Un año más volvemos a Madrid. En esta ocasión cambiaremos un poco el recorrido y nos acercaremos a las calles del centro de la ciudad. Para que nadie se pierda, aquí tenéis un maps con algunos puntos que os recomendamos visitar. Tienen una carga literaria e histórica importante y merece la pena que los conozcáis.
Valle-Inclán y sus espejos que deformaban la realidad, la estatua de Calderón de la Barca, la casa de Cervantes, el punto cero… El Barrio de las Letras guarda muchas sorpresas.
Aprovechad bien el tiempo. A media mañana iremos a la Casa Museo de Lope de Vega, de ahí a la Residencia de Estudiantes (para recordar a Lorca, Dalí, Buñuel…) y cómo no, a nuestro querido Museo del Prado.
Los planos ya son conocidos, pero os lo vuelvo a pasar para que los tengáis a mano:
Recordad: visitad dos salas (al menos) y contestad a las cuestiones que se plantean.
Para acabar la jornada, nos tomaremos algo en el Café Gijón e intercambiaremos sensaciones. Será un día intenso, pero sobre todo, no os olvidéis de disfrutar ❤
Per a saber com està distribuïda la informació en un text. I és que, es pot contar el mateix però de diferents maneres. Dependrà d’on vullguem focalitzar la informació.
La informació que es dóna al principi es denomina TEMA, i la que es va afegint, REMA.
Segons com es desenvolupe aquesta, la progressió podrà ser de 3 tipus:
¿Por qué creó Brian May We will rock you? Para que sus seguidores pudieran participar del espectáculo de una forma más activa. Los chromebooks, las herramientas Google y el flipped no son tan rockeros, pero nos acercan a la finalidad que pretendían conseguir desde Queen.
Y es que, en los tiempos que corren, resulta necesario poner al alumno en el centro del aprendizaje, dejarlo actuar, pensar, relacionar, tomar decisiones, crear… Por eso, desde hace un par de cursos me decanté por la tecnología e investigué algunas de sus posibilidades.
Los alumnos han cambiado mucho en poco tiempo y no podemos pretender dar clase como lo hacíamos tres o cuatro años atrás.
La tecnología, en sus diferentes vertientes, domina nuestra rutina y esta realidad se ha trasladado al aula. Todos los campos de la industria y de la investigación se han rendido a las bondades que ofrece (aunque también plantea inconvenientes, claro). Nuestras casas y familias también se han visto afectadas. Ante esta situación, ¿podemos quedarnos al margen en el ámbito educativo?
Yo creo que no. De hecho, debemos conocer qué está pasando y derribar las paredes de las aulas para integrarnos en el mundo del S.XXI y en la (r)evolución que se está produciendo.
Ahora, los alumnos no llevan bien sesiones expositivas de más de 10 minutos. Están acostumbrados a la inmediatez de Internet, a tutoriales que abarcan infinitos temas. Luego, en clase, podemos encontrar estudiantes que aguantan toda la mañana sentados escuchando al profesor, pero, volviendo al ejemplo de la canción, ¿cuál es su grado de implicación en lo que ocurre en el aula? ¿Se limitan a repetir lo que han aprendido de memoria o participan realmente en el proceso? Y lo más importante, ¿cuánto aprenden así?
No hay una única solución. Después de sondear unas cuantas, me decido por la metodología flipped classroom como vía principal y la desarrollo con los chromebooks y las herramientas de Google. De esta manera el alumno gana protagonismo e independencia ya que accede a la información cuantas veces necesita y luego puede trabajar en clase junto a otros compañeros compartiendo lo aprendido o resolviendo dudas.
Por nuestra parte, el profesor cambia totalmente de papel. Deja la mesa y la pizarra para pasar por los grupos, acercarse a los alumnos, revisar su trabajo y comprobar el ritmo de aprendizaje.
Si el grupo es numeroso, las herramientas de Google ayudan en esta fase. Por medio de Classroom es rápido y sencillo asignar tareas, escribir sugerencias y editar los documentos que se están trabajando. Esta aplicación también te permite mantener una comunicación fluida con los estudiantes.
A mí me ha pasado. Mientras ellos completan un documento, yo lo superviso, añado correcciones y ellos, en la misma sesión, vuelven atrás para ver en qué han fallado y cómo pueden arreglarlo.
Es simple y útil. Si coincide que están trabajando por parejas, se enriquece el momento de la corrección porque entre ellos piensan, debaten y llegan a una conclusión.
También aligera el proceso de evaluación. Classroom permite seleccionar la nota que damos a la tarea asignada y, en cuanto la puntuamos, se lo notifica. Esto mejora el proceso de aprendizaje.
Ahora, con esta forma de trabajar, hemos fomentado la expresión escrita. Redactan más y se fijan para no volver a cometer errores. Antes sólo les corregía un trabajo al trimestre y un examen. Ahora, cada documento consta de varias cuestiones y tiene un valor de entre 1 y 2 puntos. Para conseguir nota, profundizan y trabajan mucho más. Por otra parte, reciben más feedback.
Para incidir en la competencia digital y en el pensamiento creativo utilizo Genial.ly. Es una herramienta de creación de contenido con unas posibilidades increíbles y me permite aunar varias asignaturas en una misma presentación.
Así, ante un tema determinado de literatura, de tipología textual, de geografía o de historia, los alumnos tienen que entrar en varias páginas, seleccionar la información adecuada e inferir la respuesta correcta. Con Genial.ly es fácil de hacer, además, a los alumnos les gusta por la interactividad y lo visual que resulta. Conecta con su mundo multisensorial.
Con el material disponible en internet las posibilidades son infinitas y sencillas de manejar. Sólo hay que prepararse un poco y cambiar el chip. Merece la pena. Ellos también lo piensan.
¿Por qué no “sacudir” sus mentes, al estilo de Brian May 😉 ?
Tinc comprovat que els alumnes es fixen més quan el material del que han de traure la informació els resulta visual i interactiu, per això porte temps elaborant presentacions, vídeos, infografies, imatges interactives, etc.
Enguany ja he pogut reutilitzar ferramentes d’altres cursos, i això no sempre passa. No sempre serveix el d’un any per a un altre perquè les característiques del grup són diferents. En canvi, ara, des que prepare amb la perspectiva de “flippear” la classe, m’he adonat de diversos aspectes que sí comparteixen:
Els alumnes han guanyat importància en el procés d’aprenentatge.
Ells controlen el ritme i el temps, només cal tindre material divers preparat.
Els agrada que haja canviat el meu paper dins de l’aula.
Funcionen millor quan captem la seua atenció.
Com a conseqüència, el treball extra que faig preparant material és camí que tinc avançat per a una altra ocasió.
I funciona tant en grups reduïts com en els més nombrosos. És veritat que al principi costa que entenguen l’objectiu de les sessions i algú es despista amb els mòbils o els chromebooks, entrant on no toca, però una vegada assimilen el nou mètode, tot funciona millor. (Un exemple: la setmana passada, en una classe de 1r de batxillerat, només un alumne (de 36) va desaprofitar el temps amb el mòbil. Anem millorant.)
Per això he passat el cap de setmana de la mà de Genial.ly, elaborant una presentació sobre les variacions lingüístiques. Com té prou enllaços en la majoria de les diapositives, he pensat deixar ací tot el material per si de cas a algú més li serveix 🙂
La principal és aquesta que tracta les variacions lingüístiques:
I dins d’aquesta es pot trobar una altra que parla dels àmbits d’ús:
Una que especifica les característiques de la varietat diafàsica, amb tipus de registres inclosos:
I altres que donen més detall sobre el registre estàndard:
i sobre els nivells dins del registre formal:
Ah! I sobre l’argot!:
Per últim, alguns trets de la varietat diatòpica (cliqueu damunt de les taques de color):
I, per acabar, la presentació també inclou un formulari d’avaluació de coneixements. Amb Genial·ly és fàcil combinar-ho tot!!
Fuster és un imprescindible de la nostra literatura, però normalment dubtem a l’hora de portar-lo a l’aula perquè als alumnes els costa entendre els seus missatges.
Per intentar trencar la barrera tàcita que ja fa temps es va imposar entre els joves i ell, enguany hem provat a apropar-nos a la seua figura i als seus escrits d’una manera diferent.
Primer, vam aprofitar el que els alumnes havien aprés amb el vídeo que van veure d’Estellés. Després, vam preparar una presentació de Genial.ly, interactiva i visual, que ens servirà (de pas) més endavant per a estudiar a l’escriptor en 2n de Batxillerat. Només es tracta de dosificar la informació adient a cada curs.
Una vegada havien assimilat algunes dades cridaneres de la biografia, vam buscar un text no massa llarg i que tractara algún tema que estiguera d’actualitat. Diccionari per a ociosos estava ben prop per a oferir-nos una joia: “Xenofòbia”.
Vam fraccionar el contingut en parts i, de nou amb Genial.ly, vam afegir imatges relacionades perquè resultara més entenedor i atractiu:
Vam llegir a classe per comentar cada pàgina i per resoldre dubtes. Tot va anar bé, així que, després, ens vam apropar als aforismes. Vam trobar un blog que, fins i tot, els ordenava per temes (https://sommacus.wordpress.com/2008/06/09/els-aforismes-de-joan-fuster/), i d’ahí va sorgir la idea de com treballar-los a l’aula.
Vam fer un llistat amb un bon grapat d’aforismes, els repartirem als alumnes i els demanaren que en triaren 4 cadascú. Els donàrem post-it de colors i mentre llegien i triaven, vam preparar un mural senzill en el corredor reflectint els diferents temes que podien tractar.
Quan els alumnes havien escrit en els post-it, eixien de classe i penjaven els paperets on pensaven que anaven millor. Al final, feiem una posada en comú perquè explicaren què havien entés, per què els havien classificat d’eixa manera i quina opinió tenien sobre les màximes de l’autor de Sueca.
Va ser una activitat senzilla de preparar i molt profitosa per l’expressió oral que es provoca i pel pensament crític que es desenvolupa.
Per acabar, vam llegir un altre text de Fuster, “L’art de llegir”, i van extraure d’ell les característiques del gènere de l’assaig.
El millor de tot: els alumnes es van quedar amb la idea que reflexionar és bo, compartir idees, necessari; i llegir fins i tot allò que no ens agrade, imprescindible per obrir la ment, guanyar coneixements i tindre arguments a l’hora de parlar sobre qualsevol tema.
Què tenen en comú Obrint pas, Aspencat i la Gossa sorda? A primer colp d’ull podríem pensar que només el fet de cantar en valencià; però si furguem un poquet més en les lletres dels temes, ens adonarem que els tres grups es podrien relacionar amb un dels grans poetes de la nostra terra: Vicent Andrés Estellés.
Buscar aquestes relacions és el que hem estat fent les últimes sessions a 4t d’ESO, i la veritat és que ens ha funcionat molt bé.
Per a començar, vam veure un documental que va emetre À Punt fa poc de temps. A partir d’ell els alumnes van traure la informació més important de la vida, l’estil i l’obra de l’autor. Van descobrir les relacions que va tenir amb altres escriptors també molt cabdals com Joan Fuster o Sanchís Guarner; o l’estima que li tenia al gran clàssic de les nostres lletres: Ausiàs March. Després van omplir un quadre amb unes preguntes per tal d’afiançar els coneixements que, més tard, necessitarien per a continuar endavant amb l’activitat.
En la següent sessió vam fer una posada en comú de tot allò que havien aprés. Això ens va donar peu per a parlar, per exemple, de la situació de la llengua durant la postguerra i la dictadura, de les principals posicions que la població va adoptar a partir dels anys 50 (vessant més popular- representat per Lo Rat Penat – i altra més moderna -representada per l’editorial Torre-).
A partir d’ací, resultava més fàcil entendre la tasca de recuperació en l’ús de la llengua valenciana que van aconseguir tant Estellés en poesia, com Fuster en l’assaig i en les publicacions que feia en diferents revistes literàries.
Arribava la part més complicada per als estudiants: havien de localitzar temes que uniren les lletres d’algunes cançons dels grups mencionats abans amb versos d’Estellés. Es tractava, aleshores, de posar en marxa les ments per connectar el passat amb un present prou proper.
La rebel·lia, les ganes de desobediència, el sentiment de l’amor viscut amb por -d’amagat en sales obscures de cinemes o en escaletes fosques com apareix als versos d’Estellés-, l’enunciació d’espais característics de la nostra cultura i de la ciutat… Tot apareixia en el paper, negre sobre blanc, i entre acords de guitarra elèctrica.
Encara que al principi va resultar una feina complicada per als alumnes (acostumats a respondre preguntes memorístiques) quan es guiaven per les instruccions que els donaven, començaven a entendre, llegir, subratllar i relacionar.
Així van veure la connexió entre els temes exposats en aquestos versos de “Quan caminàvem”, del grup Aspencat, per exemple:
“Quan caminàvem pels carrers de València quan tu i jo teníem somnis rebels i amb poemes d’amor bastíem la resistència.”
N’hi ha més. Si us quedeu amb ganes d’aprofundir en aquestes relacions, us recomane l’entrada que Enric Iborra va escriure en el seu blog, La serp blanca.
Per acabar, agraïsc de tot cor l’ajuda de les meues companyes d’assignatura. Malgrat el cansanci de final de trimestre, seguim pensant com donar forma a les classes perquè siguen més atractives als alumnes.
Parlem de webs i de blogs i, en moltes ocasions, ho fem com si foren sinònims. Podem trobar aquesta realitat fins i tot en pàgines especialitzades com aquesta:
S’aprecien diferents pàgines en la part de dalt, el subtítol ja parla de “crear i compartir” i al costat apareix una finestra amb diferents etiquetes. Tot indica que és un lloc més interactiu i dinàmic.
També pot passar que un blog incloga un web i al contrari. En aquesta pàgina ocorre açò. Fixeu-vos:
A quines conclusions arribeu? Podríeu donar dues diferències entre web i blog? Endavant, doncs.
Bé, ara que ja sabem diferenciar un mitjà de l’altre, passem a un altre aspecte. Com s’organitzen? És a dir, quines parts tenen i com podem buscar un contingut determinat de manera ràpida i efectiva?
Per aclarir-nos necessitarem conèixer bé alguns conceptes. Entra en aquesta imatge interactiva i relaciona’t amb ells:
Podràs accedir millor amb aquest codi QR:
Per acabar, només ens falta relacionar-nos amb alguns termes legals. Què faríeu si volguéreu afegir una imatge a un blog o a una xarxa social? Podem aprofitar qualsevol fotografia que aparega a Google?
I si muntem un vídeo, podríem usar qualsevol cançó que ens agradara?
La resposta és: NO.
Ací teniu algunes indicacions molt generals respecte a la Llei de Propietat Intel·lectual i la de Protecció de Dades:
