Fuster és un imprescindible de la nostra literatura, però normalment dubtem a l’hora de portar-lo a l’aula perquè als alumnes els costa entendre els seus missatges.
Per intentar trencar la barrera tàcita que ja fa temps es va imposar entre els joves i ell, enguany hem provat a apropar-nos a la seua figura i als seus escrits d’una manera diferent.
Primer, vam aprofitar el que els alumnes havien aprés amb el vídeo que van veure d’Estellés. Després, vam preparar una presentació de Genial.ly, interactiva i visual, que ens servirà (de pas) més endavant per a estudiar a l’escriptor en 2n de Batxillerat. Només es tracta de dosificar la informació adient a cada curs.
Una vegada havien assimilat algunes dades cridaneres de la biografia, vam buscar un text no massa llarg i que tractara algún tema que estiguera d’actualitat. Diccionari per a ociosos estava ben prop per a oferir-nos una joia: «Xenofòbia».
Vam fraccionar el contingut en parts i, de nou amb Genial.ly, vam afegir imatges relacionades perquè resultara més entenedor i atractiu:
Vam llegir a classe per comentar cada pàgina i per resoldre dubtes. Tot va anar bé, així que, després, ens vam apropar als aforismes. Vam trobar un blog que, fins i tot, els ordenava per temes (https://sommacus.wordpress.com/2008/06/09/els-aforismes-de-joan-fuster/), i d’ahí va sorgir la idea de com treballar-los a l’aula.
Vam fer un llistat amb un bon grapat d’aforismes, els repartirem als alumnes i els demanaren que en triaren 4 cadascú. Els donàrem post-it de colors i mentre llegien i triaven, vam preparar un mural senzill en el corredor reflectint els diferents temes que podien tractar.
Quan els alumnes havien escrit en els post-it, eixien de classe i penjaven els paperets on pensaven que anaven millor. Al final, feiem una posada en comú perquè explicaren què havien entés, per què els havien classificat d’eixa manera i quina opinió tenien sobre les màximes de l’autor de Sueca.
Va ser una activitat senzilla de preparar i molt profitosa per l’expressió oral que es provoca i pel pensament crític que es desenvolupa.
Per acabar, vam llegir un altre text de Fuster, «L’art de llegir», i van extraure d’ell les característiques del gènere de l’assaig.
El millor de tot: els alumnes es van quedar amb la idea que reflexionar és bo, compartir idees, necessari; i llegir fins i tot allò que no ens agrade, imprescindible per obrir la ment, guanyar coneixements i tindre arguments a l’hora de parlar sobre qualsevol tema.
laCLASEdeLola 