Hedonisme, societat i un gegant actualitzat

“Hedonisme? I açò què és?” , em pregunten els estudiants de Batxillerat quan escolten el mot en parlar de Quim Monzó. “La vida que portem hui en dia, la manera de viure que hem creat”, els conteste. I ells semblen no acabar d’entendre. “Però, que n’hi ha una altra?”

Potser si m’hagueren acompanyat a la xarrada de l’expert en màrqueting que vaig escoltar precisament en la setmana del Black Friday els hauria quedat més clar. Amb una xicoteta retrospectiva, va mostrar els canvis de la societat al llarg d’un grapat de dècades. D’uns anys 40 viscuts en la pobresa i en la idea d’estalvi es va passar a l’esforç del 60, el benestar del 80 i l’hedonisme del nou mil·lenni. Com nomenar la d’ara?

Per argumentar l’exposició només va haver de recórrer a una realitat que els mestres coneguem molt bé: la situació familiar de la majoria, amb xiquets carregats de deures i activitats extraescolars per omplir un temps que molts pares no saben com dedicar-los. Alguns per treball i altres per recompenses personals, deixen de complir una part important en l’educació: estar, i l’escola ha d’ocupar eixe lloc buit. Seu bé, fes cas del que et diuen, no contestes, a mi no em parles així, lleva’t l’auricular del mòbil… Nou contingut per a les nostres matèries.

En un segle basat en el consumisme busquem els xicotets plaers que ens fan creure que vivim millor: roba, calçat, perfums, massatges… Tot per sentir-nos bé.

1

Enguany, en Batxillerat, també hem llegit algunes Rondalles d’Enric Valor. Parlant amb ells de “El gegant del romaní” els crida l’atenció la maldat del gegant, l’egoisme que mostra quan exigeix a uns pares portar-se  el fill, l’Adolfet. L’enginy del jove, el desenvolupament inesperat de l’acció i el final tràgic del dolent respon a l’estructura esperada dels contes tradicionals. Fins ahí semblava arribar la història.

Però ja no. Per al pròxim curs afegiré la lectura de la versió actualitzada que Francesc Gisbert n’ha fet. En “Un poble de llegenda” el gegant passa d’antagonista a víctima des del primer moment en què s’encarrega de xiquets malcriats i malfaeneres a petició de pares desesperats. Fins que, fart d’abusos, decideix fer-los fora del castell, tancar les portes i desaparèixer un temps. Dorm durant anys i, en despertar, ell no sap quant ha transcorregut, però nosaltres, els lectors, sí. Xarxes socials, turistes, cases rurals o pares que es preocupen més per ells mateixos que pels seus fills. Estem al 2017 i els mestres som com el gegant.

poble de llegenda

(Il·lustració Ada Sinhache)

A partir d’ara, per explicar als estudiants què és l’hedonisme els recomanaré llegir la contalla de Gisbert. Per a recobrar el paper que teníem abans els docents encara no tinc solució. Continuaré llegint, per si de cas.

Anuncios

Analitzem Rondalles

Enguany hem tornat a llegir algunes de les Rondalles d’Enric Valor per tal d’apropar-nos més a aquesta figura tan important per a la literatura valenciana i per a la normativització i normalització de la nostra llengua.

1

 

A principi de curs aprofitàrem unes sessions que poguérem fer a l’aula d’informàtica i, d’aquesta manera, coneguèrem la tasca fonamental que va desenvolupar com a narrador, conservador del folklore valencià i com a gramàtic.

2

 

I, abans d’acabar el trimestre, hem fet xicotets racons per explicar paral·lelismes entre les rondalles i els contes tradicionals o per a exposar alguns dels elements comuns que trobem en elles.

Aquest ha sigut, més o menys, el resultat:

En general a tots us ha agradat “El jugador de Petrer”. És un text curt i àgil que s’entén fàcilment i que trasmet un missatge un tant inquietant: és possible fer pactes amb el diable i eixir guanyant. Serà aquesta la moralitat?

També heu coincidit respecte a l’opinió de “El gegant del Romaní”. Prou més llarga i complicada. La història d’Adolfet sembla embolicar-se més a cada línea. A poc a poc, tot cobra sentit i els poders que els animals li han transferit acaben ajudant-lo en la resolució del problema.

20171030_132337

Altra que es va complicant és “El xiquet que va nàixer de peus”. Una altra vegada, la màgia haurà de participar en l’acció per resoldre els conflictes als què s’ha d’enfrontar Bernadet. La majoria de vosaltres ha relacionat aquest relat amb el passatge de Moisés. Ambdós són amollats al riu en un intent de salvar-los la vida. A més, l’escena de la gitana avisant Jordi que la seua dona seria mare us ha recordar a l’anunciació de la Verge. Hi ha semblances i diferències, però el més important és trobar eixos punts en comú. Ben fet.

20171027_091420

I què dir de les influències dels contes tradicionals? Aquest grup ho va tindre molt clar. Abella, per exemple, es podria relacionar amb “La Ventafocs”, per un costat, pel tema de les germanastres envejoses; i a “La bella i la bèstia”,per un altre, pel negre que obliga a la protagonista a quedar tancada en el castell i que, finalment, enamorat d’ella mor per la seua absència.

M’ha agradat l’explicació que van fer entre “Joan Antoni i els torpalls” i el quadre de Kandinsky (Estudi de color amb quadrats). Existeix la mateixa varietat de gent i intel·ligències com de colors i possibilitats de combinació.

Per acabar, alguns dels que no heu fet trampa i  heu llegit TOTES les rondalles, heu trobat elements en comú entre elles com l’àmbit rural oposat als palaus dels dolents; la religiositat que, de diverses maneres, hi apareix; la màgia, per descomptat, companyera fidel de la majoria dels protagonistes; influència de la mitologia, com per exemple en “El xiquet que va nàixer de peus” amb l’aparició d’eixe barquer que tant recordava a Caront; la importància dels animals i dels poders que proporcionen als persontages, etc.

M’acomiade amb una mostra del que aprenc de vosaltres. En aquest vídeo s’explica la història de Halloween i es nomena a Jack Olander, jugador que va fer un pacte amb el diable i el va enganyar. Us sona?