A l’hora de parlar de la fundació de Roma sempre es donen dues explicacions: la mítica, que tracta de Ròmul i Rem; i la científica. Ací, ara, podràs aprofundir en la primera a través d’un poeta romà molt important: Virgili.
Recordes les etapes de la civilització romana? Continua llegint i veuràs com la Monarquia i la fi de la República es donen la mà malgrat els anys que les separen.
Com ja saps, Octavi va ser nomenat primer emperador de Roma després de la guerra civil entre Pompeu, Cras i Juli Cèsar. Octavi va proporcionar molts anys de pau i esplendor a l’Imperi. Els romans l’estimaven de debó després de passar massa temps entre violència i inestabilitat.
Virgili i Octavi tenien un amic comú: Mecenas, un aristòcrata adinerat que, per un costat, aconsellava Octavi a l’hora de prendre certes decisions; i per altre, finançava els millors poetes del moment perquè pugueren dedicar-se a escriure. En eixe grup privilegiat estava Virgili.
En una ocasió, Octavi i Virgili van coincidir en una vil·la de Mecenas. L’emperador va escoltar versos del poeta i, encantat amb la qualitat de l’obra, va encarregar a Virgili una obra que parlara bé d’ell com a emperador i que exaltara el patriotisme en els romans.
Així, després de molts anys de treball, va nàixer L’Eneida.
En l’obra, Virgili, en comptes de posar a Octavi com a protagonista, va triar un personatge llegendari: Eneas, heroi supervivent de la guerra de Troia que, després de set anys viatjant pel mar, arriba a la costa del Laci i funda allí la ciutat de Lavinio. El poeta s’inspirà en altres composicions que narraven la història de Roma barrejant les dades reals amb mites i llegendes. En aquestes, Eneas seria com el rebesavi de Ròmul i Rem.
Veus com el passat mític es dona la mà amb l’Imperi gràcies a la literatura?
- Parlant de literatura, per què no llegir el següent text de L’Eneida i explicar amb quin tòpic literari es podria relacionar la història d’Eneas:
Els perills del mar
Les naus es feren de nou a la mar. Deixaren enrere Zacinto, Nerito i Ítaca, la pàtria del sanguinari Ulises. Empentats pels rigorosos vents de l’hivern, els troians bordejaren les costes de l’Epiro i ancoraren front a Butroto. Eneas es quedà bocabadat en assabentar-se que el rei d’aquella ciutat era un troià, com ells. Es deia Héleno, fill del rei Príam, i donà Eneas i els seus homes una esplèndida benvinguda.
-Després de la destrucció de Troia – explicà Héleno -, molts troians fórem presos com esclaus pels grecs, que ens portaren a aquestes terres. Però, amb el pas del temps, aconseguí recuperar la llibertat i fundí ací aquesta xicoteta Troia que estàs veient.
Eneas sabia que Héleno era expert en les arts de l’adivinació, així que aquella nit li demanà que li desxifrara el futur.
-El viatge que t’espera, estimat Eneas – digué Héleno -, és llarg i dur, perquè aquesta Itàlia que busques es troba molt lluny. Per arribar allí, haureu de creuar l’estret que separa Sicília d’Itàlia, on dos monstres horribles intentaran matar-vos. Però si dirigixes sense parar precs i ofrenes a Juno, escapareu amb vida d’aquest tràngol. Quan arribeu a les costes d’Itàlia, desembarca en Cumas i busca a la Sibila, que és una profetessa que viu en una cova. Ella et donarà a conéixer el futur: les guerres i les persecucions que t’esperen i que hauràs d’esquivar. I, quan et sentes abatut, recorda que, algun dia, a la vora d’un riu trobaràs una gran porca blanca que dona a mamar a trenta porquets blancs. No ho dubtes: quan dones amb eixos animals hauràs trobat el lloc on has d’alçar la teua ciutat.
(Adaptació “En busca de una patria. La historia de la Eneida”. Penelope Lively. Ed. Vicens Vives.)
2. Al text es cita Juno. Per què era important aquesta deesa en la cultura romana? Junt a altres dos déus pertanyia a un grup especial. Quin nom rebia eixe grup?
Com podràs imaginar, durant eixos set anys, Eneas va passar per moltes aventures. Ens centrarem en la història d’amor que va viure amb Dido.
Dido (reina de Cartago) i Eneas van viure una apassionada història d’amor. S’estimaven tant que prompte sorgiren comentaris sobre l’abandó de les seues responsabilitats. Eneas havia d’arribar a Itàlia per fundar allí una ciutat, no podia quedar-se a Cartago. No volia haver de deixar Dido, però sabia que no tenia un altre remei. Quan Dido es va veure abandonada, va posar fi a la seua vida i la seua ànima va anar a l’infern.
Eneas no va saber del final tràgic de la reina fins que, en un intent per parlar amb son pare, va baixar a l’inframon i es va trobar allí Dido. Aquest és el moment. Fixa’t en la reacció de cadascú d’ells:
Descens als inferns
Travessaren la llacuna Estígia i arribaren on el feroç Cerbero, gos de tres caps i poderoses goles, guarda gelosament la porta dels Inferns, lladrant a qualsevol que intenta apropar-se. Els atacs de Cerbero eren temibles, però la Sibila sabia com calmar aquella fera: li llançà una coca pastada amb mel i plantes que provoquen son, i el famolenc monstre la devorà ràpidament. Quasi a l’instant, es quedà sumit en un profund son.
De seguida començaren a escoltar-se els gemecs eterns de les ànimes que els envoltaven: els xiquets que moriren poc després de nàixer, els condemnats a mort per una delació injusta, els desesperats que es llevaren la vida a si mateixos i les víctimes d’una passió desgraciada. Entre aquestos últims vagava la fenícia Dido, amb la ferida d’amor encara oberta al pit. Eneas reconegué la seua pàl·lida ombra i, plorant, sanglotà:
-Oh, desventurada Dido! Així que és cert el rumor que havies mort? I per les teues mans! Fui jo la causa de la teua mort! Jure que deixí les teues ribes contra la meua voluntat! Foren els déus qui em forçaren a abandonar-te, però mai imaginí que la meua partida puguera ocasionar-te un dolor tan profund. Detín-te, Dido, i no m’esquives! Aquesta és l´útima vegada que els fats em permeten parlar-te!
Però Dido, amb la mirada fixa en terra, no atengué les súpliques, sinó que anà a refugiar-se en un bosc ombrívol on l’esperava amorós Siqueo, el seu primer espòs.
(Adaptació “En busca de una patria. La historia de la Eneida”. Penelope Lively. Ed. Vicens Vives.)
3. Tornant ara a la literatura, es compliria en aquesta història el tòpic de l’amor post mortem?
Si us ha agradat l’entrada, no us perdeu L’Eneida. Perquè la lectura siga més senzilla, busqueu una adaptació. Així podreu gaudir i aprendre dels clàssics 🙂
