Hedonisme, societat i un gegant actualitzat

“Hedonisme? I açò què és?” , em pregunten els estudiants de Batxillerat quan escolten el mot en parlar de Quim Monzó. “La vida que portem hui en dia, la manera de viure que hem creat”, els conteste. I ells semblen no acabar d’entendre. “Però, que n’hi ha una altra?”

Potser si m’hagueren acompanyat a la xarrada de l’expert en màrqueting que vaig escoltar precisament en la setmana del Black Friday els hauria quedat més clar. Amb una xicoteta retrospectiva, va mostrar els canvis de la societat al llarg d’un grapat de dècades. D’uns anys 40 viscuts en la pobresa i en la idea d’estalvi es va passar a l’esforç del 60, el benestar del 80 i l’hedonisme del nou mil·lenni. Com nomenar la d’ara?

Per argumentar l’exposició només va haver de recórrer a una realitat que els mestres coneguem molt bé: la situació familiar de la majoria, amb xiquets carregats de deures i activitats extraescolars per omplir un temps que molts pares no saben com dedicar-los. Alguns per treball i altres per recompenses personals, deixen de complir una part important en l’educació: estar, i l’escola ha d’ocupar eixe lloc buit. Seu bé, fes cas del que et diuen, no contestes, a mi no em parles així, lleva’t l’auricular del mòbil… Nou contingut per a les nostres matèries.

En un segle basat en el consumisme busquem els xicotets plaers que ens fan creure que vivim millor: roba, calçat, perfums, massatges… Tot per sentir-nos bé.

1

Enguany, en Batxillerat, també hem llegit algunes Rondalles d’Enric Valor. Parlant amb ells de “El gegant del romaní” els crida l’atenció la maldat del gegant, l’egoisme que mostra quan exigeix a uns pares portar-se  el fill, l’Adolfet. L’enginy del jove, el desenvolupament inesperat de l’acció i el final tràgic del dolent respon a l’estructura esperada dels contes tradicionals. Fins ahí semblava arribar la història.

Però ja no. Per al pròxim curs afegiré la lectura de la versió actualitzada que Francesc Gisbert n’ha fet. En “Un poble de llegenda” el gegant passa d’antagonista a víctima des del primer moment en què s’encarrega de xiquets malcriats i malfaeneres a petició de pares desesperats. Fins que, fart d’abusos, decideix fer-los fora del castell, tancar les portes i desaparèixer un temps. Dorm durant anys i, en despertar, ell no sap quant ha transcorregut, però nosaltres, els lectors, sí. Xarxes socials, turistes, cases rurals o pares que es preocupen més per ells mateixos que pels seus fills. Estem al 2017 i els mestres som com el gegant.

poble de llegenda

(Il·lustració Ada Sinhache)

A partir d’ara, per explicar als estudiants què és l’hedonisme els recomanaré llegir la contalla de Gisbert. Per a recobrar el paper que teníem abans els docents encara no tinc solució. Continuaré llegint, per si de cas.

Anuncios

¿Creemos todo lo que vemos?

Estamos en la era de la información y de la comunicación, pero, ¿significa eso que sabemos ahora más que en épocas anteriores? ¿Estamos avanzando hacia una sociedad formada y culta, o más bien nos encontramos en una fase de aletargamiento intelectual?

Internet , redes sociales, medios de comunicación...

¿Alguna vez habéis visto o leído algo por Internet que ha resultado ser falso? ¿Sabéis que son los “fake”? ¿En qué se diferencian de las leyendas urbanas?

Internet , redes sociales, medios de comunicación...

Fijaos en la siguiente imagen. La vi circular por una red social el pasado viernes.

Publicación-en-castellano-en-las-redes-sociales-sobre-el-origen-del-Black-Friday

(https://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/destripando-bulos-no-el-black-friday-no-se-origino-por-la-venta-de-esclavos-negros/ )

Varias personas la compartieron como forma de protesta ante la extensión del black friday.

La historia parece real, pero ¿es ése el origen de la expresión? ¿Por qué no buscar en otras fuentes de información para contrastar los datos como el mismo texto recomendaba? 

Dedicad unos minutos a leer este enlace:

http://www.lne.es/sociedad/2017/11/24/origen-black-friday-bulo-esclavos/2198961.html   

black friday bulo

(Imagen de “Destripando bulos” en 20minutos.)

Y un par más para éste otro:

https://academiaplay.es/origen-historico-black-friday/

¿Qué personajes famosos han dado credibilidad al bulo? ¿Por qué crees que les ha ocurrido? ¿Cómo lo podrían haber evitado? ¿Os ha pasado a vosotros algo parecido alguna vez?

Para evitar confusiones y, sobre todo, para que no nos tomen el pelo, lo mejor será recurrir a la regla del 3: comprobar y contrastar la información al menos en 3 fuentes diferentes. Evitaremos confusiones y aprenderemos más 🙂

Encontraréis más información en el siguiente enlace del Cefire, el Servicio de Formación del Profesorado de la Generalitat Valenciana:

http://cefire.edu.gva.es/file.php/1/Comunicacion_y_apertura/B4_RecursosEducativos/3criterios_para_evaluar_la_informacin.html  

cefire eval informacion internet

Usad esta tabla, aunque sea mentalmente, antes de creer y compartir información por la red 😉

Teatro al aire libre

El teatro hay que representarlo, por eso, después de haber leído “Edipo rey” en clase fuimos hasta el río para representar al aire libre algunas de las escenas más importantes de esta gran tragedia.

Nada mejor que dar vida a las palabras. Vuestra actitud fue excelente desde el primer momento, y la entrega a los papeles elegidos, completa.

 

Sorprende ver cómo cambiáis, cómo os transformáis para entrar en la piel de los personajes: Yocasta, Edipo, Creonte, el servidor de Layo, el de Pólibo, Tiresias… Habéis sentido empatía por cada uno de ellos y habéis hecho creíble la historia del rey de Tebas.

También habéis demostrado que sabéis trasladar aquella problemática a nuestros días. Por ejemplo, muchas películas muestran la ceguera de los protagonistas, como tiene claro Irene Modesto después de analizar “La Isla”; o César Villanueva con “Avatar”. En ambas se plantea una situación que esconde circunstancias adversas, o que son un mero espejismo de otra realidad muy diferente.

Lo mismo ocurre en “Grito por ver la luz”, libro que ha analizado Jacobo Alcocer ante la doble vida que lleva uno de los personajes principales y que afecta al desarrollo de toda la historia.

Y mucho más.

Enhorabuena a todos por vuestro trabajo. Empezaremos a pensar en la próxima lectura y buscaremos emplazamiento para repetir la experiencia 🙂

20171110_124841

Nuevas tecnologías, Bécquer, el Ministerio del Tiempo y Trasmoz

 ¿Por qué no aprovechar un capítulo del Ministerio del Tiempo para reforzar los contenidos vistos en clase a partir del Romanticismo?

Dicho y hecho. El capítulo que habla de Bécquer y esa décima carta (de las nueve reales que conforman “Cartas desde mi celda”) enganchó a los alumnos de PR4 desde el principio. El ambiente misterioso, las gentes del pueblo de Trasmoz dejando entrever algo sospechoso, la extraña actitud de los agentes, el personaje de Mencía, la alusión a las brujas… Todos estos elementos hacían prever el éxito entre este público tan exigente.

Y después, como ya habíamos leído algunas rimas y leyendas del autor sevillano, nos decidimos a investigar un poco más sobre la maldición del pueblo aragonés.

¿Qué pasó en realidad para que Trasmoz fuera excomulgado? ¿Dónde está situado exactamente? ¿Cuánta gente vive ahora allí? ¿Siguen estando malditos?

Para indagar en estas cuestiones, nada mejor que crear una tarea en Classroom y trabajar con ordenadores en clase mediante google docs.

Esta herramienta permite ver el progreso de los alumnos mientras ellos van trabajando, al igual que posibilita compartir el documento creado e ir editándolo por varios estudiantes al mismo tiempo.

trabajo alumno brujas

Ojalá tuviéramos los medios necesarios para poder trabajar más así. El comportamiento de ellos mejora notablemente y su interés por lo que están haciendo también.

Analitzem Rondalles

Enguany hem tornat a llegir algunes de les Rondalles d’Enric Valor per tal d’apropar-nos més a aquesta figura tan important per a la literatura valenciana i per a la normativització i normalització de la nostra llengua.

1

 

A principi de curs aprofitàrem unes sessions que poguérem fer a l’aula d’informàtica i, d’aquesta manera, coneguèrem la tasca fonamental que va desenvolupar com a narrador, conservador del folklore valencià i com a gramàtic.

2

 

I, abans d’acabar el trimestre, hem fet xicotets racons per explicar paral·lelismes entre les rondalles i els contes tradicionals o per a exposar alguns dels elements comuns que trobem en elles.

Aquest ha sigut, més o menys, el resultat:

En general a tots us ha agradat “El jugador de Petrer”. És un text curt i àgil que s’entén fàcilment i que trasmet un missatge un tant inquietant: és possible fer pactes amb el diable i eixir guanyant. Serà aquesta la moralitat?

També heu coincidit respecte a l’opinió de “El gegant del Romaní”. Prou més llarga i complicada. La història d’Adolfet sembla embolicar-se més a cada línea. A poc a poc, tot cobra sentit i els poders que els animals li han transferit acaben ajudant-lo en la resolució del problema.

20171030_132337

Altra que es va complicant és “El xiquet que va nàixer de peus”. Una altra vegada, la màgia haurà de participar en l’acció per resoldre els conflictes als què s’ha d’enfrontar Bernadet. La majoria de vosaltres ha relacionat aquest relat amb el passatge de Moisés. Ambdós són amollats al riu en un intent de salvar-los la vida. A més, l’escena de la gitana avisant Jordi que la seua dona seria mare us ha recordar a l’anunciació de la Verge. Hi ha semblances i diferències, però el més important és trobar eixos punts en comú. Ben fet.

20171027_091420

I què dir de les influències dels contes tradicionals? Aquest grup ho va tindre molt clar. Abella, per exemple, es podria relacionar amb “La Ventafocs”, per un costat, pel tema de les germanastres envejoses; i a “La bella i la bèstia”,per un altre, pel negre que obliga a la protagonista a quedar tancada en el castell i que, finalment, enamorat d’ella mor per la seua absència.

M’ha agradat l’explicació que van fer entre “Joan Antoni i els torpalls” i el quadre de Kandinsky (Estudi de color amb quadrats). Existeix la mateixa varietat de gent i intel·ligències com de colors i possibilitats de combinació.

Per acabar, alguns dels que no heu fet trampa i  heu llegit TOTES les rondalles, heu trobat elements en comú entre elles com l’àmbit rural oposat als palaus dels dolents; la religiositat que, de diverses maneres, hi apareix; la màgia, per descomptat, companyera fidel de la majoria dels protagonistes; influència de la mitologia, com per exemple en “El xiquet que va nàixer de peus” amb l’aparició d’eixe barquer que tant recordava a Caront; la importància dels animals i dels poders que proporcionen als persontages, etc.

M’acomiade amb una mostra del que aprenc de vosaltres. En aquest vídeo s’explica la història de Halloween i es nomena a Jack Olander, jugador que va fer un pacte amb el diable i el va enganyar. Us sona?

Treballar amb Formularis G Suite

Els formularis G Suite són una bona aposta per captar diferent tipus d’informació d’una manera ràpida i senzilla.

Enguany, per exemple, m’he decidit una vegada més per usar-los en algunes de les proves inicials.

20170930_212847

Quan ja coneixes als alumnes perquè els has tingut altres anys, suposa una ferramenta còmoda i àgil. Accedeixen a la prova mitjançant Classroom i, un cop han acabat, l’envien i reben al moment els resultats.

Formulari

Si, a més, actives l’opció de crear el full de càlcul, immediatament pots tindre reflectides les respostes i la puntuació. D’una ullada saps qui ha fallat i en què, fet que ajuda en el plantejament de la següent sessió.

respostes

Quan vols fer un qüestionari tipus test, aquesta és l’eina perfecta. Ara bé, si la intenció és fer-los escriure, la correcció es complica perquè no pots modificar les respostes.

lit univ

M’ha passat en una prova de Literatura Universal i, al final, he optat per imprimir les que tenien més errors per tal d’indicar-los on havien fallat.

De totes maneres, als que els ha eixit bé els agrada rebre el correu amb la nota reflectida.

Parlant amb ells sobre els aspectes positius i negatius, reconeixen, per majoria, preferir aquest mètode a l’examen tradicional. A més, també diuen que els agrada contestar amb el mòbil. Pel que sembla, escriuen més ràpid amb el teclat del telèfon que amb el de l’ordinador.

20170926_232036

Encara queda un aspecte per tractar: molts errors han sigut provocats per no respectar les normes d’ortografia o per aplicar un registre massa col·loquial a un text formal. Quan ho comentem, admeten que han escrit com si estigueren comunicant-se amb els amics per un xat, però també afegeixen que amb l’activitat han aprés a donar una utilitat nova a la tecnologia i a reconèixer l’existència de diferents àmbits d’ús fora dels llibres de text.

formulario

 

Conclusió: els formularis són interessants per poder comprovar de manera ràpida si han assolit alguns coneixements, per exemple; o per a saber en quin nivell estan d’un concepte determinat. També serveixen per a altres funcions, però als professors que hem de treballar amb comentaris de text, se’ns complica un poc la tasca. Malgrat això, seguiré fent-los servir en algunes situacions.

Jocs de taula per a l’ortografia

Què fer quan has d’explicar una vegada més els diftongs, els hiats, l’accentuació i els dígrafs davant uns alumnes que t’esperen amb cara d’avorriment? JUGAR.

A açò ens hem dedicat aquestes primeres setmanes en 3r d’ESO. Amb els continguts “clàssics” de l’ortografia hem donat pas a la seua creativitat.

Els vam demanar que, a partir de la base teòrica, elaboraren jocs de taula i no van tardar gens en ficar en marxa els seus caps.

 

Cartolines, retoladors, tisores, pegament… fins i tot una pistola de cola.

Des dels jocs clàssics a d’altres més televisius i actuals.

A poc a poc prenien forma.

Després de fer una exposició oral individual explicant per què havien triat cada joc, les instruccions, els conceptes que havien reflectit en les preguntes, etc. vam parlar sobre l’aprenentatge que havia suposat. En general, reconeixien haver aprés sense adonar-se mentre ho preparaven tot.

I per fi va arribar el moment decisiu: provar-los.

 

Conclusió: de moment no hem fet cap prova escrita per comprovar el grau d’assoliment, però paga la pena modificar les dinàmiques per veure’ls treballar en equip, passar-ho bé i aprendre.

Cada curs, quasi cada trimestre, notem com canvia el perfil dels nostres alumnes. Són addictes a la tecnologia i rebutgen les sessions tradicionals. La gamificació suposa una bona proposta per fer-los protagonistes. Manipular la informació és una opció per evitar que l’obliden en eixir de classe.

El pròxim trimestre, més i, si és possible, millor 😉