ACTIVITATS PROPOSTES

Racó trobadoresc

Entre tots recordem les característiques principals de l’època medieval i de l’amor cortés. Després llegim poemes de diferents trobadors i trobairitzs; per supost,  incloem “La llengenda del cor menjat”. Apliquem els trets del codi amorós i deixem dos sessions perquè pensen com preparar el seu racó trobadoresc. Hauran d’ambientar-lo amb propietat i, a més, hauran de demostrar els seus dots com poetes o narradors. Per acabar, exposen el treball davant els seus companys. (S’admeten disfresses) 😉

 

Que huit segles no són res

En aquesta ocasió hauran de connectar els segles de la literatura doctrinària (S.XII – XIII) amb l’actualitat.

Prenem contacte amb Ramon Llull i el Llibre de les bèsties, també extraem les característiques més rellevants de l’època amb els textos d’Eiximenis i Sant Vicent Ferrer. Després -descoberta la misogínia, la falta de llibertat i de coneixements del poble en general, l’obediència extrema als amos- es llancen a buscar exemples en la premsa que demostren que huit segles no són res.

il%c2%b7lustracio_del_llibre_de_les_besties_de_josep_granyer

(il·lustració de Josep Granyer)

Aquest treball és individual.

Mostres de treballs.

Escrivim cròniques

Per a començar aquesta part del temari, vegem “Excalibur”. És un poc llarga, però ens serveix per a entendre què era un cavaller a l’Edat Mitjana i com afectava la màgia i els poders sobrenaturals en certa part de la producció textual.

Llegim alguns fragments de les quatre grans Cròniques, busquem les característiques principals i dediquem dos sessions per escriure una que haurà d’estar basada en alguna de les escenes de la pel.lícula. Hauran de respectar certs aspectes: l’ús del Nos Majestàtic o de la tercera persona (depenent a quin autor trien), mostrar providencialisme, etc. A més, han de decorar el full en què escriuran.

 

Es busquen superherois

Aprofitant tot allò aprés amb la pel·lícula, agafem les característiques que ha de tindre un cavaller medieval, les comparem amb les que defineix al gran Tirant lo Blanch (després de llegir alguns fragments de la novel·la) i definim les diferències entre llibre de cavalleries i novel·la cavalleresca.

Ens adonem de la proximitat d’aquells herois amb d’altres més propers que apareixen als còmics i al cine. Però no ens quedem ahí. ¿O no existeixen persones que han millorat el món gràcies al seu treball?

D’açò es tractarà ara, de triar un personatge (de ficció o real), explicar l’elecció i justificar si compliria amb els trets dels llibres de cavalleria o de les novel·les cavalleresques. Descriuran la investigació i el resultat de la mateixa davant dels companys de classe.

20161207_084914img-20161126-wa0006img-20161126-wa0008

Rock a l’Edat Mitjana

rock-edat-mitjana-1

https://laclasedelola.wordpress.com/2017/01/15/rock-a-ledat-mitjana/rock-edat-mitjana-1/ 

La nota del trimestre s’obté sumant la que van aconseguint amb els treballs realitzats. En les rúbriques apareix què s’avaluarà i com es puntuarà. Els serveixen per a saber amb anticipació què han de fer.

Valoració del projecte:

Com a docent, pense que és bo canviar el nostre paper a l’aula. Hem de fer-los protagonistes de l’aprenentatge, i per aconseguir-ho, necessiten transformar la informació.

No es tracta de memoritzar dades, sinó de comprendre, assimilar, fer seu el coneixement.

Inconvenient: com els grups són nombrosos, és dificultós fer més treballs individuals, encara que els convendria per millorar l’expressió escrita i l’ortografia.

La valoració per part d’ells és positiva. Diuen que recorden conceptes després que hagen passsat mesos i troben l’assignatura més organitzada. Els agradaria treballar d’aquesta manera en altres matèries també.

Rock a l’Edat Mitjana

Edat Mitjana, poesia trobadoresca, trobairitzs, Ausiàs March… Sona massa llunyà, complicat i antic. No paga la pena intentar conèixer el que va ocórrer fa sis segles.

rock-edat-mitjana-1

Sting, Stevie Wonder, Bruno Mars, Adele, Robbie Williams… Sona massa actual. És impossible trobar un fil conductor que els unisca.

O no?

Encara que no ho semble a primera vista, potser hi haja quelcom que ens puga aproximar al S.XV sense haver de buscar molt, que ens facilite la comprensió d’aquells textos llegint els d’ara. Per què? Perquè els sentiments ens igualen i no passen de moda. Si els clàssics van patir i gaudir per amor, els poetes i els músics del S.XX també.

Vols comprovar-ho?

En 1r de Batxillerat ho hem ficat en pràctica i ens ha agradat.

Primer, vam introduir-nos en l’època vegent alguns fragments de “El nombre de la rosa”. Aprofitarem la pel·lícula per extraure les característiques principals que regien aquests segles: misogínia, feudalisme i teocentrisme. També van eixir altres temes relacionats, com la superstició, la falta de cultura, la pobresa, la desigualtat social, etc.

Amb aquestes dades vam anar a buscar paral·lelismes amb la música actual, i els vam trobar sense cap dificultat. Fins i tot, en el grup que va tocar fer-ho de 14 a 15h va anar molt bé 😉

rock-edat-mitjana-5

També vam explicar les característiques de la poesia trobadoresca i de l’amor cortés aprofitant cançons d’ara. A més, vam veure que ja existien dones rebels que expressaven el dolor que patien per amor. De la Comtessa de Dia a Adele en un tres i no res 🙂

rock-edat-mitjana-7

El que més els va agradar va ser “La llegenda del cor menjat”, una perfecta explicació de la relació a tres que s’establia entre la midons, l’hom i el gilós. Alguns d’ells van escriure després la seua versió de la història.

I continuàrem endinsant-nos en l’EdatMitjana. Ens aproximàrem a Ausiàs March coneixent les dades principals de la seua biografia i del seu estil: la voluntat d’allunyar-se dels trobadors, la visió que tenia de la dona, la lluita entre amor espiritual i carnal, els senyals…

rock-edat-mitjana-11

I també vam trobar exemples en l’actualitat que reflectien aquells problemes i desitjos.

rock-edat-mitjana-13

rock-edat-mitjana-16

El millor de tot, llegir els treballs dels alumnes i veure que han entés la informació i que, a més, els agrada aprendre d’aquesta manera.

“Relacionant Ausiàs March amb les cançons, trobe similitud entre “Grenade”, de Bruno Mars, i el poema “Veles e vents”.

Ja en la primera línia, que diu: “Jo tem la mort per no absentar-me de vós”, fa una relació molt directa amb el missatge general de la cançó, que vol transmetre l’amor vertader i il·limitat d’un home a la seua amada. Tant és aquest amor, que és capaç de morir per ella, com molt bé resumeix en aquesta frase: “Sí, jo moriria per tu, però tu no faries el mateix”.

Però si ens fixem, no solament ha expressat la seua estima, sinó també que la dona no el vol amb el mateix amor, no tant com per a morir pels sentiments, com diu Ausiàs March en: “podria tèmer o confiar en l’esdevenidor”. (Asier)

Càntic espiritualFeel  (Robbie Williams): “En ambdues obres es diu que es vol ser proper a Déu, però aquest no els dóna la mà, és a dir, no els fa cas.

Altra semblança seria, per exemple, que ambdós autors volen “sentir un amor verdader”. Ausiàs March es trobava desesperat per encontrar l’amor verdader, un amor pur i platònic, com el que tenia Dante amb Beatrice.

També hi ha una part de la cançó que diu que vol una “vida eterna”. Ausiàs March temia anar a l’infern pels seus pecats i volia anar al cel per tenir una “vida eterna” amb Déu”. (Geles)

I molts més exemples que demostren que han llegit, han entés i, el més important, han aprés. Reflexió més o menys generalitzada: canvien els segles, però no els sentiments.