L’Edat Mitjana es caracteritza, entre altres coses, pel rebuig a tot allò que estiguera relacionat amb les dones. Hi ha clares mostres a la literatura de l’època que ho demostren: Eiximenis, Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig…
Es fàcil trobar frases on es relaciona a les fèmines amb termes com putanes, deslleials, mentideres, bruixes, portadores de malalties i més. Inclús s’intenta explicar el nostre origen com una idea boja d’Adam qui, evitant les recomanacions de Déu, li demanà que li fera una companyera. Que si tenim el cap humit, que si la llengua prové de la cua d’una cabra…
Mireu, per exemple, aquest fragment de l’Espill, de Jaume Roig:
“Si s’adormia
de seguida roncava. Molt m’enutjava
cada nit. Sovint al llit
com s’orinava i movia
tant i sovint, el llit podrint.
D’altre pudia quan li venia
allò ordinari, sense més pensar-hi,
cames i cuixes les calces fluixes,
tot se n’omplia…”
Però, entre tanta misogínia, també podem trobar casos de dones que sobreïsqueren pels seus coneixements i pel seu treball en aquest temps de superstició.
Christine de Pisan i Trótula de Salerno són dos exemples. Ja vam parlar d’elles en una altra entrada. Clica en les següents imatges interactives i informa’t un poc més sobre elles:
A classe podràs accedir a altres casos més recents, com els de les germanes Bronte, Alfonsina Estrada o Kate Sheppard per comparar-les i quedar-te amb el millor de cada història. I és que les dones, si volem, podem 😉
