El dia 12 d’abril es va celebrar el XIX Festival de Poesia d’Oliva. No hi havia anat mai i em va resultar sorprenent la qualitat literària dels poetes convidats així com la capacitat del presentador, Mario Obrero, per a conduir la gala amb encant, encís i també amb fina ironia.
L’acte va començar amb un vídeo on es podia escoltar Estellés recintant un dels seus poemes. En acabar, tot el públic va arrancar a aplaudir. La seua filla, present en l’acte, es pot sentir ben orgullosa de l’empremta del seu pare en el poble valencià. Estellés és el gran referent de la poesia actual del nostre país i està considerat com el millor poeta després d’Ausiàs March.
No s’entén la negativa d’algunes institucions a donar suport a la celebració del seu centenari. Només cal llegir-lo un poc per valorar la vigència i la importància de la seua obra.
Martirio, encarregada de la part musical, va apreciar de seguida la concomitància de les paraules del «burjassotí» amb una balada ja clàssica com «Luz de luna»:
«El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l’amor, amor d’ungles i dents.» Estellés
«Yo siento tus amarras como garfios, como garras
que me ahogan en la playa de la farra y el dolor.» Javier Solís
I és que, encara que els textos parlen de relacions diferents, comparteixen la idea de la prohibició, de la negativa a la llibertat i de l’amor com a salvació davant la injustícia; un amor feroç. A més, si llegim Testament mural sencer, els versos també ens duran a un altre compositor i poeta que, durant moltes dècades, ha parlat de la rutina de la vida, de les relacions entre les persones i del tarannà que ens caracteritza. Em referisc a Joaquín Sabina. La relació va sorgir al meu cap escoltant la presentació que va fer Martirio d’una cançó que va cantar d’ell, «Noches de boda». Va ressaltar la senzillesa del vocabulari, la quotidianitat del cantautor d’Úbeda i vaig pensar de seguida que si s’hagueren conegut, de segur haurien establert llaços d’amistat.
«Que el corazón no se pase de moda,
que los otoños te doren la piel,
que cada noche sea noche de bodas,
que no se ponga la luna de miel.» Joaquín Sabina
«Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.» Vicent Andrés Estellés, Els amants
Per acabar l’entrada, una última reflexió: els que no volen recolzar oficialment el centenari d’Estellés, de veres ho fan per la llengua que estimava o per les evidències que va deixar d’una València a vessar de fam i misèries ? Els mateixos que el perseguiren en vida pretenen negar ara la importància de la seua figura i la tasca que va desenvolupar com a cronista.
el dia 4 de setembre faré cinquanta anys.
això no és res maco.
vosté és encara jove.
cinquanta anys no vol dir res.
no vol dir res.
vol dir els camions de l’estraperlo.
vol dir la sang indignament vessada.
vol dir el pa i l’oli escassos.
vol dir precarietat.
vol dir la jove conscientment palpada en un cine
i pagada amb un pastís.
vol dir un ull més gran que l’altre com un horror
petrificat.
vol dir els amors precaris.
vol dir un quall de sang en una gola seca.
vol dir anar a missa i rebre la comunió
i que et segellen després un paper on diga
que has anat a missa i has rebut la comunió
per tal de cobrar el sou.
vol dir les llargues cues el poal de carbó.
vol dir els homes captius afusellats.
vol dir els afronts.
vol dir les cauteles.
vol dir el llit de matrimoni comprat de segona mà.
vol dir passar per tot per tal de tenir -hi un sou vosté
mana senyor.
vol dir les vitamines que no es trobaven enlloc.
vol dir els dies executats sumàriament.
vol dir l’horror.
vol dir un litre d’oli de ricí.
vol dir la manca d’estudis i si vols estudiar per a rector
podríem fer alguna cosa.
vol dir isabel jove i terriblement vella amb el cànter de
l’aigua pujant tota una escala.
vol dir la fam.
vol dir que no hi ha llibertat i no et faces il•lusions eh.
si ben mirat som joves.
n’hi ha de més vells que nosaltres i tenen vint anys a penes. de Versos per a Jackeley
Doncs sí, som joves i amants de la lectura. Per descomptat que n’hi ha de més vells i desinformats que nosaltres, tinguen l’edat que tinguen; però a la resta ens empenta la consciència de ser poble.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament. «Assumiràs la veu d’un poble», Llibre de meravelles.